"Cristiano i Messi no s'assemblen en res. Mai podrien ser amics, només companys de professió", el recull d'opinions
Els articles d'opinió d'aquest dimarts parlen de la bona situació per la que passa el Barça i Leo Messi i la comparen amb la del Reial Madrid i Cristiano Ronaldo
BarcelonaEls articles d'opinió d'aquest dimarts parlen de la bona situació per la que passa el Barça i Leo Messi i la comparen amb la del Reial Madrid i Cristiano Ronaldo. L'actuació dels germans Gasol en el partit de les estrelles de la NBA també és un tema destacat pels articulistes de la premsa esportiva.
"Després de la derrota d'Anoeta, el Barça ha encadenat 11 victòries consecutives. Ningú, en l'any 2015, li fa ombra. Ni el Bayern de Guardiola, ni el Chelsea de Mourinho, ni l'Atlètic de Simeone ni molt menys el Madrid d'Ancelotti. El canvi ha estat espectacular i el mèrit és d'un vestidor que ha sabut unir-se després de tocar fons a San Sebastià".
Josep Maria Casanovas, a 'Sport'
"Leo és humil, discret, introvertit, seriós, generós i familiar. Cristiano és tot el contrari, presumit, protagonista, provocador, egoista i li agrada sortir. No s'assemblen en res. Mai podrien ser amics, només companys de professió".
Emilio Pérez de Rozas, a 'Sport'
"Tots els que estimem aquest petit país, tots els que estimem l'esport, que vivim l'esport i que escrivim d'esport hauríem de fer un monument, tot i que només sigui amb paraules, imatges i so, a Pau i Marc Gasol, per haver-nos permès estar amb els al capdamunt del món, en un dels esdeveniments més populars i vistos de l'any".
Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'
"Neymar està en un moment esplèndid i necessita una marca especial, perquè en l'un contra un té tendència a marxar i crea molt perill quan toca la pilota. Entre els tres [Messi-Suárez-Neymar] existeix una química personal especial. Es cauen bé. I això es nota. Però quan s'encadenen 11 triomfs consecutius tot és de color de rosa, clar".
Carles Rexach, a 'Mundo Deportivo'
"En moments d'eufòria o de nerviosisme, haver estat jugador del Barça és un gran avantatge per a l'entrenador. I Luis Enrique va ser capità. Coneix l'entorn, coneix els mitjans i sap que un dia estàs a dalt i al següent, a baix. Per això dic que gran part del mèrit de la situació actual és seu: ha estat capaç de gestionar les emocions i la relació amb un entorn tan difícil".
Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
"Ningú, absolutament ningú, sap si el guió d'aquesta pel·lícula, que ara sembla escrita per a la gran glòria del Barça, se seguirà cenyint a les escenes més recents o si, de sobte, tornarà a reviure els passatges que tant el van aclaparar fa només mes i mig".
Ferran Correas, a 'L'Esportiu'
"Cristiano, amb la Pilota d'Or a les seves mans, va dir que estava preparat per tornar a guanyar el guardó un any després i així igualar l'argentí. La clàssica actitud fatxenda del portuguès a Suïssa no va fer res més que despertar l'instint depredador de la bèstia".
"No hi ha renúncia d'estil, ni desdoblament de personalitat, ni mutació d'ADN. Tan sols s'ha diversificat el pla i s'ha enriquit el repertori. I si això és una diferència, doncs visca la diferència".
"El soci del Barça pot perdonar l'estrella de l'equip una passada de frenada, fins i tot un duel amb l'entrenador, perquè ja s'ocuparà prou que la gent entengui que la batussa és per al bé de l'equip, però quan l'amo del club posa l'ull a la llotja, la cosa ja no té solució si immediatament no arriben els resultats".
"El futbol contamina sovint les relacions personals. Bartomeu i Rosell van arribar al Barça sent amics. Després de declarar el primer davant el jutge Ruz que 'a Neymar el va portar Sandro' igual la relació s'ha refredat".
"Dos germans saltant a per una pilota, els mateixos dos nois que lluitaven per la pilota sota la cistella de la casa del seu avi, tants anys enrere, a Sant Boi de Llobregat. Només que ara ho feien al Madison Square Garden, a Nova York, a la pilota inaugural del partit que enfronta estrelles de la NBA contra estrelles de la NBA".
Josep Maria Fonalleras, a 'El Periódico de Catalunya'
"Era altament improbable que dos germans participessin en el salt inicial del partit de les estrelles [...] Però el que era més improbable, el que s'acostava a l'impossible, el que ni tan sols es podia somiar en el amés ensucrada de les invencions, ha passat".
