El tió més intercultural

SaltÚltim dia de classe del 2015. Els passadissos i les aules de l’escola Mas Masó de Salt s’omplen de somriures i rialles: 430 alumnes de 21 nacionalitats diferents participen en la celebració de Nadal. Els més petits, des de P-3 fins a quart de primària, fan cagar el tió a la biblioteca i a les aules de música i psicomotricitat; els més grans fan l’amic invisible.

“Tió, tió, caga torró, d’aquell tan bo; si no en tens més, caga diners, si no en tens prou, caga un ou!”, canten incansables els més petits mentre donen cops de bastó al tió. Quan acaben, aixequen la manta que el cobreix i, entusiasmats, hi descobreixen regals ben variats: jocs didàctics, titelles, dibuixos amb llapis de colors, monedes de xocolata, bosses de llaminadures... Tots estan molt contents i comparteixen l’alegria amb les mestres. “Malgrat que el 85% de l’alumnat és de família d’origen immigrant, la majoria ja han nascut aquí; per tant, des que han iniciat l’escolarització han viscut les tradicions i festes pròpies de Catalunya amb total normalitat, sense que això suposi cap xoc cultural”, explica Gerard Ros, director de l’escola. El centre va néixer fa deu anys per donar cabuda al gran nombre d’alumnes que arribaven amb el boom migratori de mitjans dels anys noranta i que desbordaven els col·legis ja existents a Salt.

La població té prop de 30.000 habitants, 12.000 dels quals, un 40%, són estrangers. “Vivim el Nadal de manera inclusiva, i això suposa no imposar una única manera d’entendre’l”, remarca Ros. Segons ell, “seria absurd no celebrar el Nadal a l’escola perquè la major part dels alumnes provenen de famílies d’origen immigrant, com també seria absurd obviar que bona part dels alumnes celebren altres festes”. En aquest sentit, afegeix: “La màgia de celebrar el Nadal a l’escola consis teix en el poder que té aquesta festa per si mateixa. Tots hi podem participar, ja que l’esperit de Nadal és obert i intercultural”.

El Marroc, Gàmbia i Hondures

“A la meva ciutat, Tànger, l’anomenen la nòvia del nord del Marroc i hi ha molta barreja entre la cultura musulmana-àrab i l’espanyola-occidental. De vegades les dates de les festes coincideixen”, explica Karima Haddad, presidenta de l’AMPA de l’escola Mas Masó. “Els musulmans celebrem la festa del Ramadà i la Festa del Xai. A Tànger hi ha gent que celebra el Nadal, són les famílies europees. També hi ha moltes famílies que celebren Cap d’Any i compren pastissos”, comenta. A més, els musulmans celebren el dia del naixement del profeta. “Es canten cançons religioses i es fan menjars en família”, destaca la Karima, que també ha integrat els costums catalans. “Els nens estan contents. Ens agrada que hi hagi alegria i felicitat i totes les coses que ho porten. Els meus fills agafen les revistes de joguines i ells volen que Santa Claus o els Reis els hi portin. I els porten alguna joguina perquè se sentin igual que els altres”, explica la Karima, que lamenta, però, que les joguines siguin tan cares.

La presidenta de l’AMPA admet que hi ha “algunes persones musulmanes que no permeten que se celebri res relacionat amb Nadal”. Però destaca que no és el seu cas: “Nosaltres respectem tot el que es fa aquí, felicitem veïns i amics. Jo duc els meus fills a fer cagar el tió si sé que ho fan en algun lloc”.

Per la seva banda, Seidatou Yaya, originària de Banjul (Gàmbia), assenyala: “Al meu país hi ha gent que celebra el Nadal, tot i que la gran majoria som musulmans. A mi de petita m’havien ensenyat la història, i cançons de Nadal a l’escola, que era de majoria catòlica, i ara em sembla bé que els meus fills facin cagar el tió”.

Seidatou aclareix que la seva religió no prohibeix els regals però que l’únic que no celebren és la part cristiana. L’any passat els seus fills van escriure una carta al Reis i explica que també estan contents de fer cagar el tió a l’escola. “Em sembla molt bé que ho facin. També els portem a veure la Cavalcada de Reis”, explica.

El tió s’ha revelat com un element integrador. A Dina Merary Laínez, de Comayagua (Hondures), li agrada que les seves filles s’adaptin a les tradicions d’aquí. “La petita ja ha nascut a Catalunya”, diu. Ella no, però també li agrada fer cagar el tió i comparteix la il·lusió amb les seves filles. “Tenen la llibertat de sentir-se bé amb el que fan. A casa també els poso un tió petit i el fem cagar, així reben un regalet”, assenyala.

Al seu país celebren el Nadal o Santa Claus. “En alguns llocs es reparteixen regals als nens, sobretot on hi ha moltes famílies pobres. La gent va a veure els pessebres que es fan a les cases. També es tiren molts petards, que simbolitzen alegria, es fa un sopar i es menja durant tota la nit amb la família tamales, pavo relleno, pata de cerdo...”, explica Dina Merary.

El director de l’escola Mas Masó destaca que els alumnes esperen aquesta festa “amb moltes ganes”. “Les activitats que fem són molt variades, molt diverses i molt riques en contingut i simbologia”, conclou Gerard Ros.