Susqueda: el poble en què es triga el doble de temps en cotxe que a peu

Barcelona“No és fàcil viure a Susqueda, però la qualitat de vida ho compensa”, assegura Eva Viñolas, primera tinent d’alcalde del municipi i mare de dos fills adolescents. La dificultat ve donada, sobretot, pel dèficit de comunicacions per carretera, i és que els 102 habitants que hi estan empadronats estan dividits en tres nuclis diferents, dins d’un espai de 52 quilòmetres quadrats amb tres peculiaritats concretes: el pantà, que actua de barrera natural; els 700 metres de desnivell que hi ha entre el nivell de l’aigua i el santuari del Far, i la pertinença als espais naturals de Collsacabra i les Guilleries.

Pot semblar difícil d’entendre, però Susqueda és un poble dins del qual arribar en cotxe a l’Ajuntament pot requerir el doble de temps que si es fa a peu. Per anar del santuari del Far al veïnat de Sant Martí Sacalm, on hi ha l’edifici consistorial, cal fer més de 50 quilòmetres per una carretera plena de revolts. Es tracta d’un recorregut d’una hora que obliga a passar per Sant Esteve d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles i Amer. La paradoxa és que entre els dos veïnats hi ha només un quilòmetre en línia recta, amb una visió directa l’un de l’altre, tot i que amb l’obstacle insalvable que representa la cinglera.

La petició dels veïns, per tant, és clara: reconvertir en pista forestal un antic camí rural ja existent -que es baixa a peu en només 35 minuts-, i així aconseguir que el trajecte es redueixi a només cinc quilòmetres. Els veïns, però, són escèptics, perquè, 40 anys i quatre projectes tècnics després, encara no hi ha cap senyal que la Generalitat o la Diputació atendran la seva reivindicació. “Quan jo era jove ja havia vingut a voltar el topògraf” per estudiar un traçat, rememora l’alcalde, Joan Mercader, nascut el 1958. “Hi ha un antic camí ramader que es podria seguir a trossos. Ens conformaríem amb qualsevol cosa”, rebla.

L’oposició d’un veí

El problema no és només que l’escassa població del municipi difumini la prioritat del projecte, accepta l’alcalde, sinó que a més l’hipotètic camí passaria per uns terrenys privats que formen part del terme municipal de les Planes. El seu propietari, segons els veïns de Susqueda, no vol sentir a parlar de cap via de comunicació dins de la seva finca i, per tant, les bones paraules de tots els representants de l’administració han acabat en no res.

“Quan vaig entrar a l’Ajuntament ja es parlava de la carretera”, corrobora Dolors Bach, veïna del Far i secretària del consistori. Ella ha de fer cada dia més de 100 quilòmetres per anar i tornar de la feina dins del mateix poble. “Com si et desplacessis molt”, expressa. L’altre perjudicat més directe, el rector del santuari i capellà del municipi, Josep Isern, focalitza els problemes en la dificultat dels pelegrins d’accedir a l’església que administra des de fa gairebé mig segle. Tots dos subratllen les dificultats per arribar ràpidament quan es requereixen els seus serveis, ja sigui per a un funeral o per buscar un certificat concret.

Però Susqueda encara té un tercer veïnat: el del Coll. A l’altra banda del pantà, els seus veïns triguen 40 minuts per carretera per arribar a l’Ajuntament. Viñolas, la tinent d’alcalde, creu que si Endesa els donés permís per passar per la presa podrien fer el trajecte en deu minuts menys, tot i que la companyia al·lega motius de seguretat per impedir-ho. Ella, com la resta de l’equip municipal, ha treballat de valent en l’aprovació del pla d’ordenació municipal, el POUM, un document en què, més enllà de deixar marcat l’antic camí rural dins del seu terme, per si algun dia es desencalla la construcció de la carretera, lamenta la impossibilitat d’aixecar més cases, perquè Susqueda està dins d’un espai natural.

Un pressupost sanejat

Zona fronterera per definició, el municipi pertany a la comarca de la Selva, però limita amb la Garrotxa i Osona. Quan es va construir el pantà de Susqueda, a finals dels anys 60, l’antic veïnat va quedar sota les aigües, però no se’n va construir cap de nou per agrupar els veïns. La dispersió fa que alguns s’estimin més anar a l’Hospital d’Olot que al de Santa Caterina de Girona, que és el que els pertocaria, que calguin tres rutes diferents per recollir les escombraries, o bé que els menors del Coll i Sant Martí vagin a l’escola d’Amer, mentre que els del Far vagin a Sant Esteve d’en Bas.

Això sí, els veïns no volen sentir a parlar de cap reforma territorial que replantegi la seva pertinença a Susqueda: “Tenim una identitat, integrar-nos seria vendre’ns”, diu Viñolas. De fet, malgrat que l’arranjament de camins consumeix bona part del pressupost, Susqueda té uns comptes sanejats, que gràcies a les aportacions d’Endesa pel pantà sumen prop de 400.000 euros a l’any. “L’administració hauria d’intentar que els micropobles no haguéssim de passar pel mateix sedàs que la resta”, afegeix Viñolas, susquedenca d’adopció i orgullosa de la feina d’un ajuntament en què ningú cobra cap sou, malgrat que reunir-se els obliga a fer hores de viatge.