Publicitat
Publicitat
image-alt

HE LLEGIT NO SÉ ON

EVA PIQUER

L’estrella on van a parar els suïcides

Sempre hi haurà algú a qui culpar d’allò que ens mancaTot amor està carregat d’absències. Ho constata Marina Garcés en un dels articles del llibre Fora de classe (Arcàdia). Qualsevol relació afectiva, diu,...

La pregunta que no et fan mai

Dels imperatius de la promoció no se’n salven ni els Nobel “M’entusiasma més que cap altra cosa la intimitat de l’escriptura, i això explica per què no vaig als festivals literaris i, sempre que puc, defujo...

Qui m’ha robat el mes d’abril?

Els tres pecats amb què flirtegen els crítics literaris Suposo que hauria llegit La mecànica de l’aigua (Edicions de 1984) d’una altra manera si no hagués sabut que hi apareix, camuflat rere un vernís de...

Quan ets allà on vols ser

La recerca de tu mateix i del teu lloc al món és universal Buscant una dosi de frivolitat que jugava a amagar-se, he descobert (tard) Lena Dunham. Aquesta guionista, actriu i directora nord-americana de...

A la recerca del sentit glaçat

Arribar a l’Àrtic és més fàcil que arribar al fons d’un mateix “L’únic que em retorna la força és escriure: construir sentit. ¿M’he posat en tots aquests embolics, potser, per escriure’ls després? ¿M’he...

Ha arribat l’hora d’enterrar els autors?

“La creativitat del futur només podrà ser col·lectiva” L’escriptora i periodista italiana Luciana Castellina (Roma, 1929) està convençuda que l’escriptor tal com el coneixíem fins ara ha desaparegut. S’ha...

La veritat és més fàcil de recordar

Les mentides, com les desgràcies, mai no vénen soles “Jo no dic mentides. La mare sempre deia que això era perquè sóc bona persona. Però no és perquè sigui bona persona. És perquè no sé dir mentides”. Ho...

Quan el dolor t’arrenca la paraula

Voler-se morir, voler no estar viu, voler no haver nascut Es necessita més coratge per viure que per suïcidar-se. La frase és d’Albert Camus i pertany a la novel·la La mort feliç. L’escriptor i periodista...

Llegir sense lleis ni traves

Les tesis doctorals i altres llibres que no llegeix ningú “No seré mai no només home d’un sol llibre, sinó tampoc home només dels llibres, perquè sé que els llibres dignes d’aquest nom representen sempre...

Si no t’agrada el que fas

Ni els premis Nobel s’escapen de les gires de promoció (per sort) “És una ingenuïtat pensar que la literatura serveix per canviar el món. No ha passat mai. Si Dostoievski no hagués existit, el món seria tal...

El poder del full

Això era un nen que llegia amb els dits tacats de tinta “Trobava als llibres la inèdita manera de sotmetre l’espai. Dominava l’incògnit amb un moviment del dit. El món podia encabir-se en un camp de vocals....

Els records i la veritat

Al capdavall, els escriptors també són persones “¿Li començava a fallar la memòria o l’havia ensinistrada tan bé en la repressió dels records desagradables que havia malmès la percepció de la veritat?” S’ho...

La meravella de l’amor reeixit

La felicitat sí que existeix, i Anna Murià la va trobar “Estimada Anna, m’has fet molta falta i encara me’n faràs més -escrivia Mercè Rodoreda a Anna Murià el 5 d’abril del 1940, des de Roissy-en-Brie, a...

El pitjor és la memòria

Adolescents que van a l’escola com qui va a l’escorxador D’adolescent, Lolita Bosch només volia córrer cap endavant o cap enrere: arribar ben aviat a la universitat o tornar al poble d’on venia. Només volia...

Les parets i les pedres

Les cases diuen molt de les persones que les habiten Les cases són paisatges emocionals que ens protegeixen i ens defineixen. El Saló del Còmic esdevé durant quatre dies la segona casa dels aficionats als...

La balada dels caçadors solitaris

Dintre de la desgràcia, és millor estimar que ser estimat Carson McCullers va morir als cinquanta anys. En feia gairebé trenta que s’havia fet famosa amb la novel·la El cor és un caçador solitari. Una...

“Que teniu cap llibre, per casualitat?”

Dos quarts de sis. Encara no han posat els carrers ni les places ni res, però Paula Jarrin i Helder Farrés, de la llibreria Al·lots, ja estan muntant la parada a la rambla de Catalunya amb Consell de Cent....

Algú m’ha omplert de vidres tota la sang

La grip, la pneumònia i el mal de cap inspiren poca literatura Mireu-me bé: sóc l’altre./ Coix de dos peus,/ sorrut i solitari./ No vinc d’enlloc/ i escric per sobreviure. Són versos de Miquel Martí i Pol...

Contra la humanitat esquarterada

L’obligació moral de fer poesia després d’Auschwitz “Per què escrivim si no és per ajuntar els nostres pedaços?”. La pregunta la va formular Eduardo Galeano. L’escriptor uruguaià deia que l’educació ens...

El premi és la bellesa

La teoria de la relativitat general i altres coses boniques Ho deia el compositor francès Claude Debussy: “L’art és la més bonica de totes les mentides”. També deia que la música comença allà on no arriben...

La mentida de la memòria

Quan mires algú que coneixes però no el reconeixes Mirar la teva parella (i qui diu la parella, diu un amic-amic, algú que creies conèixer bé) i veure-hi un estrany. Dubtar de la persona que tens al davant,...

El tacte del món

Mans que toquen, mans que senten, mans que parlen “Si fóssiu cecs i sords i poguéssiu xocar la mà del senyor Jefferson, hi veuríeu un rostre amable i sentiríeu una veu diferent de totes les que coneixeu. La...

Avançant cap al fons de l’infern

Crònica en primera persona d’un procés de deshumanització El diari d’Eva Heyman acaba el 30 de maig de 1944. Després es van complir uns pronòstics que ella no gosava verbalitzar, però que pressentia d’ençà...

Les dones i els monstres de l’art

La quotidianitat, la tendresa, la traïció, les xinxes “La meva idea era no casar-me mai. El que pensava fer era tornar-me un monstre de l’art. Les dones pràcticament no es fan mai monstres de l’art,...

Quan el gremi es mira el melic

La sàtira sobre els premis literaris que ha rebut un premi literari Els gremis són endogàmics per definició, però diria que el cultural ho és fins a l’ofec. Els creadors, tan ocupats a repassar les misèries...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >