Xavier Trabado: “Per saber si tractem bé els nens amb trastorns, calen indicadors”

BarcelonaDesprés de la celebració, ahir, del Dia Mundial de la Salut Mental, la Federació Salut Mental Catalunya organitza avui una jornada festiva a Igualada amb activitats obertes a tota la població. A part de l’augment dels trastorns i la reducció dels recursos, els preocupa molt la lluita contra els estigmes de les malalties mentals. Amb actes al carrer, volen ajudar a normalitzar-les.

Els trastorns mentals en menors han augmentat un 19% en només cinc anys. Els preocupa?

Ens preocupa, però ens preocuparia més si sabéssim que s’està sobremedicant, i no en tenim cap evidència. Hi ha sectors professionals que són molt poc de medicar i sectors que són de medicar més, i les famílies es troben que un professional diu una cosa i un altre en diu una altra. L’única manera de saber si estem tractant bé aquests infants és tenir els indicadors de salut i de medicació per territoris, per comparar i identificar bones pràctiques.

Què opinen d’aquesta controvèrsia sobre el possible sobrediagnòstic o sobremedicació?

La nostra opinió és que és el Govern qui s’ha de mullar. Nosaltres no som professionals, som familiars i usuaris. Quan els professionals et diuen coses tan diferents, tu no ets ningú per posicionar-te. L’única manera de resoldre això és posar sobre la taula indicadors reals, objectivar-ho d’alguna manera. I articular mesures per resoldre les diferències entre sectors professionals és una responsabilitat del Govern, que és qui contracta els serveis.

La infància és una prioritat del pla de salut mental. ¿S’estan aplicant les mesures anunciades al juliol?

Nosaltres estem intentant que els diferents departaments treballin de manera més conjunta. S’han creat els grups de treball que han de veure quins seran els mecanismes de coordinació entre els diferents serveis, però té una certa complexitat i sabem que portarà temps. S’hi està treballant, i nosaltres estem participant en aquest procés. Hi ha grups de treball que estan fent feina. Però sabem que és un projecte a llarg termini.

En quins altres àmbits creuen que caldria impulsar mesures urgents?

Estem posant molt èmfasi en la problemàtica de l’habitatge. En salut mental, les persones que estan amb les capacitats molt deteriorades necessitaran un model més residencial, però altres persones poden estar al seu domicili i necessiten un suport més lleu a casa seva. Necessitem una flexibilitat que ara no tenim, i més èmfasi en el suport a l’autonomia a la pròpia llar. El programa actual, pel que fa a salut mental, és pràcticament inexistent.

¿La crisi i les retallades han afectat la provisió de serveis d’atenció dels trastorns mentals?

No tenim informació clara. És una altra demanda que fem: saber com està afectant la crisi a la provisió de serveis. Sabem que les retallades s’han traduït en menys jornada laboral, que vol dir menys hores d’atenció, pel que ens diuen els nostres associats. A més, s’havia fet un programa perquè les entitats especialitzades donessin suport a l’atenció primària perquè pogués atendre casos lleus, però només s’ha desplegat al 50% del territori.

Un altre àmbit important i que ha patit molt les retallades és el de la inclusió laboral.

L’Estat ha retallat moltíssim els fons, i en salut mental els avenços en aquest àmbit eren molt recents. El model de centres especials de treball [CET] de Catalunya va néixer de la mà de la discapacitat intel·lectual i de la discapacitat física i sensorial, però en salut mental fa tot just una dècada que s’ha posat en marxa de manera sòlida. Tenim molta feina per fer, i ara les retallades han deixat els CET en una situació francament complicada. L’estigma condiciona molt la resolució dels problemes de salut mental, i afecta especialment l’àmbit laboral.

¿Aquests estigmes són el principal enemic a batre?

Els estigmes condicionen fins i tot el comportament del mateix afectat. Un dels problemes que tenim és que la gent triga molt a demanar ajuda perquè té por de dir-ho, i això fa que arribin tard al diagnòstic, cosa que és perjudicial. Amb la campanya Obertament tenim centenars de persones formant-se per defensar els seus drets i lluitar contra l’estigma. També busquem famosos que facin públics els seus problemes i lluitin per la normalització. Es tracta d’un tema pendent, haurem de continuar picant pedra.