Publicitat
Publicitat
image-alt

CRÒNICA

TONI VALL

A handful of ‘lovely’, ‘beautiful’ and ‘Wonder’

“Pretty, yes, without doubt a sublime beauty, a svelte blonde, five foot eleven, with long, splendid legs and slim wrists. [...] You weren’t looking at a remote object of feminine splendour, you were...

Un grapat de ‘lovely’, ‘beautiful’ i ‘Wonder’

“Bonica, sí, sens dubte d’una bellesa sublim, una rossa esvelta, de metre vuitanta, amb unes cames llargues i esplèndides i els canells menuts. [...] No estaves pas mirant un objecte remot de l’esplendor...

‘Good times’, Carlos!

“Jo era pinchadiscos ”. Li agrada dir-ho així, a l’antiga, com es deia a les discoteques dels anys setanta i vuitanta. Ara en diuen DJ i a ell li rellisca la nomenclatura moderna perquè amaga impostura i...

Xirinacs i la desobediència posada al dia

Entre l’1 de gener i el 14 d’abril de l’any 2000, Lluís Maria Xirinacs va passar dotze hores al dia a la plaça de Sant Jaume per reclamar la creació d’una assemblea d’assemblees que treballés de manera...

Kike Anzizu Furest: les mil vides de l’aventurer

Durant la seva estada de vuit anys a Indonèsia, al Kike Anzizu el cor li va donar un petit ensurt. Li van haver de fer una intervenció quirúrgica, però estava conscient i en una pantalla podia veure...

Carles Capdevila: “Us convido a dir-vos coses maques”

És bonic llegir La vida que aprenc i anar prenent nota de les coincidències que hi detectes, de tot allò que veus, perceps i penses de la mateixa manera que el Carles Capdevila. Com ara el gust per caminar...

Històries de la història del teatre

TEC, 2017”. Així rubrica el Vicenç Olivares la dedicatòria que m’ha escrit al llibre El TEC. Teatre Experimental Català, que recull la seva vivència com a impulsor i director d’una realitat important però...

Qui renta els plats també pot ser creatiu i innovador?

“Vull que el rentaplats d’un restaurant tingui actitud creativa” és un bon titular, sens dubte, encunyat per Ferran Adrià, cervell que mai para de pensar i de crear. “Quan a El Bulli un dia no hi anaven els...

Ferran Vergés Casanovas: fotografiant fades

Heu vist mai una fada? Una fada, sí, aquell ésser que habita als mons de la imaginació, als contes, als espais màgics de la fabulació, als somnis d’un infant i als desitjos dels desprotegits. Aquells...

“Va, sigueu feliços!”

El “Va, sigueu feliços!” amb què Oriol Junqueras acaba la seva classe magistral a l’institut públic Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires ben bé podria ser un resum de l’esperit amb el qual el...

Testimoni d’un segle viscut

La meva àvia paterna, Maria Mundó i Marcet, nascuda l’any 1902, era la gran de quinze germans. El primer noi va arribar després de sis noies, es deia Francisco i l’any 1935 es va casar a Montserrat amb la...

Via Veneto, cinquantenari feliç

En un vell catàleg comprat en uns encants veig que Via Veneto va obrir l’any 1967. Això s’ha d’explicar bé! Cinquanta anys d’història que han testimoniat la vida de l’alta societat barcelonina, un bon...

Justicier de l’humor

“Si fos polític o notari, el meu nom molaria, però no és el cas”. Es diu Joan Antoni però sempre s’han equivocat amb el seu nom. Josep Antoni li han dit infinitat de vegades. El dia del seu primer monòleg...

Tecnologia per millorar (?) la vida

Una joia de disseny fabricada amb cera, una calavera feta amb impressora 3D, un satèl·lit que mesura el gruix del gel dels casquets polars, una reproducció molt fidedigna de la marededeu de la Llet... Són...

Raúl Lerones Alarcón: cuidar les persones, protegir-les

Atocar del pavelló de la Vall d’Hebron, al costat d’un club esportiu de classe alta, mig ensotat en un terreny que ben bé podria ser de ningú, hi ha un edifici d’obra vista, de construcció postolímpica i...

El gran dia dels desautoritzats i els sense cap autoritat

El Germán va néixer el gener del 1941 a la Maternitat d’Elna, a pocs quilòmetres del camp de concentració d’Argelers, on vivien els seus pares després de fugir de la Guerra Civil. M’explica que a la seva...

El metge i el cinema salvavides

Quan tenia set anys, el Joan Pineda va fugir dels bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil. A Espolla, un petit poble de Girona, va viure amb els seus tiets i amb un vell teatre de titelles...

"Aquí hi ha dos bàndols, com a Catalunya i Espanya"

En un dels passadissos de la Boqueria una noia fa una foto amb el mòbil al seu xicot mentre xarrupa les canyes d’un got amb suc verd i un altre amb suc taronja. Després s’afanyen a compartir-la per WhatsApp...

El millor amic és el mar en silenci

L’any 1995 el Joan Santolària va comprar el Rafael, un vaixell clàssic que abans era un llagut i ara és una barca de mitjana. El van construir el 1915 els germans mallorquins Rafael i Bartolomé Font,...

L’eterna poètica de Pepe Carvalho, quaranta anys després

Edició de butxaca, enquadernació rústica i portada dibuixada a l’estil de les velles novel·les de quiosc. Així és la reedició de La soledad del mánager (Booket), que compleix quaranta anys i es considera...

El sushi, l’estrella alcaldessa i el jove Pou

A mesura que van passant els anys, el cronista va confirmant que per fer l’agost res millor que camuflar-se a la cua dels 'photocalls'. La dels Gaudí és molt concorreguda i si un afina l’orella i acluca els...

‘...be sure to wear flowers in your hair’ Víctor Malagarriga Guerrero

“Posa-hi fantasista ”, em diu el Víctor com a resposta a la meva pregunta favorita: “Quina diries que és la teva professió?” “Vols dir que fantasista ens ho acceptaran els lingüistes?” “I tant! Si ho diu...

Lluís Maria Güell Guix: realitzar és fer possible

Realitzador ve de realitzar, de fer possible. Només atenent a criteris etimològics ja té tot el sentit del món que en temps pretèrits l’ofici del realitzador televisiu servís per assenyalar el creador, el...

Passeig per pàgines i ànimes

La nit de Sant Joan del 2010, l’agent Marc Pastor, de la policia científica, estava de guàrdia. La desinhibició, l’alegria i la festa que sempre s’atribueixen a la nit més curta de l’any van esdevenir per a...

Els colors infinits de la flor

Han escrit d’ell que és el Ferran Adrià de les flors. També el Tarantino de les flors. El primer, per innovador i avantguardista; el segon, per mistificador de formes i textures en la creació d’un imaginari...

Sabeu què sortejaven al premi Nadal de l’any 1979?

“C omo en anteriores ediciones, también la próxima cena de gala en el Hotel Ritz ofrecerá al público asistente una serie de extraordinarios sorteos. En todas las mesas reservadas figurarán los impresos para...

Juan Arnau Duran: que no pari la festa!

Al poble de Mequinensa, a la franja d’Aragó, la indústria del carbó hi va ser molt important durant dècades. En períodes de conflicte bèl·lic, en especial durant els anys de la Guerra Civil, molts joves...

Debbie Reynolds, per sempre 'Cantant sota la pluja'

Amb només un dia de diferència. La filla, Carrie Fisher, i la mare, Debbie Reynolds, han abandonat aquest món tan sols separades per unes quantes hores. Reynolds va tenir temps d’emetre un comunicat de dol...

Leia, eterna i valenta, història del cinema

A Hannah i les seves germanes (1986) April (Carrie Fisher) i Holly (Dianne Wiest), dues amigues d’allò més tòtiles, pugnen per lligar-se el mateix home, l’interessant i culte David (Sam Waterston), i un dia...

Per Nadal, la Grossa

Em suggereix que tituli el seu Retrat del natural alguna cosa així com “L’altra Grossa de Nadal” o “Per Nadal, la Grossa”. I es fa un tip de riure. Ens fem un tip de riure, més ben dit. Li faré cas, esclar....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >