El poder de la ficció

BarcelonaQuina és la funció de la ficció a les nostres vides? ¿Necessitem relats que ens expliquin? ¿La ficció és l’eina que ens permet fer més suportable la realitat, o és el retrat més fidedigne de la realitat? Hem obert la reflexió perquè siguin persones habituades a treballar amb la ficció les que hi diguin la seva.

JOAN FRANCESC MIRA

“La ficció eixampla l’experiència de la vida”

“Per a què serveix la ficció? Per a què serveix la pintura? Per a què serveix tocar la flauta? Tot depèn del concepte de servir : si es refereix a utilitat pràctica, a resoldre problemes o a provocar beneficis materials o físics, no serveix per a res; però si servir significa també eixamplar la limitada experiència de la nostra vida a través de la lectura, provocar satisfaccions estètiques i la projecció de la imaginació cap a altres experiències, llavors no solament serveix de molt sinó que és imprescindible. Sense el conjunt d’experiències culturals i estètiques, no seríem ni persones. De fet, la ficció existeix en les societats més primitives o elementals en format de relat o faula. La ficció és una forma d’expressar de tal manera que, llegint-la, t’ha d’arribar l’experiència. La literatura ha d’expressar més que explicar analíticament, que per a això ja hi ha els llibres d’història o sociologia”.

LAURA BORRÀS

“Si no llegeixes, et perds moltes vides”

“Els humans consumim ficció perquè les paraules són el material amb què teixim el món. És fonamental. I, com diu Houellebecq, sense ficció ens hauríem de conformar amb la vida. Aristòtil deia que la història explica el que ha passat i la poesia (o literatura) el que podria passar, i que per això la ficció és superior a la vida, perquè et porta més enllà. Si no llegeixes et perds moltes vides. Però la ficció és també qualsevol cosa que expliquem. Per a Gérard Genette, el que és dit ja és ficció. És el registre en què entrem quan fem servir el llenguatge. En realitat, les fronteres entre la realitat i la ficció són molt dèbils. La ficció pot ser molt real i la realitat inversemblant. I les paraules creen mons que poden servir de refugi de la realitat”.

EUGÈNIA BROGGI

“La ficció et prepara per a la vida”

“La ficció em serveix per entendre millor el món en què vivim. Jo la necessito perquè és una manera d’evadir-me de la realitat sense sortir-ne, perquè la literatura que m’agrada està arrelada a la realitat. La ficció fa que sigui més suportable la part més lletja o més bruta de la realitat. Per exemple, el que ha passat a l’Institut Joan Fuster és molt dur. En canvi, llegir Tenemos que hablar de Kevin, de Lionel Shriver, és molt il·luminador perquè et permet entrar dins l’ànima humana d’una manera més reflexionada. D’altra banda, la ficció et prepara molt per a la vida. Totes les lectures que fem quan som jovenets, que és quan t’estàs transformant, són les que et preparen per viure al món. La lectura t’educa molt perquè els personatges amb qui empatitzes t’ensenyen coses que a la vida real te les diu el teu pare i penses que és un pesat; i amb els llibres això no passa”.

ISAKI LACUESTA

“Som animals que necessiten fabular”

“Som animals que necessiten estar informats i alhora fabular. Les dues pulsions són complementàries i intrínseques de la nostra essència. I com que necessitem les dues coses, els diaris i els telenotícies s’encarreguen de fer que no tot sigui veritat. La ficció ens serveix per especular sobre coses que no comprenem; és la base de totes les religions. També ens permet ficar-nos al cap d’altres persones i desenvolupar l’empatia, i explicar-nos a nosaltres mateixos; com en la pintura, les traces de tu que deixes en el retrat que fas d’algú altre expliquen qui ets”.

ALEJO CUERVO

“La realitat no té sentit; la ficció permet explicar-la”

“Les persones tenim necessitat de ficció. El cervell humà busca pautes i models d’explicació per a les coses, i la ficció narrativa, a diferència de la realitat, ofereix experiències amb les pautes incorporades. La realitat rarament té sentit; la ficció, en canvi, ens permet explicar-la. La ficció és la manera amb què els éssers humans interpretem la realitat. I té un gran avantatge, ja que involucra emocionalment el lector. Si acotem la ficció a la fantasia, que en situar-se en un terreny imaginari acostuma a fer servir molts elements metafòrics, penso que desenvolupa molt el pensament analògic. Des del punt de vista educatiu és interessant perquè permet establir criteris més amplis a l’hora d’observar el món”.

FRANCESC SERÉS

“Si has llegit Dickens, desconfiaràs dels bancs”

“La ficció et dóna unes eines que expandeixen el pensament i serveix per explicar-nos i per donar sentit a la realitat. Si has llegit Dickens, desconfiaràs dels bancs. Però la qüestió és com diversifiquem els usos de la ficció perquè no podem utilitzar-la de la mateixa manera que fa 500 anys. Hi ha d’haver una mica d’aportació nostra. La ficció activa les parts mítiques del cervell, que funcionen independentment de la veritat científica. Necessitem el mite, però perquè s’aguanti el relat de ficció també ha de tenir allò que deia Joan Ferraté, la veritat imaginativa: ha de tenir una certa coherència de continguts i discurs ètic, perquè si no no s’aguanta per enlloc”.

TONI CASARES

“La realitat ja la visc i la veig en el meu dia a dia”

“La ficció em permet distanciar-me de la realitat i, des d’aquesta distància, puc pensar-la. Per això és necessària la ficció: permet interrogar-te sobre el món, adquirir sentit crític, emocionar-te, etcètera. Sense ficció no existiria la cultura. Però és veritat que necessita permanentment renovar els seus codis, ja que les convencions es gasten i fan que de vegades la ficció esdevingui estèril. Així interpreto els corrents performatius del teatre alemany, per exemple, en què es desconfia de la ficció i s’intenta que el teatre sigui realitat. Jo hi enyoro el recurs de la ficció, per la distància. A mi no m’interessa l’art que no pretén donar-me una idea de la realitat sinó que només intenta posar-me dins la realitat perquè la realitat jo ja la visc i la veig en el meu dia a dia”.

JAUME CABRÉ

“Una novel·la no és una mentida”

Com li he sentit dir a Vicenç Villatoro: si això ho sabés [per a què serveix la literatura], en faria un article; com que no ho sé, en faig una novel·la, ja que et permet la possibilitat d’especular i dubtar mentre vas creant mons i personatges. No em fa falta saber què és exactament la ficció: del que estic segur és que una novel·la no és una mentida. Hi estàs dient veritats múltiples i, sempre en un pla de provisionalitat, l’escriptor hi busca el que pot i el lector hi troba una altra cosa. La ficció és una manera de fugir de la realitat i també d’explicar-la. Quan et deixes transportar per una història, estàs fora de tu, però al mateix temps això no et distreu de fer el sopar. Però la ficció també és una manera de crear relat de vida, fins i tot de comunitat, com feien els poemes èpics al voltant dels seus herois; és una eina de cohesió”.

MARC PASTOR

“És gimnàstica: serveix per estimular el cervell”

“La ficció és un exercici de gimnàstica pura i dura: serveix per estimular àrees del cervell que normalment no utilitzem. El tòpic de viure experiències i altres vides, de viatjar a l’espai o viure en una família desestructurada del sud d’Alabama són estímuls que activen zones del cervell, i més en la literatura que en el teatre o el cinema, ja que la lectura és un exercici actiu que requereix certa interiorització. Com a autor, és un joc: té les seves regles, els personatges i les històries, com quan feia lluitar He-Man, Lobezno i Spiderman. Per a mi té un component lúdic que serveix per projectar les teves pors, desitjos, anhels, experiències, igual que en el joc”.