Missió: formar professionals sanitaris ‘high tech-high touch’

LlardecansIngressar en determinades corporacions ha de ser tot un honor, però també fa gran. Quan va entrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 2021, Montserrat Esquerda Aresté va pensar que potser s’hauria de tenyir els cabells blancs (ho confessa fent broma). I segurament ho acabarà fent: el mes passat va ser nomenada acadèmica de número de l’Acadèmia Medicoquirúrgica Espanyola. És l’única lleidatana, de les poques dones que hi tenen cadira... i, amb 56 anys, de les més joves.

Doctora en medicina, especialista en pediatria, llicenciada en psicologia i màster en bioètica i dret, enguany s’ha convertit en la degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna-URL, després de dirigir l’Institut Borja de Bioètica durant deu anys. Malgrat la seva dedicació acadèmica, es resisteix a deixar la consulta pediàtrica a Sant Joan de Déu Terres de Lleida, amb especial atenció a nens i joves amb dol complex i traumàtic des d’una unitat única al país. "Mantenir el contacte amb pacients i famílies dona sentit a allò que fem en l’àmbit universitari", reflexiona la també presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

Nascuda a Llardecans (Segrià), pràcticament viu a l’AVE entre Lleida i Barcelona. Àvida lectora, no desaprofita els trajectes. Las Tempestálidas, de G. Gospodinov; El animal deliberante, de Diago Gracia, un dels referents en la bioètica espanyola, i l’assaig del filòsof Ferran Sàez El imprudente feliz són algunes de les seves adquisicions per Sant Jordi.   

Com a degana, un dels seus reptes és la formació de professionals high tech-high touch: que reuneixin els més alts estàndards tècnics, però també una sensibilitat humanística i ètica, és a dir, amb habilitats relacionals, d’empatia, escolta i compromís amb la societat. Precisament sobre com assolir aquest equilibri versarà el seu nou llibre, que veurà la llum l’any que ve. "No hem de tenir por que la IA transformi la medicina, perquè ja s’ha transformat profundament", constata. Defensa l’ús de la intel·ligència artificial per alliberar els professionals d’aquelles tasques més burocràtiques, com la realització d’informes. "Ens pot ajudar molt perquè ens puguem dedicar més a l’acompanyament i l’escolta".   

Quan li preguntem per l’elevat volum de sol·licituds d’eutanàsia a Catalunya (gairebé una al dia), Montserrat Esquerda opina que el debat sobre la bona mort s’hauria de refocalitzar, en tant que l’assistida "no és la mort desitjada pel 97 per cent de les persones". Per contra, considera fonamental una llei que garanteixi l’accés a les cures pal·liatives per a tothom que s’apropi al final de vida i les famílies, "un dret que ara depèn del codi postal". En aquest sentit, segons ella, a Catalunya estem molt millor que en altres territoris de l’Estat, però encara queda camí per recórrer. "És aquí on hem de pressionar perquè les persones puguin morir bé".