Publicitat
Publicitat
image-alt

BARCELONA

TONI VALL

La societat civil i les institucions fan pinya per portar l’Agència Europea del Medicament a Barcelona

L’Agència Europea del Medicament (EMA) canvia de seu. Deixarà Londres, el seu enclavament actual, i Barcelona s’ha postulat en ferm per acollir-la. La decisió dependrà dels caps d’estat dels països de la...

Com i per què s’explica la història?

Crec que era el 29 de setembre de 1997, el primer dia de la carrera de periodisme a la UAB. A última hora del matí, de les 13.30 a les 15.00, l’assignatura història del món actual, a càrrec del professor...

Història de la vida d’un quiosc

Des del 1933. Fa 84 anys que la cantonada de la rambla de Catalunya amb el carrer del Rosselló és la pàtria íntima de la família Rey. És on habita el seu quiosc de premsa, tota una institució del barri, una...

Si els quadres poguessin parlar

Si els quadres poguessin parlar explicarien històries increïbles, meravelloses. Explicarien els desastres de què s’han salvat, les cases que han habitat, els diners que s’han pagat per ells. Explicarien tot...

Tot continua quan cau el teló: Jaume Pla i Pladevall

"Vols que em posi el barret? Sempre el porto, així com de senyor antic; ja no hi va ningú així, però a mi m’agrada”. És el Jaume Pla just abans de fer les fotos a casa seva, al centre de Sant Cugat, on el...

Un diari per a la gent i de la gent

Una de les millors coses que es poden fer avui en dia per sentir-se barceloní és entrar en un mercat de Barcelona. Comprar-hi i passejar-hi. Esmorzar-hi és fabulós. Al bar del mercat de Sants hi serveixen...

Aquell lloc on habita sempre el gat del Perich

En els temps que vivim, el millor que poden fer els polítics si són prudents i no volen anar a dormir escaldats és protegir-se una mica dels humoristes. Esclar que a alguns també els va la marxa. Ser...

Investigació i recerca mèdica: deures per als polítics

Deures, molts deures, van ser encarregats als polítics i a les administracions públiques en general, ahir a la xerrada El valor de la ciència, la recerca i la salut a la societat actual, organitzada pel...

Kirman, el magnífic

Quan de petit em portaven a passejar per la Rambla -quan a la Rambla encara s’hi podia anar a passejar- sovint ens trobàvem amb un faquir. Feia un espectacle de carrer que consistia a estirar-se sobre un...

Un 007 juganer i sempre verdader

Descobrir el cinema gràcies a 007 és una experiència que t’acompanya tota la vida. La primera vegada va ser L’espia que em va estimar en VHS un any per Nadal, i després van venir tota la resta. Per tant,...

Els figurins perduts de Josep Bartolí

J osep Bartolí i Guiu (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995) va tenir una vida de pel·lícula. Insigne pintor, cartellista, dibuixant i escenògraf, va ser sempre un artista lluitador, fet a si mateix,...

Nit de museus, nit de carrer i nit de xurros

Sempre és bon moment per anar al Museu del Disseny, modern, amb excel·lents exposicions permanents i una botiga i un bar -elements fonamentals d’un museu- que conviden a estar-s’hi llarga estona. I ja no...

Potser el món podrà ser millor

Es nota que és professor de literatura. Cita Unamuno i la seva famosa “intrahistòria” per recordar que, més enllà de la història oficial, la dels grans noms i dates recordades, existeix la necessitat...

Papallones a la pantalla gran

“Té una cosa a la gola. És una larva? Sembla una crisàlide de papallona”. I sí, és una papallona, una papallona de la mort, concretament. És l’escena de l’autòpsia d’ 'El silenci dels anyells' (1991), no...

L’equilibri en l’espai buit

Està molt contenta amb la seva última obra: una nena amb una àliga a l’espatlla que tot just arrenca a volar. En ella es concentren totes les essències de la manera que té la Marta Moreu d’entendre...

Teresines, 25 anys no són res!

Hi havia una vegada un país excitat per la imminència dels Jocs Olímpics, que vivia submergit en la ciclotímia d’un esdeveniment que havia de canviar la seva història recent. I llavors van arribar les...

El Bodeguín, final de la llegenda

Jubilat? De veritat? Va, home, va, però què dius? El Miquel diu que es jubila, que divendres que ve és l’últim dia d’El Bodeguín. Jo no m’ho crec i algú m’ho haurà de demostrar perquè si no jo i uns quants...

Amics i amors per celebrar el ‘Play’

Amb una brusa de mitges síndries. Així puja Clara Viñals a l’escenari del Tradicionàrius de Gràcia. Comença el concert de celebració del primer aniversari del Play, el suplement autobatejat de “cultura...

Juan Martín Guevara: què sent el germà d’un mite?

Conèixer Juan Martín Guevara és preguntar-se immediatament com deu ser sentir-se el germà d’un mite. El germà del Che Guevara, sí, quinze anys més jove, amb qui va compartir ideals, amb qui va viure i...

A handful of ‘lovely’, ‘beautiful’ and ‘Wonder’

“Pretty, yes, without doubt a sublime beauty, a svelte blonde, five foot eleven, with long, splendid legs and slim wrists. [...] You weren’t looking at a remote object of feminine splendour, you were...

Un grapat de ‘lovely’, ‘beautiful’ i ‘Wonder’

“Bonica, sí, sens dubte d’una bellesa sublim, una rossa esvelta, de metre vuitanta, amb unes cames llargues i esplèndides i els canells menuts. [...] No estaves pas mirant un objecte remot de l’esplendor...

‘Good times’, Carlos!

“Jo era pinchadiscos ”. Li agrada dir-ho així, a l’antiga, com es deia a les discoteques dels anys setanta i vuitanta. Ara en diuen DJ i a ell li rellisca la nomenclatura moderna perquè amaga impostura i...

Xirinacs i la desobediència posada al dia

Entre l’1 de gener i el 14 d’abril de l’any 2000, Lluís Maria Xirinacs va passar dotze hores al dia a la plaça de Sant Jaume per reclamar la creació d’una assemblea d’assemblees que treballés de manera...

Kike Anzizu Furest: les mil vides de l’aventurer

Durant la seva estada de vuit anys a Indonèsia, al Kike Anzizu el cor li va donar un petit ensurt. Li van haver de fer una intervenció quirúrgica, però estava conscient i en una pantalla podia veure...

Carles Capdevila: “Us convido a dir-vos coses maques”

És bonic llegir La vida que aprenc i anar prenent nota de les coincidències que hi detectes, de tot allò que veus, perceps i penses de la mateixa manera que el Carles Capdevila. Com ara el gust per caminar...

Històries de la història del teatre

TEC, 2017”. Així rubrica el Vicenç Olivares la dedicatòria que m’ha escrit al llibre El TEC. Teatre Experimental Català, que recull la seva vivència com a impulsor i director d’una realitat important però...

Qui renta els plats també pot ser creatiu i innovador?

“Vull que el rentaplats d’un restaurant tingui actitud creativa” és un bon titular, sens dubte, encunyat per Ferran Adrià, cervell que mai para de pensar i de crear. “Quan a El Bulli un dia no hi anaven els...

Ferran Vergés Casanovas: fotografiant fades

Heu vist mai una fada? Una fada, sí, aquell ésser que habita als mons de la imaginació, als contes, als espais màgics de la fabulació, als somnis d’un infant i als desitjos dels desprotegits. Aquells...

“Va, sigueu feliços!”

El “Va, sigueu feliços!” amb què Oriol Junqueras acaba la seva classe magistral a l’institut públic Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires ben bé podria ser un resum de l’esperit amb el qual el...

Testimoni d’un segle viscut

La meva àvia paterna, Maria Mundó i Marcet, nascuda l’any 1902, era la gran de quinze germans. El primer noi va arribar després de sis noies, es deia Francisco i l’any 1935 es va casar a Montserrat amb la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >