Mig milió d'homes a Espanya no paguen la pensió alimentària dels fills

BarcelonaGairebé mig milió de dones que resideixen a l'Estat no han cobrat en els últims 12 mesos la pensió alimentària per als seus fills fixada en els acords de divorci. Per primer cop, la macroenquesta quinquennal que elabora el ministeri d'Igualtat inclou la pregunta de violència econòmica, el tercer tipus d'agressió masclista més freqüent i "una forma molt silenciosa i molt devastadora", com l'ha qualificat aquest dimecres la delegada del govern espanyol en Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza, a la presentació a Madrid de l'estudi. L’informe també conclou que un 30% de les dones de més de 16 anys han patit en algun moment de la seva vida un episodi de violència masclista.

En aquesta edició de la macroenquesta el ministeri ha separat la violència econòmica del control que exerceix el maltractador perquè, segons ha indicat Martínez Perza, va més enllà de la fiscalització del comportament, els moviments i els recursos econòmics de la dona, que "limita l'autonomia i llibertat i dificulta poder-se escapar" de l'agressor. En aquesta categoria s'inclou des dels impagaments de pensions als fills fins al control excessiu de les despeses, l'ús de les targetes de crèdit, demanar un crèdit a nom de la dona sense el seu consentiment, impedir l'accés a compte bancari i prohibir que la dona treballi o estudiï fora de casa. Segons l'enquesta, la prevalença d'aquest tipus d'agressions és de prop del 12% de les dones, gairebé tres milions, que en molts casos estan sotmeses durant anys a aquesta mena de situacions fins a fer-les totalment dependents.

Gemma Fernández és una d'aquestes dones que, un cop divorciada, no té altre remei que "aguantar-se" perquè el seu exmarit s'ha desentès dels dos fills menors que tenen en comú i, com que és insolvent, tampoc s'atreveix a denunciar-lo. "De què serviria? De res", diu Fernández, que per pagar crèdits que la seva antiga parella va demanar sense informar-la es veu obligada a tenir dues feines i a mirar-se fins a l'últim euro. De fet, l'econòmica és una de les violències amb menys denúncies.

Transversal i crònica

A la presentació de la macroenquesta, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha subratllat que de les dades s'extreu que la violència masclista és "transversal, estructural i crònica", i ha indicat que l'objectiu d'aquest diagnòstic és poder "dissenyar polítiques públiques més eficaces" per acabar amb aquestes agressions que condicionen tots els àmbits vitals de les dones.

Les dades de l'informe tornen a ser dramàtiques: 6,4 milions de dones (el 30%) han patit violència masclista en algun moment de la seva vida per part de la seva parella o exparella. D’aquestes, el 12,7% (2,69 milions) asseguren haver patit violència física o sexual dins de la parella, i un 14,5% afirmen haver estat objecte d'agressions fora de la parella –és a dir més de tres milions–. Les seqüeles són profundes i prop d’1,6 milions de dones arrosseguen conseqüències físiques o psicològiques derivades de les agressions.

El ministeri posa el focus en l’impacte prolongat que aquesta violència té sobre la salut mental. Les dones que han patit agressions físiques o sexuals dins de la parella tenen 11 vegades més de probabilitats d’haver intentat suïcidar-se que les que no han viscut situacions similars.

Redondo ha assenyalat la prevalença (12%) que tenen les violències masclistes digitals. Més de dos milions de dones diuen haver rebut assetjament, amb missatges de caràcter sexual (9%) o no (8%), i són les més joves les que hi estan més exposades. Per elaborar l’estudi s’han entrevistat 11.894 dones, un 24% més que en l’edició anterior.