La UB suspèn el catedràtic Ramon Flecha, denunciat per conductes "de caire sexual, vexatòries i intimidatòries"

BarcelonaLa Universitat de Barcelona ha suspès cautelarment de les seves funcions el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Ramon Flecha, recentment acusat de mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades". Ho ha anunciat en un comunicat de premsa en què també afirma que posarà en marxa una investigació interna i que se n'encarregarà una "comissió d'experts" formada per tres especialistes "amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional". Com a mínim dos seran dones.

La UB explica que, després de reunir-se amb les advocades de les denunciants, divendres van rebre la "denúncia formal" contra Flecha. "Onze persones descriuen conductes de caràcter sexual, vexatòries i intimidatòries que no només són intolerables i contràries al codi ètic de la Universitat, sinó que, si es confirmen, podrien ser delictives", afirma el comunicat, i afegeix que "des del rebuig frontal a qualsevol cas de violència, assetjament o maltractament, la universitat es compromet a actuar sense demora, amb plenes garanties i amb tota la contundència per aclarir aquesta situació".

Flecha, que es defineix a si mateix a X com el "científic n. 1 (rànquing mundial) en violència de gènere", assegura que les acusacions són "totalment falses i fruit d'una perversa fabulació basada en l'anonimat". Com a catedràtic emèrit encara podia impartir classe, dirigir tesis doctorals i treballs finals de grau i màster, fer investigació i formar part dels òrgans d'avaluació del professorat.

Cal recordar que el Govern ja va suspendre la setmana passada, també "de forma cautelar", el reconeixement Trajectòria d'Excel·lència a la catedràtica de sociologia de la UB Marta Soler, successora de Flecha com a directora de la comunitat de recerca CREA. De fet, al comunicat d'aquest dimarts, la UB recorda que les acusacions contra Flecha, que es van fer públiques als mitjans de comunicació fa dues setmanes, eren contra Flecha i "l'entorn del CREA".

Diversos exmembres d'aquesta comunitat o grup de recerca ja l'havien denunciat el 2004 i el 2016, quan van declarar que era un grup abusiu. La UB mateix ja havia investigat el CREA l'any 2005 arran de les primeres denúncies, i l'informe que va sortir d'aquesta primera investigació interna ja deia que el funcionament del grup generava "una notable confusió" entre els àmbits professional i personal dels seus membres que propiciava "conductes de caràcter sectari", parlava "d'ingerències en la vida privada molt intenses", i d'un "lideratge fortament personalista". El fundador del CREA, Ramon Flecha, el va dirigir fins a l'any 2006, quan el va substituir Marta Soler. La UB va enviar les denúncies i la investigació interna a la Fiscalia, però tots dos casos, tant el del 2004 com el del 2016, es van arxivar.

Tot i l'arxivament de les primeres denúncies, arran de l'informe de la fiscal que va dur el cas, el rector, Màrius Rubiralta, va reclamar per carta a Flecha que de manera "immediata" prengués "les mesures adients" perquè el CREA modifiqués comportaments com "la invasió de la vida privada i la ingerència en qüestions estrictament personals dels becaris i altres col·laboradors".

Demanda contra l'ARA

Ramon Flecha i Marta Soler van demandar l'ARA l'any 2020 per l'article "Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta", publicat per aquest periodista quatre anys abans. L'article, arran d'una roda de premsa del CREA mateix, explicava les denúncies del 2004 i el 2016 i la versió del grup o comunitat de recerca, però Flecha i Soler van afirmar que l'ARA havia construït un "relat completament fals" i que l'article era una "greu i intensa vulneració del dret a l'honor".