Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Mor als 77 anys Alfred Lucchetti, actor de teatre i cinema, i popular gràcies a la televisió

Una nissaga teatral escapçada

Ahir va morir a Barcelona, amb 77 anys, l'actor Alfred Lucchetti, el patriarca d'una nissaga dedicada a l'escenari. Va treballar al cinema i al teatre des dels anys setanta, i la televisió - Poblenou - el va fer popular.

Una de les nissagues més importants del teatre català, els Lucchetti, estan de dol. Ahir es va apagar definitivament el més gran d'una família contagiada pel virus de l'escena. Alfred Lucchetti i Farré (Barcelona, 1934) va morir quatre dies després de fer 77 anys, i deixa com a llegat centenars de pel·lícules i obres de teatre. En l'imaginari popular hi quedaran els personatges de l'Andreu de Poblenou i en Sebastià de Nissaga de poder , els dos papers que li van donar la popularitat.

La seva entrada al món de l'escena va ser tardana. Superava la trentena quan va interpretar els primers papers. En cinema, va ser Lerroux a la Ciutat cremada d'Antoni Ribas (1976), va treballar amb Gonzalo Herralde a Últimas tardes con Teresa (1984) i La febre de l'or (1993), i va formar part de les pel·lícules de Josep M. Forn Companys, procés a Catalunya (1979) i El coronel Macià (2006), pràcticament el seu últim treball cinematogràfic. Sobretot als 70 i 80 va participar com a secundari en incomptables pel·lícules i sèries de televisió, fins a l'èxit de Poblenou , en què feia parella amb Lola Lizaran.

Precisament el 2001 va rebre amb l'enyorada actriu el premi Butaca a la trajectòria teatral, un dels més emotius que es recorden, el mateix any que es va endur el Max com a millor secundari per El verdugo , en què actuava amb Juan Echanove. Aquest va ser un dels seus últims treballs al teatre, junt amb la direcció d' Olor d'ocell al Versus Teatre, tot just el 2009. El paper a la magistral Barcelona, mapa d'ombres , (2004) s'afegia a una llista en què hi ha des de Les tres germanes de Txékhov al TNC (2005) fins a L'heroi de Rusiñol que va dirigir Fabià Puigserver al Lliure (1982), o fins i tot la Fleca Rigol, digueu? (1984), en què compartia protagonisme amb Ovidi Montllor, a qui va acollir la seva família quan va arribar d'Alcoi.

Pare de l'actriu Mònica Lucchetti i del regidor d'escena Tito, i germà de Francesc (actor), Pepe (tècnic) i Antoni (exactor que després es va dedicar a la política, al PSUC i EUiA), Alfred Lucchetti també es va posicionar ideològicament com a comunista afiliant-se al PSUC. Els seus companys de professió destaquen el seu compromís amb el país i amb el teatre. La mostra és que va ser un dels impulsors de l'Associació d'Actors i Directors de Professionals de Catalunya (AADPC) i la va presidir del 1988 al 1995.

Avui quedarà oberta la capella ardent al tanatori de les Corts de Barcelona de 14 a 21 h i demà s'hi celebrarà el funeral a les 12.30 h.

Més continguts de