Pla per ajudar 2.700 joves lleidatans a superar els seus problemes emocionals

LleidaLa mitologia eslava descriu l’Ocell de Foc com un animal amb poders sobrenaturals i plomes daurades. Una mena d’au fènix que brilla a la nit i aixeca les ales per cercar una sortida d’entre la foscor. Igor Stravinsky el va popularitzar fa un segle amb una composició musical per als ballets russos i l’escriptor català Emili Teixidor el va recuperar als anys setanta per donar nom al protagonista d’una de les seves novel·les juvenils més populars.

El camí de superació i descoberta de l’Ocell de Foc és precisament el leitmotiv del nou projecte (homònim) de la Generalitat, que destina prop de 10 milions d’euros en els pròxims dos anys (760.000 a Lleida província) a projectes coordinats d’atenció a joves, sobretot aquells amb problemes de salut mental, però també als que en puguin arribar a tenir. La idea és evitar que aquests trastorns esdevinguin irrecuperables ajudant-los en la reinserció laboral, la represa dels estudis o, fins i tot, l’autoafirmació individual.

Nou entitats de la regió de Ponent i sis més del Pirineu lleidatà treballen amb l’objectiu d’atendre com a mínim 2.700 joves en els pròxims dos anys (2.000 a la plana i 700 més a la regió de muntanya). La majoria no necessiten presentar una patologia confirmada, però sí la possibilitat que la desenvolupin si no reben una atenció adequada. “Volem detectar els trastorns emocionals més incipients possibles per resoldre’ls a temps”, reivindica Sandra Mecias, treballadora social d’Intress, una de les entitats implicades de Ponent.

Fatiga, estrès, angoixa, ansietat, tristesa i aïllament són alguns dels trastorns emocionals que molts joves pateixen sense que necessàriament tinguin diagnosticada una malaltia. El programa obliga a dedicar a cada jove més de catorze hores d’atenció psicològica individualitzada per arribar al moll de l’os de cada problema. “L’èxit de la nostra feina depèn molt del vincle personal que assolim amb els usuaris”, defensa Mecias.

Situació delicada del jovent català

Més de tres-centes entitats formen part del programa Ocell de Foc a tot Catalunya i la voluntat és arribar anualment a vint mil joves del país. La Generalitat alerta que, just després de la pandèmia, el grup d’edat comprès entre els 18 i els 35 anys era el que manifestava una deterioració més gran en la seva salut mental. I de raons no els en falten. Aproximadament un de cada cinc joves va perdre la feina l’any 2020. Segons els informes de l’Observatori Català de la Salut, un de cada quatre joves catalans viu per sota del llindar de la pobresa (amb ingressos inferiors als 950 euros nets mensuals). I pel que fa a l’edat d’emancipació, el nostre país davalla imparablement. Segons l’Eurostat, la mitjana d’edat en què la joventut europea deixa la llar familiar és de 26,4 anys. El nostre país es troba a la cua (29,8).

Un problema col·lectiu

L’associació Talma, de Juneda, és l’encarregada de coordinar totes les actuacions d’Ocell de Foc a Ponent, mentre que la cooperativa Alba Jussà, de Tremp, ho fa al Pirineu. A les dues entitats els arriben les dades de potencials usuaris d’Ocell de Foc, ja sigui per pròpia voluntat dels joves o per recomanacions dels seus tutors i educadors. Les tècniques d’aquestes dues organitzacions estudien cada cas i els deriven a l’àrea i a l’entitat més adient a les seves necessitats. “Pretenem una atenció individual, que acompanyi el jove en la recerca d’allò que el pugui ajudar a realitzar-se”, explica Núria González, educadora social de Talma i coordinadora del programa. “Els trastorns emocionals s’han d’atendre de forma col·lectiva”, defensa Carla Roca, tècnica de l’empresa social Troca de Lleida i encarregada de fomentar l’emprenedoria i el cooperativisme juvenils.

Atenció psicològica, propostes lúdiques, acostament a altres joves amb les mateixes sensibilitats, impuls de projectes professionals i cooperatius i assessorament en la presa de decisions són alguns dels múltiples serveis i recursos que ofereix Ocell de Foc a través de les entitats participants. “No es tracta de publicar un llistat d’activitats –adverteix Roca–, sinó de generar propostes a partir de les necessitats que els joves usuaris presentin”.

La Maleta Creativa, una cooperativa de Lleida integrada per dos professionals vinculats a les arts creatives i les noves tecnologies, és una de les entitats participants a la plana de Lleida. Ells ofereixen empoderar joves a través de formacions tan diverses com les tècniques d’impressió 3D i el tylaser, el disseny, la pintura o el macramé. Els dos formadors visiten centres educatius per iniciar joves en sortides laborals imaginatives, a més d’obrir les portes del seu centre a la programació d’activitats terapèutiques i de relaxació emocional com el lettering. La idea és combinar activitats educatives amb unes altres més recreatives que permetin desconnectar de la rutina. “Perquè tots tenim dret a regalar-nos una estona d’esbarjo”, reivindica Àlex Fernàndez, un dels seus promotors.

La idiosincràsia del món rural

Ocell de Foc és una iniciativa de la direcció general d’Economia Social (pertanyent al departament d’Empresa i Treball) que s’executa a totes les comarques de Catalunya, inclosos barris específics de Barcelona i l’àrea metropolitana. La idiosincràsia de cada lloc obliga a adaptar la metodologia i les estratègies a cadascuna de les particularitats territorials. I les de Lleida, tant de la plana com de la muntanya, estan notablement marcades per una societat rural molt despoblada. Les poques perspectives educatives, laborals i socials als pobles i el dèficit de serveis bàsics determinen notablement el desplaçament cap a les grans àrees urbanes. Els tècnics d’Ocell de Foc a Ponent i el Pirineu volen crear espais en què els joves del món rural puguin fer xarxa amb altres, informar-se dels recursos i les oportunitats del territori, exposar les seves idees i generar comunitat.

De l’èxit d’aquests dos primers anys d’Ocell de Foc dependrà si es confirma la seva continuïtat. La voluntat és que aixequi el vol cada any per millorar un sector molt important d’una societat cada cop més envellida.