Publicitat
Publicitat
image-alt

EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

LLUÍS GAVALDÀ

L’amic nou

Quan vaig obrir la porta el primer que em va passar pel cap era que m’havien fet la broma del timbre. Sabeu de què parlo, oi? És allò tan vell de picar el timbre d’una casa i fotre el camp abans no l’obrin....

La mirada

El nus a la gola, les formigues a la panxa. Tot això i algunes coses més notes quan sona el despertador i t’adones que arriba el primer dia d’escola. Per sort ets petit i encara et creus el que diuen els...

Antipàtics

Una de les coses més boniques de viure fora és imaginar-te la tornada. De nit, per exemple, quan et costa agafar el son, penses que retrobaràs la gent que t’estima i que té ganes de veure’t. També penses en...

LEGO

En l’últim article d’aquesta columna setmanal deixàvem pare i fill abraçats davant la calaixera d’Ikea que havien construït amb les seves pròpies mans. He de reconèixer que va ser un punt d’inflexió, una...

Moble d’Ikea

Sempre he admirat els manetes. De debò, cada cop que en veig un en acció, cada cop que el Carles o el Jordi (els meus dos manetes de capçalera) vénen a casa a arreglar algun desgavell, em passa com quan...

Cafè amb llet

Reconec que m’he mossegat la llengua, molt, però alguna cosa em deia que el millor favor que li podia fer al famós cafè amb llet del meu company Quimi Portet era deixar que es refredés. I com que ja han...

No s’oblida

Flash-back. Acabem de berenar i tota la colla està llesta per a les tres hores llargues que tenim de llibertat absoluta abans no arribi l’hora de sopar. Anem en bicicleta, naturalment. Tenim quinze anys i...

Pare submís

El pare submís està emprenyat. Per això quan es troba un amic al bar es desfoga i aprofita la trobada per buidar el pap i fer un parell de canyes ben fresquetes mentre repassa poc dissimuladament la...

Pirates i sirenes

D’acord, el nen tenia part de raó d’estar emprenyat com una mona amb això d’anar quinze dies extres a la nova escola on estudiarà el curs que ve. Però això no és excusa per les reaccions furibundes que hem...

Portes obertes

La culpa va ser d’ella, que mai en té prou quan es tracta de qualsevol cosa relacionada amb l’escola del nen. “Fan jornada de portes obertes! És fantàstic perquè podrem veure les instal·lacions i parlar amb...

Urbanites a l’exili

Una de les coses que més por fan a un urbanita és deixar la ciutat i les seves prestacions infinites. Com coi es pot viure sense tenir un restaurant japonès dos carrers més avall? Com s’arriba a temps a la...

L’uniforme

Quan li vam fer saber, la cara va ser tot un poema. “M’esteu dient que marxem a viure a Anglaterra un any sencer? És broma, oi? I els avis? I els cosins?” Sort que, com que ja ens ho vèiem venir, ens vam...

Un nen al tren

Ho fas instintivament. Vas a Barcelona pel mateix de sempre, per fer-te veure, per demostrar que existeixes malgrat haver decidit de manera tossuda viure a cent quilòmetres. Com que les teves visites són...

Un nen al tren

Ho fas instintivament. Vas a Barcelona pel mateix de sempre, per fer-te veure, per demostrar que existeixes malgrat haver decidit de manera tossuda viure a cent quilòmetres. Com que les teves visites són...

Fer l’animal

Sempre m’ha fascinat la dualitat de rols entre la meva companya i jo a l’hora de fer de pares. Vull dir que malgrat aquesta voluntat d’intercanviar-nos els papers i de fer de tot quan cal, cadascú de...

Gran cuiner

No sóc el millor cuiner del món. De fet, si s’ha de dir tot, he de reconèixer que no sóc el millor cuiner ni tan sols del meu carrer. Tampoc puc reclamar el títol de millor cuiner de la meva escala, tenint...

Fundació Noèlia

Passeges pel carrer ben amoïnat. Que si he d’entregar un treball i vaig tard, que si aquella amiga no m’ha contestat el whatsapp i a veure qui s’ha pensat que és, que si m’està sortint una panxa de cal...

Nou Minipop

Fa cinc anys que ho faig. Cinc vegades que just quan s’acaba el mes de maig i l’estiu se’m filtra per les finestres de casa em vénen unes ganes boges de parlar del Minipop. Llavors em començo a escalfar el...

Un drama total

Es tracta d’un escola ben particular. De tant en tant fan classe, però quan hi són es fa estrany veure’ls allà, se’ls veu absolutament fora de lloc. No, en aquesta escola el que fan és patinar. Patinen i...

Primer dia de platja

L’any passat a aquestes altures ja teníem el cul pelat d’anar a la platja. Bé, potser el cul era una de les poques parts de la nostra anatomia que no estava pelada, però el que és l’esquena, el nas o les...

Actituds

Et passa un dia qualsevol. Quan vas a escurar el plat un cop sopat i trobes que ha llençat d’amagat a les escombraries el plat que has cuinat amb tot l’amor del món i que ell t’ha promès que s’havia acabat....

L’edat del creixement

Quan anava a l’escola era ben fàcil trobar-me. Només calia buscar el més petit de tots. Aquest era jo. Tampoc hi ajudava gaire que tots els meus companys de classe tinguessin un any més, però siguem...

Lluita de coixins

Tinc un blau immens al braç. De fet, és tan gran que em costa moure el braç amunt i avall sense sentir una fiblada ben intensa. L’esquena em fa mal també. Hi ha una vèrtebra punyetera que m’està cruixint de...

Passa molt de pressa

Ja fa vuit anys que a Tarragona es va crear una associació anomenada Tecletes. Es tractava d’un grup de mares i pares decidits a lluitar contra un tòpic molt arrelat: un cop ets pare sols tens dues opcions...

L’home pop

És dissabte. Som a fora per feina i el nen s’ha quedat amb els tiets a Tarragona. Com que no estem acostumats a estar sols sense el nostre marrec, a quarts de nou del vespre ja ens comença a venir gana,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >