Publicitat
Publicitat
image-alt

TONI VALL

Fania Oz-Salzberger: "El meu pare no es va poder escapar del seu destí: ser escriptor"

La filla d’Amos Oz és professora i també escriptora -fa dos anys va publicar amb el seu pare l’assaig Els jueus i les paraules-. Aquests dies ha visitat la Filmoteca per presentar dins el Festival de...

Marta Orriols: "La literatura no és per fugir de la realitat"

Una noia que ha perdut el fill que esperava, dos amics que es retroben, una infidelitat de parella, una àvia i un nét, dues dones que s’atreuen, una noia que viu sola, una mare i una filla que no s’avenen,...

Alba Galocha: “Ser model és molt més monòton que ser actriu”

Alba Galocha és un dels rostres del moment. Ha sigut bloguera amb milers de seguidors, model rara avis -no és molt alta, les seves mides són discretes-, porta vint-i-cinc tatuatges impresos a la pell, no...

De genolls sobre el son de la raó

Sempre va vestit de negre. Sempre porta un monyo isolat al mig del cap rapat, un dels molts rastres de l’Orient presents en la seva personalitat, forjada per mil i un influxos. Parla amb veu profunda. “Ho...

Eduard Fernández: “Sóc molt sensible i ploro amb facilitat”

Tothom a qui li agradi el cinema coneix Eduard Fernández, però ell diu que passa molt desapercebut i que firma pocs autògrafs. Ha treballat moltíssim i amb una nòmina bestial de directors del cine espanyol....

La mirada vitalista d’Horacio Seguí a la música dels 60

Va fotografiar Elton John quan, com aquell qui diu, encara era un nen. Va anar a buscar Cliff Richard a l’aeroport del Prat quan encara tocava amb The Shadows. A Tom Jones el va acompanyar a la plaça del...

Xarxa, progrés i batec sobre el Balcó

Roger de Llúria, des de dalt del seu pedestal de pedra, albira la Rambla Nova plena a vessar. Ja abans de començar se sabia que Tarragona batria el rècord de la jornada: mai abans s’hi havia manifestat...

Usos i costums de l’estelada en la seva setmana més exigent

Davant de l’Estació del Nord de Barcelona hi ha un bar de xauarmes, falafels i keftes. Molta clientela són viatgers que han de fer temps abans d’agafar el bus cap al seu destí. N’hi ha de moltes...

Ignasi Terraza: al piano, la música és llum

Casa seva és clara i diàfana, hi entra bona llum i hi ha pocs llocs on es pugui xocar. Uns quants bastons estratègicament col·locats, les lleixes amb discos de jazz i un metrònom, objecte que sempre...

Vetllar per vides presents i oblidades

Les històries més boniques encara han de ser explicades. Encara romanen arraulides dins de caixes oblidades, arxius sense investigar i cartes enviades fa vuitanta anys. Descobrir-les, projectar-hi llum,...

DJ Pharma regna a Formentera

Un vespre d’aigües remogudes i cel tèrbol, el Pep creuava amb ferri el tros de mar entre Eivissa i Formentera, la seva illa. Va rebre un missatge al mòbil, una amiga l’informava de la mort de David Bowie,...

El tresor dels germans Araguàs

De dibuix artístic tenen obres de Rusiñol, Fortuny i Casas. De dibuix per a il·lustració: Junceda, Pellicer, Apel·les Mestres, Lola Anglada, Opisso, Padró i Planes, per mencionar només els més destacats. De...

Gay i la música infinita

“Vols veure una cosa al·lucinant?”, i em posa en DVD una actuació en blanc i negre del James Brown del 1964. Canta Night train i es mou amb un ritme endimoniat, belluga tot el cos compulsivament, com si...

Història del gran Nunes, present, vigent i clarivident com mai

“Silenci, es roda. El cine és una missa”, “En el que és transcendent no hi ha calendaris ni rellotges”, “La humilitat és consubstancial a la llibertat”, “La nostra obra és ara”. Són algunes de les...

Gardoqui, llibertat conquerida

M’agrada la vida”. Gardoqui ho té clar. És optimista malgrat les garrotades que s’ha endut. Té ganes de viure, de ser feliç, de no mirar enrere ni deixar-se ofegar pels errors que ha comès. Li pregunto si...

Història del vídeo, vida del cine

Les tardes de videoclub. Aquell patrimoni de la memòria que et recorda que et vas fer cinèfil passejant per passadissos plens de VHS que esperaven que algú els agafés, llegís la contraportada i se’ls...

Alegres dies i nits de cultura expandida

Què és cultura expandida? La capçalera del nou Play inclou aquesta idea incrustada entre les seves lletres com a declaració d’intencions i concreció de les seves essències, des de fa unes setmanes...

Un nou senyal per evitar l'atropellament en sortir del cotxe

Leonardo Nortes, cirurgià pediàtric murcià, sempre sigut conscient de la importància de la prevenció i la seguretat viària. Però un episodi pròxim el va commoure especialment. Una pacient habitual del seu...

José Corredor-Matheos: "J.V. Foix em deia 'el català de la Manxa'"

Llegint les seves memòries un té la sensació que vostè es recorda absolutament de tot. Tinc bona memòria, és cert. I, a més a més, conservo tota la correspondència de la meva vida. Quan parlava amb...

Freddie Mercury vist per vuit testimonis catalans

2016: Freddie Mercury hauria fet setanta anys (5 de setembre del 1946) i en fa vint-i-cinc que va morir (24 de novembre del 1991) prematurament a causa de la sida. El recordem a través del testimoni...

Izak Zak: calma després de la desfilada

Deu ser xocant la sensació d’anar caminant pel carrer i topar de sobte amb un mateix de mida gegant, posant seductorament, abillat amb un vestit luxós, sabates lluents o exigus calçotets. El passavolant...

"Et donaré tot això si m’adores"

És bonic pujar al Tibidabo mentre deixes Barcelona als peus i a través de Vallvidrera i la carretera de revolts recordes temps passats mentre els joves que tenen pressa per viure aparquen les motos als...

Bud Spencer, adéu a un forçut inoblidable

Es deia Carlo Pedersoli (Nàpols, 1929) però li agradaven tant Spencer Tracy i la cervesa Budweiser que es va posar Bud Spencer. Sembla talment una explicació apòcrifa i de conya però ell mateix la va...

L’autòmat, ésser màgic

Un parc d’atraccions pot decidir el rumb d’una vida? Sembla una pregunta per a un conte d’Andersen, una pel·lícula del director Tim Burton o un truc de màgia del millor mag del món. Potser aquesta última és...

Un autor que es refia més de ‘Tintín’ que dels diccionaris

La vella escola és un estat mental, una manera de pensar, imaginar i judicar el món que Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) porta incrustat a la seva personalitat de manera tan natural i...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >