Publicitat
Publicitat

Arquitectura

Els Pritzker prenen Venècia

Norman Foster, Zaha Hadid, Alvaro Siza i altres guardonats amb el Nobel arquitectònic presenten noves propostes a la Biennal d'Arquitectura

El director de la 13a Biennal de Venècia d'arquitectura es va proposar un repte: va convocar un bon grapat d'arquitectes estrella a participar a 'Common ground', l'exposició central del certamen i els va demanar que no es limitessin a presentar les maquetes de les seves obres. Com que el tema central d'aquesta Biennal és el terreny comú que comparteixen arquitectes d'arreu del món i les idees que nodreixen els seus projectes, independentment del seu estil, els va demanar que parlessin també del context de les seves obres.

Es fa difícil pensar que un arquitecte guardonat amb el premi Pritzker no deixi el seu segell en tot allò que fa. Amb tot, Chipperfield ha aconseguit que alguns grans noms, com Norman Foster, el duet d'arquitectes japonesos Sanaa, El suís Peter Zumthor i els portuguesos Eduardo Souto de Moura i Alvaro Siza se surtin del guió. L'operació ha tingut èxit. Algunes de les peces estan entre les més comentades durant la presentació de la Biennal:


1. El campus Novartis

Les instal·lacions d'aquesta empresa farmacèutica a Basilea estan creades per gairebé tots −i més− els premis Pritzker que hi ha a la Biennal. A la maqueta que exposen per explicar les tensions entre l'estil dels diferents arquitectes i el plantejament, salta a la vista que Frank Gerhy, l'autor del Guggenheim de Bilbao, va ser l'únic que no es va contenir. Les corbes del seu edifici destaquen entre el rigor de la resta.

2. Norman Foster

L'autor de la Torre de Collserola ha creat per a la Biennal una impactant instal·lació de vídeo: al terra de la sala on es projecta es poden llegir els noms d'arquitectes i altres figures que, al llarg de la història, han intervingut en el disseny de les ciutats. I a les parets, imatges que recullen la vida quotidiana de països d'arreu del món a partir de l'edifici amb què es relaciona. La peça està acompanyada d'una banda sonora a vegades eixordadora, com és el es cas dels estadis de futbol, que a vegades també serveixen per a grans concerts.

3. Zaha Hadid

L'arquitecta d'origen iraquià establerta a Londres té un dels imaginaris més personals −i potents− dels grans arquitectes actuals. A la Biennal mostra el procés d'investigació que hi ha darrere els seus edificis, molt sovint sinuosos, amb 'Arum', una gran instal·lació que té el punt fort en una escultura que recorda el tronc d'un arbre feta amb fullola metàl·lica.

4. Herzog & de Meuron

Les obres d'aquest duet d'arquitectes suïssos no deixen ningú indiferent. Com van demostrar amb l'edifici Fòrum de Barcelona, són uns experts a crear façanes innovadores per als seus edificis, fins al punt que sovint porten al límit els industrials amb què treballen. A Venècia exposen el cas de l'agra polèmica ciutadana que ha suscitat l'edifici de l'orquestra filharmònica d'Hamburg, la construcció del qual es va interrompre el novembre del 2011, amb reproduccions a gran escala dels articles apareugts a la premsa i maquetes de grans dimensions de la sala de concerts.

5. Sanaa

La reconstrucció del Japó després del desastre de Fukushima centra la participació nipona en aquesta Biennal. El pavelló japonès als Giardini, un dels favorits al premi a la millor participació nacional, analitza el procés de recuperació de la ciutat de Rikuzentakata. I a l'Arsenale, Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa, Sanaa, expliquen amb una gran maqueta el projecte de reconstrucció de l'illa de Miyato-Jima.

6. Rafael Moneo

L'arquitecte navarrès és el més contingut dels Pritzker que participa a la mostra. Ha traduït el terreny comú que centra la tesi del director de la Biennal, el britànic David Chipperfield, amb una exposició d'algunes de les seves obres madrilenyes de subratllat caràcter urbà: l'edifici Bankinter, l'ampliació del Museu del Prado, l'estació d'Atocha i la seva intervenció al Banc d'Espanya.

7. Alvaro Siza i Eduardo Souto de Moura

Els guanyadors portuguesos del Pritzker -Siza, a més, ha sigut guardonat amb el Lleó d'Or a la seva trajectporia- signen dues de les intervencions més celebrades aquests dies: dues cases sense teulada que parlen de la relació de l'arquitectura amb l'home, el paisatge i la natura.

8. Peter Zumthor

Prop de les dues obres de i Siza i Souto de Moura hi ha una altra peça antològica: el curtmetratge documental que el cineasta Wim Wenders ha fet sobre l'arquitecte Peter Zumthor a partir d'una visita al seu taller de Suïssa. "Només arribar, em va sorprendre la consciència del lloc i del temps que té l'arqutecte. És una persona tranquil·la, sempre parla d'una manera pausada. Els seus projectes maduren a poc a poc", diu Wenders.

9. Peter Eisenmann

L'autor de la Casa de Cultura de Santiago participa a la Biennal amb 'Les variacions Piranesi', una sèrie de grans maquetes sobre l'antic Campo Marzio romà. Es tracta d'un projecte que va fer amb els seus estudiants de la Universitat de Yale i amb els de la Knowlton d'Ohio, i analitza les conseqüències polítiques, socials i filosòfiques de la relació de l'arquitectura amb el territori.

10. Jean Nouvel

L'autor de la Torre Agbar de Barcelona participa a la mostra amb el projecte d'urbanisme que ha fet amb l'arquitecte Mia Hägg, en què els vianants recuperen el protagonisme per davant els cotxes.

Més continguts de