Davant del desassossec, llavors de resiliència
LleidaPerplexitat. Inquietud. Indignació. Aquests són alguns dels estats d’ànim que sovintegen en el nostre dia a dia enmig d’un panorama internacional farcit d’incertesa. El món s’ensorra? Respondre a aquesta qüestió pot semblar un exercici costerut. Ara bé, no són poques les veus compromeses que ens donen una empenta per pair aquests i altres dubtes, i ens allarguen la mà per intentar avançar.
Els concerts de Clara Peya acostumen a ser molt més que un recital de música. Ho vam poder confirmar, un cop més, en la presentació del seu darrer disc, Solilòquia, el 16 de gener a l’Auditori de Lleida. Una actuació que l’artista havia cancel·lat l’octubre passat arran de “la inestable situació i les manifestacions en suport al poble palestí convocades arreu del territori”.
La compositora palafrugellenca no només ens va lliurar una vetllada íntima de qualitat i intensitat artístiques, sinó que també va palesar el seu inequívoc compromís social, humà i cultural. El trasbals per les violències que sacsen el món o el clam contra la fi del genocidi a Palestina van ser algunes de les reivindicacions amb què l’artista va adreçar-se al públic. La solitud va transformar-se en suport. L’Auditori es va convertir en un espai on compartir neguits i reflexions, en una mena de teràpia col·lectiva que va aportar-nos les llavors necessàries per plantar cara a la realitat que ens està tocant viure.
L’artista i investigadora palestina Areej Ashhab i l’escriptora, investigadora i activista Ailo Ribas són també dues veus compromeses que han sembrat llavors de persistència explorant el vincle entre la botànica, la política i la resistència a la Palestina ocupada. L’arbre Ailanthus altissima, “una espècie invasora introduïda a Palestina entre els anys 60-80 com a part de l'ecoblanqueig de l’organització sionista JNF,” va ser l’arrel per a les seves reflexions sobre la terra i el sosteniment enmig de l’ocupació colonial.
El llibre d’artista The fast-growing stinking escaped waste-loving wall-breaching self-cloning other-than-natural no-man's tree, publicat el 2024, és el fruit de la recerca que van dur a terme l’agost del 2022. L'obra traspua el seu amor per la terra i aborda les “implicacions ecològiques, polítiques i colonials d’aquesta espècie” mitjançant la paraula, la il·lustració i la fotografia. Si l’arbre és “metàfora del colonialisme ambiental,” les llavors ho són de la resiliència del poble palestí. Un poble que lluita per mantenir la vida i la seva identitat.
La publicació es presentarà el 7 de març a l’Arborètum en el marc de les activitats al voltant de l’exposició viva Plantes migrants, de Vicky Benítez, a cura de Christian Alonso. La mostra, que es podrà visitar fins al 21 de juny, “explora el significat ecològic, històric i polític d’aquestes espècies, proposa una mirada crítica i poètica sobre la relació entre humans i plantes, i sobre repensar les polítiques de gestió i convivència amb la biodiversitat en un món canviant”.