Publicitat
Publicitat

El novaiorquès vola en els 400 estils per penjar-se l'or per davant del de Baltimore, que es queda sense metall

Lochte s'exhibeix i ofega Phelps

La primera gran jornada de competició dels Jocs Olímpics de Londres va deixar, també, la primera gran decepció: Michael Phelps va decebre en la final dels 400 estils i es va quedar sense medalla. El nedador de Baltimore, relegat al vuitè carrer després d'unes sèries molt fluixes al matí, només va poder ser quart (4:09.28), a quatre segons del seu gran rival, Ryan Lochte, que es va penjar l'or després d'una carrera magistral (4:05.18) en què fins i tot va fregar el rècord mundial. La plata va ser per al brasiler Thiago Peireira (4:08.86) i el bronze per al japonès Kosuke Hagino (4:08.94). Primer cop d'autoritat de Lochte sobre Phelps, que haurà d'esperar a les pròximes proves per seguir amb el seu repte de superar les 18 medalles olímpiques de la gimnasta russa Larisa Latinina.

L'expectació era màxima a l'Aquatics Centre a les 20.30 hores. El primer dels dos duels Lochte-Phelps que es veuran a Londres prometia una primera batalla ferotge per una medalla. Que al matí cap d'ells hagués fet un bon temps (Phelps es va classificar amb el pitjor temps, 4:13.33) no era prou motiu perquè la prova perdés l'encant. Tampoc ho era que el campió mundial de la prova, l'hongarès László Cseh, hagués quedat eliminat amb un temps gairebé tan discret com el de Phelps (4:13.40). Tothom sabia que, arribat el moment, Ryan Lochte i Michael Phelps posarien en marxa els seus músculs per batre's en un duel majúscul.

Liderant tota la prova

Excepte en el pas pels primers 50, en què dominava el sud-africà Chad le Clos (25:58), va ser Lochte qui va liderar la prova fins al final. Phelps, oblidat al vuitè carrer per culpa de la seva mala qualificació al matí, va esprémer la seva potència en papallona per tancar els primers 100 en segona posició (55:35), unes dècimes per darrere del seu rival (55:02). Phelps va resistir en l'esquena, però ja en la braça va notar l'alè del japonès Hagino, quart fins llavors però que començava l'últim terç de prova amb força.

El de Baltimore, despenjat, va ser incapaç de recuperar posicions en els últims 100 lliures malgrat ser més ràpid que Lochte i Pereira. El seu parcial va ser de 58:32, amb uns últims 50 metres rapidíssims (28:44). Però la distància que havia perdut en els dos estils anteriors el va penalitzar i el va acabar deixant fora del podi. Pereira, el més lent dels quatre en estil lliure (59:70), va fer bona la remuntada en la braça per resistir el pols en el lliure amb Hagino, un segon i mig més ràpid que ell (58:20), però no es va poder apropar a un Lochte que ja ho tenia fet.

Fregant el rècord del món

I és que, a un altre nivell i claríssimament al capdavant ja a la meitat de la carrera, el de Nova York es barallava amb la imaginària línia del rècord del món. Entre els 250 i els 350 metres va nedar per sota del millor registre universal (4:03.84), marcat per Phelps en els Jocs de Pequín 2008, però li va faltar potència en l'últim llarg per aturar el cronòmetre per sota. Tot i això, la seva marca va ser 3 segons més ràpida que la dels seus competidors.

L'últim cop que el tauró de Baltimore va fer tan mal paper va ser en aquella final dels 200 lliures d'Atenes 2004 que es va batejar com la carrera del segle i en què va ser superat per Ian Thorpe i Pieter van den Hoogenband. A Phelps li queden ara sis modalitats per desfer-se de la decepció del seu debut ahir. El pròxim duel amb Lochte serà dimecres en la prova de 200 estils.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT