.

Els votants del PSOE no volen Rajoy

La valoració del president del govern espanyol només assoleix un 2 sobre 10 entre les bases socialistes

12 Comentaris

2016: Relació entre els vots d'En Comú Podem i la participació

26-J a Catalunya: Estabilitat i alguns canvis de fons

Les dades a nivell municipal indiquen una relació entre els suports a ERC i la caiguda de CDC i, en menor mesura, d'En Comú Podem

Puigdemont: "El temps del pal i la pastanaga s'ha acabat"

El Pla de Govern Puigdemont: 45 lleis en 18 mesos?

Encara que l'aprovació de 45 lleis en 18 mesos que es va marcar el President Puigdemont de cara a aquesta legislatura pugui semblar inassolible, les dades ens mostren com diversos governs de la Generalitat han tingut una activitat legisladora homòloga a la que el govern català ara es planteja. 

2 Comentaris

La participació del 26J: una incògnita determinant?

L’evidència respecte el possible cansament de la ciutadania és, a hores d’ara, escassa. De fet, quan es pregunta als ciutadans sobre qui va ser el principal culpable de la no formació de govern a Espanya, aquesta acostuma a apuntar cap als partits que menys li agraden.

La Ciència Política en l’esfera pública

La creixent presència de politòlegs i politòlogues en l'esfera pública no necessàriament ha anat de la mà d'una major presència de la recerca que es fa en ciència política, l'element precisament més rellevant de la nostra professió.

L'Opus Dei, el quid de la qüestió en les escoles diferenciades

Junts pel Sí va preservar la seva unitat de vot el 16 de març en rebutjar la retirada dels concerts a les escoles diferenciades com demanava CSQP. El debat es va posposar altra vegada per quan venci la seva vigència

L'enquesta del CEO revela estabilitat en els patrons de vot

A hores d'ara, en una situació poc habitual en els últims anys, pocs votants semblen disposats a canviar d'opció política i la indecisió és més aviat baixa

Contractualisme i secessió

Justícia i legalitat de la secessió, de Pau Bossacoma, presenta una anàlisi filosòfica i jurídica de la secessió des del rigor acadèmic  i el coneixement de la literatura especialitzada. La claredat i riquesa amb què s’exposen els arguments i les anàlisis fa que les tres parts en què es divideix l'obra siguin de lectura fàcil, tot i la complexitat de la qüestió.

Podemos i la plurinacionalitat: federalisme o significant buit?

La plurinacionalitat boliviana té ben poc a veure amb les tradicions federals europees assajades per exemple per Bèlgica o Suïssa. En última instància, la seva formulació particular beu de la reacció al multiculturalisme neoliberal dels anys 90. És a dir, s’entén com una manera de refundar el pacte constitucional davant d’una forta crisi de règim.

Bescansa, Shakira i el contracte social

Les institucions i els partits polítics han basat també en el model masculí les formes de funcionament, fet que es visualitza de manera molt evident en els horaris de reunions i sessions: novament, els horaris d’individus a qui renten la roba, planxen, fan els àpats o cuiden les criatures

Liderar el govern sense liderar la llista

Tot i que no és habitual que el candidat a president o a primer ministre no vagi primer en alguna de les circumscripcions, no és pas estrany que la persona finalment investida ocupi un lloc inferior.

Un embolic poc ideològic?

L’empat a 1.515 de diumenge passat té un precedent ben significatiu. La CUP ja havia viscut una situació interna similar el 2012, quan a l’assemblea nacional de Reus es va decidir, per només un vot (166/165), presentar-se a les eleccions autonòmiques del mateix any. Anteriorment, el 2009, a l’assemblea nacional de Girona havia guanyat la posició contrària (148/161) i per això els cupaires no van concórrer als comicis del 2010. Cal recordar aquestes dades perquè, fins al 2012, la CUP no va fer el pas (mental, si més no) de les CUPs, en plural, a la CUP parlamentària en singular

2015: un cicle electoral amb pròrroga pendent

L'article més llegit de l'any 2015 a El Pati Descobert reflexiona sobre l'obligatorietat en la vacunació dels més menuts

Anderson i la nació imaginada

La tesi de l’autor és ben coneguda. Segons Anderson, el fenomen del nacionalisme hauria aparegut de la mà del capitalisme mitjançant la premsa escrita, la novel·la, i les llengües vernacles. Així, a finals del XVIII, el continent americà veuria néixer les primeres consciències nacionals que ràpidament s’expandirien cap a Europa i la resta de continents.

Els suports plurals impulsen la victòria d'En Comú Podem

Les primeres dades a nivell municipal indiquen que En Comú Podem hauria rebut vots de C's i en menor mesura de la CUP.

Temps de negociar

¿És habitual que encara no hi hagi govern a Catalunya després de tants dies de negociació o, per contra, estem parlant d’una excepció? Què passa a la resta d'Europa?

Un pas enrere per fer-ne dos endavant?

Si es vol tornar al referèndum caldria que es produís una transacció entre els partidaris de la independència i els favorables a pactar un referèndum. Un moviment que hauria de comptar amb un principi i tres disposicions.

Legitimitat democràtica i legalitat constitucional

Si hom creu que una declaració unilateral d’independència aprovada per una resolució d’impuls polític sí que seria apta de judici constitucional, això indica que l’instrument parlamentari no és determinant per a impossibilitar aquest judici. En aquest sentit, per bé que de manera més matisada que l’advocacia de l’Estat, el TC arriba a tractar la Resolució com una declaració materialment d’independència.

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | Següent >

La sentencia

"Press 1 for revolution."

Bernie Sanders.

L’Agenda d’El Pati

Conferència

On:

Dia i hora:

Organitza:

Els autors

Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume

Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume Són tres politòlegs que encara continuen caminant en l'apassionant món de la ciència política. Des del Pati Descobert analitzem l’actualitat política i social del nostre país des d’una perspectiva analítica. Sigueu benvinguts.

Més informació