Publicitat
Publicitat

La mirada trista d'un corredor de maratons

Cap prova té la mística de la marató. Durant aquests articles d'història olímpica hem recordat l'estrambòtica marató del 1904, l'emotiva imatge de Dorando Pietri el 1908, el triomf descalç de Bikila el 1960 i el drama del japonès que va ser tercer el 1964 i es va treure la vida anys més tard. És just fer honor a la tradició olímpica i donar per clausurats aquests articles olímpics amb una nova marató, com la que es correrà avui.

El 1992 la marató dels Jocs de Barcelona la va guanyar Hwang Young-cho. A l'Estadi Lluís Companys moltes mirades van buscar el seu entrenador, Sohn Kee-chung, campió olímpic de la marató del 1936. L'alegria de Hwang Young-cho el 1992, però, és totalment diferent al rostre seriós i trist de Sohn Kee-chung el 1936. Pocs podis transmeten tant dolor com aquell de Berlín.

L'Imperi Japonès ocupava la península de Corea des d'inicis del segle XX. El Japó, de mica en mica, estenia el seu domini per l'Àsia i el Pacífic i s'encaminava a la guerra contra els Estats Units i els aliats. Però milions de coreans ja feia dècades que patien l'opressió i la falta de llibertats. La història de Sohn Kee-chung ho exemplifica bé. Des dels seus temps d'estudiant ja destacava com a atleta, i el 1935 va batre el rècord mundial de la marató a Tòquio. El 1936, doncs, no va ser una sorpresa que guanyés l'or per davant del britànic Ernest Harper i el seu compatriota Nam Sung-yong. El problema va ser que van guanyar les medalles com a japonesos, ja que Corea formava part de l'imperi nipó. I el que és pitjor: van guanyar les medalles amb noms japonesos.

El Japó va portar als Jocs Olímpics de Berlín diferents esportistes de nivell coreans. Però tots van ser inscrits amb noms japonesos: els calia justificar que Corea era seva i, de passada, intentar fer veure que els grans esportistes eren japonesos. Sohn Kee-chung, doncs, va guanyar com a Son Kitei i el bronze va ser per a Nan Shoryu. Al podi va sonar l'himne japonès. Kee-chung va abaixar el cap i amb un ram de flors es va tapar la bandera japonesa. Una bandera que el diari nacionalista coreà Dong-a Ilbo va eliminar de les fotos, un fet que va comportar la clausura del rotatiu i que vuit periodistes fossin engarjolats per les autoritats nipones.

Kee-chung es va convertir en un heroi coreà, tant pel seu triomf com per la seva actitud rebel al podi sense fer res. La rebel·lió de la mirada trista. El 2002, quan va morir, milers de persones el van acomiadar com un heroi nacional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT