Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Es pensava que érem catalans

Estava jo ahir decidint quina part del món comprava les pròximes setmanes, quan van i truquen a la porta del meu despatx. Toc, toc, toc. Obro i m'apareix un paio prim i llargarut que se'm queda palplantat allà davant amb un somriure enigmàtic i em mira fixament amb uns ulls aquosos. Li pregunto que què vol i el paio allà quiet, amb el somriure glaçat, no em diu ni ase ni bèstia. Al cap d'una hora de mirar-nos, em diu "zenkiu" i se'n va. Ràpidament truco al meu secretari i li pregunto: "Escolti, qui era aquest individu?" La seva resposta va ser: "Un tal ZP. És aquell a qui fa uns mesos vostè i la Merkel van haver de trucar perquè fes les retallades d'una santa vegada i es deixés de plans E i d'altres preses de pèl electorals". "Mmm, així que aquest era el famós ZP el sinuós ", vaig dir jo.

Però el millor va arribar a continuació. Poso les notícies i m'apareix el mateix paio que havia estat una hora mirant-me sense dir res, afirmant que jo, Wen Jiabao, primer ministre de la veritable primera potència mundial, m'havia compromès a invertir no-sé-quants milers de milions d'euros a les seves caixes d'estalvis. Nova trucada al meu secretari: "Però, què diu aquest occidental?" Resposta: "Es veu que els espanyols d'això en diuen un apoyaré , però no es preocupi -va aclarir-me-, ja hem fet trucar a un uixer, que és a qui li correspon per rang protocolari, perquè el faci rectificar". "Molt bé", vaig manifestar orgullós. "Mira que pretendre enganyar uns xinesos com si fóssim catalans... On s'és vist això!"

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT