Évole esgota Esperanza Aguirre
Mentre al C+ el Barça feia un partidàs contra l’Athletic Club, a La Sexta hi havia un altre enfrontament carregat de contundència. Tornava Salvados amb un cara a cara entre Jordi Évole i Esperanza Aguirre. El periodista feia set anys que l’hi demanava. L’arrencada tenia una posada en escena que simulava espontaneïtat. Mentre Évole conversava amb els cambrers d’un bar, la presidenta del PP de Madrid hi arribava cantussejant i preocupada perquè la pluja no li espatllés el pentinat de perruqueria: “ Joder, una hora de peinao para... ” Évole deia als cambrers: “ A mi me gustaría que a Esperanza le gustase la entrevista... ” Fals. Évole no tenia cap intenció de complaure Aguirre. Al contrari. Va tenir una actitud sarcàstica i burxeta. Évole va optar per l’estratègia del desgast des de l’inici. Però va haver de picar molta pedra, perquè Aguirre sembla feta de ciment armat. Un duel a mort executat amb tallaungles. Évole feria i Aguirre resistia. Ell li etzibava: “He visto muchas horas de Te lemadrid para que todo esté a su gusto ”, “ Tiene 63 años pero no los aparenta; aparenta 62 ” (aquí Évole no va estar bé), “ Mejor vamos andando porque si tengo que subirme a su coche... no sé... ”, “ Qué bonita os ha quedado la reforma de la sede para haberla pagado con dinero negro ”. Évole i Aguirre van optar per una evident hipocresia mútua, una falsa cordialitat televisiva, mentre tots dos esperaven el moment idoni, la frase justa, per llançar-se a la jugular de l’altre. Hi va haver alguns crochets dignes d’una bona vetllada. L’arma d’Aguirre va ser retreure constantment la propaganda que La Sexta fa de Podem. Aguirre ha batejat la cadena com a “Aló Pablo” i ella reivindicava el mateix tracte: “ En «Aló Espe» usted tendría que hacer preguntas simpáticas y amables ”. No va ser així. Évole li va preguntar per la seva relació amb Rajoy i Aznar, per Bárcenas, Granados i Blesa, per l’escàndol de Caja Madrid, pels draps bruts del PP i per les retallades a la sanitat madrilenya, i fins i tot li va fer traduir a l’anglès “ Tomarse una relajante taza de café con leche en la Plaza Mayor ”. Ella, a això últim, li va contestar: “ Tú eres un cachondo, macho ”. Évole no va defallir. Ell insistia. Cap al final, Aguirre va fer un gest d’esgotament i es va sentir com una assistent advertia de l’hora. Aguirre, en les darreres fuetades, farta, li va deixar anar: “Usted lo que quiere que diga es que mi gobierno en la Comunidad de Madrid fue un desastre. Pues dígalo. Mire a la cámara y dígalo usted ”. Évole somreia, entremaliat i incansable. Aguirre, tipa i amb l’excusa que era tard, es va aixecar enfadada. Es va treure el micròfon ella mateixa i se’n va anar. Évole no va poder acomiadar l’entrevista. Aguirre, esgotada, va tirar la tovallola. I això que estava resistint bé. Però ja se sap que, a la tele, qui s’aixeca i marxa perd el combat.
