Les teràpies amb animals guanyen pes com a complement

GironaGossos, cavalls, dofins, gats, conills... La llista és molt més llarga, però aquests són els animals que s’utilitzen més sovint a les teràpies assistides per aconseguir una millora en les funcions físiques, socials, cognitives i emocionals del pacient. Des de fa uns anys l’ús d’aquests animals s’ha incrementat en comprovar-se que, a més de millorar la qualitat de vida de les persones, contribueixen a allargar la longevitat i preservar l’equilibri físic i mental. “L’ésser humà sempre ha tingut un fort vincle amb els animals. Són capaços de fer-nos sentir millor, d’ajudar-nos, d’arrencar-nos un somriure i fins i tot d’intervenir en tractaments clínics”, destaquen des de la Fundació Affinity. A diferència de les persones, amb qui les interaccions poden ser complexes i impredictibles, els animals proporcionen una font d’assossec i un focus d’atenció. “T’accepten incondicionalment. No els importa el teu sexe, ni la teva raça, ni el teu aspecte físic”, assenyala la psicòloga Irene Bautista, experta en teràpia assistida amb animals.

Les civilitzacions antigues, com l’egípcia i la grega, atribuïen als animals la capacitat de curar diferents malalties. Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, considerava que l’activitat amb cavalls relaxava els seus pacients. Ja al segle XVII diverses institucions mentals europees van constatar que els gats tranquil·litzaven els interns. Poc després, escoles i guarderies nord-americanes van descobrir els beneficis de tenir animals de companyia. I entrat el segle XX Sigmund Freud acostumava a fer les consultes amb el seu gos al costat perquè li facilitava la comunicació amb els pacients.

D’Hipòcrates a Levinson

Però qui va avaluar per primer cop els efectes positius dels animals en la salut va ser el psiquiatre nord-americà Boris Levinson, que el 1962 va plantejar les bases de la teràpia assistida amb animals. Des de llavors, va començar a consolidar-se als Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, països on es van investigar els beneficis físics, psicològics i socials del vincle entre humans i animals i la seva influència positiva en el tractament de patologies físiques o mentals, com per exemple l’esclerosi múltiple, el dèficit d’atenció, la hipertensió, la síndrome de Down, l’Alzheimer, la depressió, el Parkinson i en el tractament de delinqüència juvenil i addiccions i problemes de conducta i violència familiar.

A Catalunya la teràpia assistida amb animals no es va estendre fins a la dècada dels 90. Actualment hi ha nombroses entitats especialitzades en aquest camp. “La presència d’animals de companyia s’associa a sensacions de tranquil·litat i relaxació, així com també a una reducció del ritme cardíac o de la pressió sanguínia -apunten des de la Fundació Affinity-. No parlem de substituir les teràpies clíniques, però sí d’un complement”.

La residència geriàtrica Sant Jordi de Celrà acull sovint sessions de teràpia amb gossos a càrrec de l’associació ATAGI, que també treballa amb orfenats i amb centres d’educació especial o de menors tutelats. “Fem exercicis físics i intel·lectuals mitjançant jocs educatius, alhora que fomentem les relacions socials”, explica Johnny Delgado, president d’ATAGI. La Gina i el Ronn, labradors, i la Zoe, un Jack Russell, entren en una sala on els esperen asseguts prop de cinquanta avis, majoritàriament dones. Els gossos es passegen entre la concurrència. Ensumen, miren als ulls, llepen. “Quina cara, Dolors!”, exclama la cuidadora. “És que no m’agraden els gossos!”, replica ella. Al seu costat, una altra àvia acarona la Zoe, que se li enfila a la falda. “Al principi hi havia uns quants avis que no volien saber res dels gossos, però cada cop són menys”, comenta Delgado. Els dos labradors i el Jack Russell continuen movent-se entre els avis, que en gairebé tots els casos els obsequien amb un somriure.

Al cap d’una estona s’organitza una partida de bingo amb la col·laboració dels gossos, que, ben entrenats, treuen els números d’una caixa. Quan acaba la teràpia, les cares de la majoria dels avis indiquen que esperaran amb impaciència la pròxima visita.