Lluís Mendo: "Podem tallar el teu cotxe com si fos paper"

Lluís Mendo és bomber, però no apaga focs, sinó que intervé en els accidents de trànsit. De fet, un de cada cinc serveis urgents que fa aquest cos és precisament per atendre persones que han quedat atrapades en un vehicle per un accident. 

Què és el més difícil de la teva feina?

— Abstreure’t de la part emocional. Has d’aconseguir mantenir l’empatia per donar bon tracte als ferits, però sense oblidar-te que empatitzar massa et pot fer perdre capacitat a nivell tècnic. 

Què és tècnicament difícil?

— El primer que hem de distingir és com està la persona. Pot ser que tingui lesions que facin que no pugui moure’s, que la posició en què hagi quedat el vehicle sigui delicada –per exemple, a punt de caure d’un barranc– o que hi hagi atrapament físic. 

És a dir…

— El xassís del vehicle a sobre de la persona.

I aleshores què es fa?

— Tenim eines molt potents que permeten que puguem tallar el teu cotxe com si fos paper. 

Però la persona està molt a prop. No és perillós?

— Tenim sistemes de protecció. Col·loquem una bombolla de plàstic perquè no caiguin vidres o el que sigui sobre la persona. O una protecció dura que és un escut. I cobrim el ferit i el sanitari. 

Quin sanitari?

— Sempre entra algun sanitari per controlar com està la persona i també li pot anar explicant les fases que vindran: ara sentiràs un soroll, ara passarà això…

Però si la persona està atrapada, com entra?

— Disposem de mecanismes per fer que sigui possible, amb separadors que permeten elevar el sostre i que la persona pugui entrar. 

Hi ha molta diferència entre un cotxe car i un de més barat?

— La seguretat va associada a la modernitat, però la clau és la velocitat, és el que pot fer que un accident sigui més greu i el rescat més difícil. Hem d'afluixar tots plegats una mica en nivell d'ansietat i estrès que portem a la vida contemporània.

Què passa en un accident si hi ha foc?

— No és habitual, encara que ho vegem a moltes pel·lícules americanes. Però en tot cas, si hi ha risc, els bombers munten una línia d’aigua o l’extingeixen. I si hi ha un incendi o un problema molt greu, es fa extracció ràpida. El problema en aquests casos és que el pots treure de manera que sigui un risc per a l’esquena. 

Què he de fer si caic en un lloc amb aigua?

— L’ideal és sortir ràpidament. Però si el vehicle ja s’està omplint d’aigua i la pressió exterior impedeix que obris les portes, el que cal és esperar que s’igualin les pressions interior i exterior fins que ho puguis fer. Això obliga a mantenir la calma, que sé que és demanar molt, però és el que diu la teoria. 

El lloc més difícil on has fet un rescat?

— Els accidents ferroviaris. Són elements grans, durs, i tècnicament molt exigents. 

Un accident que recordis.

— Fa anys, per Granollers, un turisme amb quatre persones va caure d’un pont al riu Congost. Va quedar mig bolcat, era de nit, plovia, hi havia l’aigua del riu… El recordo perquè va ser complicat, però van sortir tots quatre vius. 

Els pitjors casos?

— Els accidents amb menors. Al camió portem ninos de peluix per donar-los. No només per intentar que no sigui una experiència tan traumàtica, sinó perquè ens interessa a tots que les persones ferides estiguin hemodinàmicament estables i que el ritme cardíac sigui baix. 

Què t’agrada d’aquesta feina?

— Arribar a una situació de caos en què tot està malament, i prendre el control de la situació. Poder solucionar el que a priori pot semblar irresoluble.

Un s’hi acostuma?

— És el nostre dia a dia, de la mateixa manera que un oncòleg ha d’aprendre a conviure amb el càncer. És l'única manera que tenim de ser efectius quan vas al següent accident.