Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

David Olivares

Pot ser Tomàs Molina, Felip Puig acompanyat del seu inseperable bat de beisbol, Jordi Hereu i Víctor Valdés

amb una mica de sort l a meva dona, la Carme, em despertarà d'una coça cap a un quart de sis per anar al plató. No esmorzaré a casa, jo no tinc gana a aquestes hores. Com a màxim, una pastilleta de regalèssia tot conduint cap als estudis Ideal. Allà faré un primer café tebi (la màquina de cafè encara no s'ha escalfat prou) i un dònut. A les sis en punt seuré a maquillatge per fer de Felip Puig (aquesta setmana ens ha donat feina!). A les vuit començarem a gravar però abans -ara sí- em prendré un cafè en condicions. Acabaré de gravar a les tres i aniré a dinar a casa. I si puc, faré una becaineta d'uns deu minuts. A les cinc anirem a buscar la meva filla Emma i passejarem una estoneta tot fent temps per anar a buscar la seva germana, la Carmeta, que surt d'extraescolars a les sis. Berenarem tots junts i cap a dos quarts de vuit tornaré cap a Barcelona amb la Maria, la gran. Anem a veure en Xavi Ricart a la Villarroel en l'obra Coses que dèiem avui , dirigida pel Julio Manrique. Després de la funció potser anem a fer una aigüeta amb els actors, però no fins gaire tard, perquè la Maria té institut de bon matí. O sigui que serà cap a les dotze que em ficaré al llit. Ja a les fosques, escoltaré el podcast del Tu diràs d'en Pou a RAC 1, cosa que faig des de fa anys. Però segur que, com que he matinat, amb prou feines arribaré al: "Bona nit, són les onze, benvinguts al Tu … zzzzz".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT