El mite del període transitori

Sorprès, observo com el debat independentista continua centrat en el “període transitori”. Ningú seriós discuteix que la situació dels catalans milloraria, però es dóna per fet que abans caldria travessar un període dolorós perquè restaríem fora de la Unió Europea (i de l’euro) i perquè hi hauria dificultats per pagar les pensions. Considerem aquestes dues qüestions una a una.

“Ni Espanya ni la resta de països membres reconeixeran la independència de Catalunya, que restarà fora de la Unió (i de l’euro) durant molt de temps”. Aquesta amenaça és omnipresent, es justifica amb cites dels articles pertinents dels Tractats i permet predir dificultats de tot ordre.

L’independentisme acostuma a invocar tres contraarguments: que els catalans tenen la ciutadania europea i que no està clar que en puguin ser privats; que no hi ha cap norma que digui explícitament que l’escissió d’un país membre comporta l’exclusió automàtica, i que serà de l’interès dels països de la Unió no deixar fora Catalunya, que seria un contribuent net a les arques comunitàries. Es tracta d’arguments de pes, però que no demostren que el període transitori serà necessàriament curt. De fet, Jordi Sànchez acceptava que “és una realitat” que l’eventual nou estat quedaria “transitòriament” fora de la UE (28-8-2015), però no podia concretar quan duraria aquesta transitorietat.

“La Catalunya independitzada haurà de pagar les pensions, i no podrà fer-ho durant algun temps”. Aquesta segona línia d’atac es justifica adduint que el nou estat no disposaria ni de la informació necessària sobre l’historial laboral dels jubilats catalans, ni de tresoreria immediata per pagar la primera (i potser les següents) mensualitats.

L’independentisme contraataca recordant que les pensions es paguen de les cotitzacions dels treballadors, i que el balanç entre les primeres i les segones és millor a Catalunya que a la resta de l’estat espanyol. Un cop més, aquesta línia de defensa no tranquil·litza els qui estan preocupats pel dia a dia.

En la meva opinió, l’error de l’independentisme ha estat no posar de manifest d’entrada que les dues frases que he posat en negreta són falses.

Mentre ni Espanya ni la resta de països membres reconeguin la independència de Catalunya, i des del punt de vista d’aquests països, Catalunya seguirà formant part d’Espanya, i doncs, de la Unió. O falta de reconeixement o sortida de la Unió, però totes dues coses alhora constitueix una contradicció. Pel que fa a les pensions, mentre no s’acordi el contrari, i tant si Catalunya s’independitza com si no ho fa, tots els qui hagin cotitzat a la Seguretat Social espanyola tenen dret a rebre’n una pensió, i no de cap altra.

Els efectes de la independització només poden donar-se com a conseqüència del seu reconeixement internacional, que sí que tindria tres conseqüències automàtiques: 1. Catalunya quedaria fora de la Unió, la qual cosa exigiria pactar ipso facto algun mecanisme (que pot ser o no la inclusió a la Unió) que garanteixi la llibertat de circulació a través de les noves fronteres, ja que una part importantíssima del comerç internacional de la nova Espanya hauria de seguir travessant Catalunya i que la pràctica totalitat del comerç català passa per la Unió. 2. Espanya perdria una cinquena part dels seus ingressos impositius però mantindria la totalitat del deute, la qual cosa l’obligaria a pactar amb Catalunya perquè es fes càrrec d’una part proporcional d’aquest deute. 3. Espanya perdria una cinquena part dels treballadors i per tant de les cotitzacions però mantindria la totalitat dels pensionistes, la qual cosa l’obligaria a pactar amb Catalunya perquè es fes càrrec d’una part proporcional d’aquests pensionistes.

És important destacar que cap dels tres assumptes a negociar tindria espera, i que, per tant, la independització i l’acord haurien d’entrar en vigor en el mateix moment. En definitiva: el període transitori és una ficció. No hi ha independització de facto sense acord, i amb acord no hi ha període transitori.

Per què, doncs, tants independentistes hi continuen creient? Perquè parteixen de la base que hi pot haver una desconnexió unilateral. Però aquest supòsit no és realista. Tard o d’hora hi haurà d’haver un referèndum amb garanties, cens i observadors internacionals. Fins i tot el Cercle d’Economia ara ho reconeix. Que sigui acordat o no és tota una altra qüestió, però l’endemà del referèndum, si és favorable, es començaran a negociar els termes de la independització. Abans hi pot haver escaramusses, però sense efectes ni a la frontera ni en els comptes dels pensionistes.