Sanitat denuncia el govern d'Ayuso per ignorar el registre d'objectors de l'avortament
Madrid és l'única comunitat que es nega a elaborar aquest llistat confidencial, tot i que el va acceptar
BarcelonaEl pols que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso manté amb el ministeri de Sanitat per l'incompliment de la llei de l'avortament té un nou capítol al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. El departament de la ministra Mónica García ha presentat un recurs contenciós administratiu reclamant que sigui l'alt tribunal el que forci la Comunitat de Madrid a crear el registre de facultatius objectors de consciència a l'avortament, una llista a la qual obliga la llei del 2023 i que serveix per ajudar a planificar els serveis de ginecologia als centres. "Resulta acreditat que l'administració autonòmica no ha complerat amb l'obligació que l'imposa la llei. [...] Tampoc ofereix dubte que la mateixa no ha contestat, ni consta que hagi efectuat cap actuació, en relació amb el requeriment efectuat per la ministra de Sanitat a la consellera de Sanitat", esgrimeix el document, al qual ha tingut accés l'ARA.
El setembre, Madrid, l'Aragó, les Balears i Astúries eren les úniques quatre comunitats que no havien obert el registre, però el govern d'Ayuso és l'únic que no ha respost al requeriment que va fer l'executiu espanyol, i la presidenta madrilenya fins i tot ha insistit en diverses ocasions en la seva negativa a les llistes de professionals. En aquell moment, la ministra Mónica García ja va anunciar que arribaria fins al final i faria servir totes les vies per al compliment dels registres.
Davant de la rebel·lia madrilenya, el ministeri de Sanitat ha formalitzat el recurs en què sol·licita a la sala contenciosa del Tribunal Superior que, com a mesura cautelar, ordeni a la Comunitat de Madrid que elabori aquest registre, no només perquè així ho mandata la llei de l'avortament, sinó també perquè aquesta comunitat, juntament amb la resta, hi va votar a favor en un Consell Interterritorial del 2024. El registre és una llista de caràcter confidencial que no pot consultar la ciutadania. Es crea per complir una doble funció: per una banda, garantir que a tots els hospitals hi hagi professionals que accepten fer avortaments perquè les dones puguin exercir en tot moment el seu dret, i per l'altra, per evitar pressions a aquests facultatius per part dels seus superiors. De fet, la filosofia i funcionament d'aquesta eina és similar a la que inclou els sanitaris objectors per practicar l'eutanàsia, un registre que, a diferència del de l'avortament, no ha generat cap rebuig ni entre els professionals ni en la política.
Col·lectius de dones i de professionals han denunciat que en molts centres públics la negativa dels metges a practicar avortaments fa impossible que les dones puguin accedir a una prestació que és universal i gratuïta des del 2010. Aquesta situació obliga les dones a ajornar la intervenció o a buscar alternatives, cosa que augmenta l'ansietat i l'angoixa.
"Dictador"
Fa dos mesos, quan Pedro Sánchez va anunciar que el govern espanyol faria aquest pas, Isabel Díaz Ayuso va arremetre amb molta duresa contra ell: "Només un dictador els pot obligar [als metges] a fer el que no volen fer", va proclamar. El conflicte amb la llista d'objectors de l'avortament no és l'únic xoc sanitari entre la Moncloa i les comunitats del PP. L'estira-i-arronsa també es va fer patent a la tardor, quan el Consell de Ministres va aprovar un requeriment formal per obligar els executius autonòmics a enviar les dades sobre cribatges de càncer. Deu dies més tard, les comunitats i el ministeri van acordar compartir les dades bàsiques.
Ara bé, qui ha alimentat més la batalla jurídica ha sigut el govern madrileny, que ha anat més d'un cop als tribunals –igual que moltes comunitats del PP– per intentar obstaculitzar acords que la Moncloa subscribia amb l'independentisme. Recentment, han anunciat una nova ofensiva contra la reforma del finançament –si s'arriba a aprovar. Prèviament, Ayuso va portar l'amnistia i el repartiment de menors al Constitucional i la condonació del deute a l'Audiència Nacional.