Xavier Albert Canal: “No poden suportar la idea que una selecció catalana algun dia jugui contra Espanya”

Una lesió li va impedir seguir jugant al rugbi, l’esport que havia practicat a l’escola, però a la llarga ha aconseguit lligar la seva activitat professional a l’àmbit esportiu a través del dret. L’advocat Xavier Albert Canal és una veu habitual en els mitjans de comunicació a l’hora de valorar sentències relacionades amb l’esport i també li ha tocat batallar amb la diplomàcia espanyola defensant els interessos de federacions catalanes que buscaven el reconeixement internacional.

Quin tipus de casos porta un advocat especialitzat en dret esportiu?

Sobretot temes contractuals d’esportistes, de fiscalitat, o casos en què un club demana una compensació per drets de formació d’un futbolista jove que ha fitxat per un altre club... També he portat casos de federacions esportives catalanes que demanen entrar en una federació internacional.

Amb la crisi, ¿hi ha més casos d’esportistes que denuncien impagaments de clubs?

De reclamacions d’imports sempre n’hi ha hagut, però quan parlem de la Primera Divisió de futbol i de la Segona, per exemple, solen acabar amb acord. El que sí que ha passat amb la crisi és que clubs modestos que estaven pagant sous desorbitats per tractar-se de categories semiprofesionals, han perdut el suport de patrocinadors i han hagut de rebaixar molt els salaris.

És molt habitual que els clubs de futbol tinguin deutes importants amb Hisenda. ¿Això és perquè l’administració els deixa més màniga ampla que a una empresa normal?

Sí i no. L’administració accepta fraccionar i ajornar els pagaments si pots presentar un aval. La majoria d’empreses no poden, perquè el seu únic patrimoni és el negoci, però els clubs de futbol que deuen diners a Hisenda i a la Seguretat Social solen avalar amb les quotes de socis, els contractes de televisió corresponents a les pròximes temporades... I així van allargant els pagaments tant com poden.

També has treballat per a federacions esportives catalanes que volien competir en l’àmbit internacional i has vist com treballa la diplomàcia espanyola.

Sí, ells no poden suportar la idea que algun dia s’arribi a jugar un partit entre la selecció catalana i la selecció espanyola. És el pitjor que es poden imaginar. I han fet tots els possibles per evitar-ho. Han pressionat federacions internacionals que havien acceptat Catalunya i fins i tot han assumit disciplines esportives en què no tenien cap esportista federat, només per fer de tap.

Similar al que estem veient ara en política per frenar el procés.

Sí, en l’esport ja es va demostrar fa temps que la força de la diplomàcia espanyola és gran. Per molt que hi vagis carregat d’arguments a favor teu, fins i tot des del punt de vista jurídic, al final les federacions internacionals el que volen és no ficar-se en problemes. És el mateix que estem veient ara quan alguns representants d’institucions europees o internacionals es manifesten sobre el procés.

Però en un escenari d’una Catalunya independent, ¿les seleccions podrien competir de manera immediata?

No, perquè la carta olímpica exigeix que sigui un país reconegut internacionalment. Primer Catalunya hauria d’entrar a formar part de l’ONU, i després cada federació hauria d’anar a picar la porta a la seva federació internacional i ser admesa en una assemblea. Teòricament no hi ha hauria problema, però caldria un període de transició.

El ministre de l’Interior ja ha advertit que amb una Catalunya independent el Barça no jugaria a la lliga espanyola.

El Barça podria jugar on volgués, les grans lligues se’l disputarien, tot i que sí que és cert que hauria de superar alguns entrebancs legals, i la lliga que l’acceptés hauria de canviar les seves normatives. Per exemple, si el Barça recorregués una decisió esportiva a la justícia ordinària, on ho faria, a Catalunya o al país on jugués? I els jugadors catalans, ¿serien considerats extracomunitaris? Perquè les lligues solen tenir un límit en aquest tipus de jugadors... Són obstacles que només es poden superar amb bona voluntat, per això és possible que al final fos més fàcil jugar a la lliga anglesa, a la francesa o a l’alemanya, que a l’espanyola.

El Barça ha sigut sancionat recentment per fitxar jugadors menors d’edat irregularment. ¿És justa la sanció?

El Barça estava incomplint la normativa des de feia molts anys, però també s’ha d’entendre quin és l’esperit d’aquesta norma. L’esperit és evitar que hi hagi agents que vagin a països del Tercer Món, que trafiquin amb nens, que se’ls emportin a jugar a Europa i després, si no valen, els deixin abandonats. En el cas del Barça, són nens que vénen amb el consentiment de les famílies, en alguns casos a través d’acords amb les federacions d’origen, i que no només tenen l’oportunitat de jugar a futbol sinó que reben una formació acadèmica.

Llavors, per què la FIFA l’ha sancionat tan durament?

Perquè va enviar diversos requeriments al Barça advertint que infringia la normativa i el club o no va contestar o ho va fer amb poca claredat. Suposo que pensava que el model de la Masia era tan bo que estava per sobre de la llei. Ha sigut un càstig no tant per l’incompliment, sinó per la prepotència.