Un catedràtic de la UB denunciat per alumnes persegueix l'ARA als tribunals des de fa cinc anys

BarcelonaUn escrit d'un grup de catorze persones enviat al rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, denuncia el catedràtic –ara emèrit– Ramon Flecha per mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades", segons han publicat conjuntament RTVE Noticias, Ràdio 4, Eldiario.es i InfoLibre. Aquest mateix catedràtic persegueix judicialment el diari ARA des de fa cinc anys per haver publicat, l'any 2016, que havien denunciat el seu grup de recerca, el CREA (Community of Research on Excellence for All), acusant-lo d'actuar com una secta, una denúncia que es va acabar arxivant al cap d'un any.

Els quatre mitjans afirmen que durant l'últim any 24 investigadors han deixat el CREA per raons relacionades amb aquesta denúncia i han parlat amb sis dones que asseguren que Flecha els va demanar relacions sexuals entre l'any 2000 i el 2019, segons concreta Eldiario.es. Les dones mantenen que, quan col·laboraven amb el CREA o eren alumnes, Flecha els proposava cites fora de la feina, els demanava massatges, els feia fer feines de casa, feia servir excuses per dormir amb elles en viatges de feina i, fins i tot, els va demanar relacions sexuals o es van sentir empeses a mantenir-les. La UB ha admès a l'ARA que el rector "ha rebut la carta d'una advocada" relacionada amb aquest cas que els seus serveis jurídics ja han contestat i que han proposat una reunió per tractar l’assumpte, però assegura que la carta és confidencial.

L'ARA s'ha posat en contacte amb Flecha, que capgira la situació i ataca testimonis i denunciants. Diu que el que han fet els quatre mitjans és "entrevistar només les persones que presumptament han agredit les víctimes" i que "el primer que cal fer és parlar amb les víctimes". "Sempre que he donat suport a una víctima els i les agressores m’han amenaçat que em destrossarien inventant-se tot el que fos necessari per fer-ho", afegeix.

Persecució judicial

Ramon Flecha i qui el va succeir com a directora del CREA, la també catedràtica de sociologia de la UB Marta Soler, van demandar el diari ARA l'any 2020 per l'article "Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta", publicat per aquest periodista cinc anys abans. Arran d'una roda de premsa del mateix CREA, l'article explicava que diversos membres de la comunitat universitària havien denunciat el grup de recerca i que aquestes denúncies s'afegien a altres del 2004, que havien portat la universitat a fer una investigació interna i dur-la a la Fiscalia. També donava la versió dels membres del CREA que van parlar a la roda de premsa. Tot i això, i que també es va publicar la notícia de l'arxivament de les denúncies, Flecha i Soler al·legaven que l'ARA havia construït un "relat completament fals" i que l'article era una "greu i intensa vulneració del dret a l'honor".

El 2022 Flecha i Soler van demandar l'Ara Balears i aquest periodista pel mateix article, que també s'havia publicat originalment a l'Ara Balears, i a més els van reclamar 30.000 euros per "danys morals". Els dos processos judicials continuen actius.

Una investigació interna

Malgrat aquestes demandes, la investigació interna de la UB ja recollia fa vint anys prou dubtes sobre el grup de recerca que van dirigir Flecha i Soler per dur-lo a la Fiscalia. La "informació prèvia i reservada" encarregada al catedràtic de dret Enoch Albertí i feta a partir d'entrevistes amb 19 persones parlava "d'ingerències en la vida privada molt intenses", amb "un lideratge fortament personalista". L'informe, al qual ha tingut accés l'ARA, deia que en la investigació del CREA s'havien "posat de manifest" conductes "especialment greus" com "realitzar insinuacions de caràcter sexual i, en algun cas, realitzar conductes que les persones afectades han viscut com un assetjament sexual". Aquesta afirmació la feia sobretot arran del testimoni d'una víctima a qui Albertí havia pres declaració.

L'informe també assenyalava que el funcionament del grup CREA generava "una notable confusió" entre els àmbits professional i personal dels seus membres que propiciava "conductes de caràcter sectari". Proposava que es fes "una inspecció rigorosa" sobre el funcionament del CREA, una auditoria econòmica i, fins i tot, que la UB intervingués el grup.

El grup de recerca CREA, fundat per Ramon Flecha, arrossega polèmiques dins i fora de la universitat des de fa almenys vint anys, però això no impedeix que el seu fundador s'hagi presentat com un pioner del Me Too a la universitat. Es defineix als seus tres perfils de X com el "científic n. 1 (rànquing mundial) en violència de gènere". Fa dos anys, en un article a El Periódico, assegurava que era "una aberració" que es permetessin les relacions entre alumnes i professors, perquè "hi ha una clara desigualtat de poder entre les parts i perquè, arribat el cas, les alumnes estan en una clara situació de vulnerabilitat davant eventuals abusos".

El codi ètic de la universitat

L'any passat la UB va modificar el seu codi ètic i hi va incloure dues novetats significatives. D'entrada, va passar a qualificar de "mala praxi professional" les "relacions sexoafectives entre el personal docent i investigador i l'alumnat", perquè es consideren "clarament asimètriques" i amb un clar "component de superioritat". I a més ara també diu que "la llibertat de càtedra i acadèmica no autoritza l'existència d'organitzacions sectàries" o grups amb mètodes "contraris als drets fonamentals". La UB desvincula rotundament aquests canvis del cas del CREA.

El CREA no està adscrit a la Universitat de Barcelona des de l'any 2020, segons un comunicat de la UB, però encara té una pàgina web sota el seu domini on el CREA diu que té dos grups de recerca: el grup de recerca Teoria Sociològica i Impacte Social de la Recerca (TSIR), de la UB School of Sociology, i el Grup de Recerca en Educació Superadora de Desigualtats (GRESUD), de la Facultat d'Educació de la UB.