Blanca Ribelles, exclosa de les processons de Sagunt per ser dona: "Per tradició també tiraven cabres des del campanar”

SaguntLa tercera tampoc ha estat la bona. L'assemblea de la confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt ha tornat a rebutjar canviar els seus estatuts per permetre que hi participin les dones. Una decisió que ha dolgut, i molt, a tots aquells ciutadans que des de fa anys treballen perquè la celebració deixi enrere el seu tradicional masclisme. Tampoc ha agradat al ministeri d'Indústria i Turisme, que analitza revocar la distinció de festa d'Interès Turístic Nacional. El mateix ocorre amb el d'Igualtat, que estudia recórrer els estatuts per "vulnerar el dret a la igualtat i la no discriminació". Més enllà del que facin les administracions, des del col·lectiu Setmana Santa Inclusiva que formen dones i homes tanquen la porta a crear una confraria alternativa i addueixen que la de la Puríssima Sang "és la de Sagunt". A més, avancen que acudiran als tribunals. Ho detalla a l'ARA la seva portaveu, Blanca Ribelles.

Quin sentiment li ha provocat el resultat?

— Tristesa. Jo pensava que la societat havia avançat més. Estava convençuda que anava a guanyar el sí [el recompte va ser de 276 vots en contra i 114 a favor]. Quan vaig rebre la notícia em va caure el món als peus, però a mi i a més gent.

A què atribueix la negativa?

— A la por al canvi. Són pors irracionals. Diuen que les dones ho canviarem tot, quan no volem canviar res. O si es canvia serà democràticament. S'aferren a la tradició. Per tradició tiraven cabres des del campanar. Per tradició es feien moltes coses que, afortunadament, s'han deixat enrere. Diuen per tradició, però en realitat és la por al canvi.

Quin és el sentir majoritari dels veïns?

— Hi ha gent molt enfadada i gent que creu que és el que havia d'eixir. Jo crec que hi ha més persones favorables a la participació de la dona, però no dins de la confraria.

El col·lectiu de veïns que s'hi oposen el formen igualment dones i homes?

— Hi ha més dones.

¿Per què ho creu així?

— Perquè som una societat molt tradicional. Jo estic convençuda que si hi hagués un suport majoritari de les dones de Sagunt això ja s'hauria solucionat perquè haurien pressionat els seus marits, fills, germans, perquè és un tema del qual es parla a les cases.

A què atribueix la resistència d'aquestes dones?

— Cautela, por. Prefereixen que tot es quede com està.

Temen que el canvi sigui traumàtic?

— Estan còmodes en aquest statu quo i senten que el seu és un paper d'acompanyament. Però això és el reflex de la societat en la qual vivim. En la manifestació del 8 de març passat érem les de sempre. No hi havia joves. Entre els votants del no estan els homes molt majors i els joves de 20 anys. Els de mitjana edat molts voten que sí. D'aquests, alguns ho fan perquè creuen en la igualtat [la segona votació per canviar els estatus va ser promoguda el 2022 per homes membres de la confraria després de la primera votació feta el 1999], però també n'hi ha que voten a favor perquè han tingut filles i volen seguir la tradició, perquè aquesta és una tradició que passa de pares a fills. Si hagueren tingut fills, seguirien pensant el mateix.

Com valora l'actuació de l'Ajuntament i la Generalitat?

— En el seu moment, nosaltres li vam demanar a l'alcalde que no es posicionés, perquè donada la polarització en la qual vivim, si es posiciona a favor el PSOE, automàticament es posiciona el PP en contra. No obstant això, ell ha vingut a les concentracions a títol personal. Però ara ja no sé si eixe silenci és bo. Hi ha persones [del col·lectiu] que consideren que l'ajuntament ha d'alçar la veu. Pel que fa al Consell, ha volgut quedar bé amb tots, que és el que fa [el president Juanfran Pérez] Llorca.

I l'Estat?

— No li n'ha quedat més remei que reaccionar. Al ministeri d'Igualtat li van enviar unes queixes fa mesos i les persones que van enviar les queixes van rebre un correu molt amable dient que ho tindrien en compte, però res més. I el de Turisme va rebre una queixa d'una persona, que jo no sé qui és, i li van respondre dient-li només que iniciarien la investigació. Si aquesta persona no hagués enviat una queixa o filtrat la notícia a la premsa, el ministeri no sé si hauria mogut fitxa.

I ara quin és el següent pas?

— Asseure'ns i pensar què fem. Jo crec que hem d'optar per la via judicial, tenint com tenim un antecedent amb una sentència del Tribunal Constitucional [que va obligar una entitat religiosa de Tenerife a admetre una dona, però que ha sigut recorreguda al Tribunal Europeu de Drets Humans]. Des del minut u que començàrem a concentrar-nos per reclamar el canvi d'estatuts ja hi havia persones que deien que s'havia d'anar per la via judicial, però sempre hem estat molt cauts dient que no, que volíem que la decisió sortís de la mateixa confraria, que no vingués imposada... Però estem ja molt cansats. Fa quatre anys que argumentem i continuem igual.