Publicitat
Publicitat
image-alt

EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

LLUÍS GAVALDÀ

El culpable

La dinàmica és sempre la mateixa. Estic llegint un llibre, probablement en anglès, fent veure que ho entenc tot, quan de sobte m’adono que porto cinc minuts bons gratant-me el clatell com un desesperat. No...

No m’emprenyis

Una de les coses més colpidores i inversemblants que té viure envoltat d’anglesos és el so de les seves veus. No, no parlo de la seva entonació plena de cantarelles i aguts impossibles, ni dels accents que...

Propòsits

Fer-li més petons, encara que s’enfadi i em digui pesat. Mirar de no dir-li amb cara de pena que s’està fent molt gran. No comportar-me com si fos el seu company de trapelleries i mig minut més tard fer de...

Merry Christmas

Fa setze anys que passem les vacances de Nadal a Anglaterra. Vam començar fent-ho amb la colla, com a novetat, en un hotel d’aquests tan típics de la capital, amb olor de resclosit i un preu inversament...

Dos minuts

Ja em van avisar que arribaria un dia que el meu fill i jo perdríem la sincronia. Que amb el pas dels anys i l’arribada imminent de l’adolescència aquesta connexió gairebé sobrenatural que sempre hem tingut...

Pare de l’any

Diu el gran Louis CK que el millor pare del món sols pot aspirar a un 40% d’efectivitat, mentre que una mare qualsevol supera el 80% sense matar-s’hi gaire. No hi ha dubte que exagera una mica, però en el...

Sense hivern

“Però tu no estàs vivint a Londres?” No falla mai, cada dia que passejo per Tarragona i em trobo un conegut pel carrer rebo la mateixa cara de sorpresa i la pregunta dels trons. No els culpo, de fet tenen...

L’avi

Fa vint-i-cinc anys que en Vicens és el meu sogre. Ho dic amb orgull però no és mèrit meu. Senzillament em vaig enamorar de la seva filla gran i em va tocar. I, tot i així, si hagués pogut fer un càsting,...

La paella

Ens quedaven poques hores per estar junts. Ells dos, la dona i el nen, se’n tornaven a Anglaterra i jo m’havia de quedar a Catalunya per fer una marató de concerts, cinc en quatre dies, tots concentrats en...

Fires

Aquesta setmana passada va ser l’onzena vegada que fem fires amb el nen. Per si no sou gironins o no hi teniu parents, fer fires és una de les tradicions més arrelades de les festes de Girona. Vol dir anar...

El sopar

Es troben cada tardor. Ja fa uns quants anys que aprofiten els dies de bruixes i castanyes per fer un sopar i tornar-se a veure les cares, unes cares que malgrat els estralls del temps encara mostren les...

Tinc gana

Anar d’excursió sempre és un plaer. Tant se val que sigui al costat de casa o a l’altra punta del món, la qüestió és ventilar la vida familiar, espolsar la rutina del teu nen quan surt d’escola, la de sofà,...

Mai rondina

Ara, quan ja han passat un parell de mesos de la nostra arribada aquí, crec que ja puc dir que el nen s’ha adaptat a l’escola nova. Ho noto quan cada dia s’aixeca a quarts de vuit, mitja hora abans que...

‘Boy scout’

No se’n sortia de cap manera. Feia més d’un minut que una senyora gran intentava treure un dels carros de la filera on estaven apilats i alguna cosa no anava bé. No era d’estranyar. Són carros de...

Desconsolat

Sense papers. Vet aquí un terme aliè als autòctons, als que fingim una preocupació postissa davant la problemàtica de la il·legalitat burocràtica. Fins que un dia canvies de residència i t’adones d’aquesta...

Festa major

Quan tornes a casa uns dies i és festa major és com tornar a veure ta germana i que sigui el dia del seu aniversari. Tot plegat és encara més alegre, més expansiu, més exagerat. A Tarragona sembla que la...

L’amic nou

Quan vaig obrir la porta el primer que em va passar pel cap era que m’havien fet la broma del timbre. Sabeu de què parlo, oi? És allò tan vell de picar el timbre d’una casa i fotre el camp abans no l’obrin....

La mirada

El nus a la gola, les formigues a la panxa. Tot això i algunes coses més notes quan sona el despertador i t’adones que arriba el primer dia d’escola. Per sort ets petit i encara et creus el que diuen els...

Antipàtics

Una de les coses més boniques de viure fora és imaginar-te la tornada. De nit, per exemple, quan et costa agafar el son, penses que retrobaràs la gent que t’estima i que té ganes de veure’t. També penses en...

LEGO

En l’últim article d’aquesta columna setmanal deixàvem pare i fill abraçats davant la calaixera d’Ikea que havien construït amb les seves pròpies mans. He de reconèixer que va ser un punt d’inflexió, una...

Moble d’Ikea

Sempre he admirat els manetes. De debò, cada cop que en veig un en acció, cada cop que el Carles o el Jordi (els meus dos manetes de capçalera) vénen a casa a arreglar algun desgavell, em passa com quan...

Cafè amb llet

Reconec que m’he mossegat la llengua, molt, però alguna cosa em deia que el millor favor que li podia fer al famós cafè amb llet del meu company Quimi Portet era deixar que es refredés. I com que ja han...

No s’oblida

Flash-back. Acabem de berenar i tota la colla està llesta per a les tres hores llargues que tenim de llibertat absoluta abans no arribi l’hora de sopar. Anem en bicicleta, naturalment. Tenim quinze anys i...

Pare submís

El pare submís està emprenyat. Per això quan es troba un amic al bar es desfoga i aprofita la trobada per buidar el pap i fer un parell de canyes ben fresquetes mentre repassa poc dissimuladament la...

Pirates i sirenes

D’acord, el nen tenia part de raó d’estar emprenyat com una mona amb això d’anar quinze dies extres a la nova escola on estudiarà el curs que ve. Però això no és excusa per les reaccions furibundes que hem...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >