Publicitat
Publicitat

TEATRE

'Prime time' i 'Llorar por llorar' arriben a la Sala Muntaner i al Club Capitol

Dues estrenes just abans del Grec

Avui arriben dos nous espectacles a la cartellera teatral barcelonina. Tot just abans que comenci el Grec aixequen el teló Prime time, a la Sala Muntaner, i Llorar por llorar, a la Sala Rubianes del Club Capitol.

El dramaturg i director Martí Torras està en ratxa. L'espectacle de Las Divinas Enchanté, que ha dirigit,acaba de guanyar el premi Unnim de teatre, estrenarà L'ànima del bus dins el festival Grec i a partir d'avui la Sala Muntaner recupera, fins al 22 de juliol, Prime time , l'espectacle que va escriure amb l'actriu Paula Blanco com un assaig obert de l'espectacle d'Àlex Rigola Gata sobre teulada de zinc calenta al Teatre Lliure. Només se'n van fer dues funcions i com que molta gent en va quedar fora, un any i mig després l'han pogut tornar a oferir al públic tal com el van estrenar, amb la mateixa escenografia del muntatge de Rigola.

A més de la relació tempestuosa dels personatges que van popularitzar Paul Newman i Liz Taylor, Gata sobre teulada de zinc calenta relata la història d'un pare que reuneix els dos fills poc abans de morir. Ells s'enfrontaran per captar la seva atenció i per heretar l'empresa paterna. Martí Torras i Paula Blanco, que va col·laborar en la dramatúrgia, tornen a reflexionar sobre la família, a partir de tres fotògrafs que descobreixen les gravacions d'una dona dins una casa abandonada. "L'obra és un exercici sobre l'oblit i el seu contrari, el prime time . Els fotògrafs recreen els fragments de la vida d'aquesta dona i al final no se sap on són els límits entre la realitat i la ficció. Passen a ser els seus possibles fills. Curiosament, el naixement i la mort, dos moments que no podem triar quan es produeixen, són els que tenen més audiència de les nostres vides", assenyala Blanco. "Només voldria que sabessin descriure'm quan ja no hi fos. Què recordaran de mi? Qui s'enrecordarà de mi?", es pregunta l'enigmàtica protagonista de Prime time. L'obra està inspirada en el moviment dels exploradors urbans i com retraten, diu Blanco, "l'oblit i com el pas del temps va degradant el que l'home ha construït".

"Volem que el públic es pixi"

Aquest vespre la companyia Pez en Raya desembarca a la Sala Pepe Rubianes del Club Capitol amb el seu llenguatge embogit i el seu humor absurd per presentar l'espectacle Llorar por llorar . El muntatge, protagonitzat pels actors Cristina Medina i Joan Estrader, relata com la senyoreta Flecha visita Radio Misterio per participar en el programa de relats de l'emissora, que fa 15 anys amb el conte Soy yo nara i acaba ella mateixa embolicada en la resolució d'un crim. "Hem creat una història de misteri per llançar gags i acudits un darrere l'altre i fer que el públic es pixi", diu l'actriu Cristina Medina, que s'ha fet popular a la sèrie de televisió La que se avecina .

Llorar por llorar és el vuitè espectacle de la companyia. A l'hora de crear un espectacle, diu Medina, treballen "molt a partir d'improvisacions" perquè els permet "partir d'una idea i desenvolupar-la cap a un altre lloc diferent". "¿La senyoreta Flecha és la Jessica Fletcher de la sèrie? La nostra va sorgir d'una improvisació en què un nét de Pelé es trobava amb una senyora fent el Camí de Sant Jaume", assegura.

Més continguts de