El català del segle XXI, cosa de tots

La llengua era, és i serà sempre cosa de tots. Ho va ser en els moments de normativització, ara fa un segle; ho va ser durant les dues dictadures, per mantenir-la viva com a llengua popular i de cultura; ho va ser en la represa democràtica per normalitzar el seu ús en tots els terrenys, des de l’escola fins als mitjans de comunicació; i ho és ara, quan després d’anys de disposar d’eines polítiques i d’institucions acadèmiques ens trobem que l’idioma segueix coix en l’ús al carrer i sovint encara no satisfà les necessitats dels ciutadans en els diferents registres. Necessitem, doncs, continuar treballant per la bona salut del català, i no només en el terreny polític i social, sinó també en el normatiu: per tenir un idioma ric, genuí i útil, un idioma amb futur. Necessitem pensar-lo i repensar-lo sense por, i fer-ho des de la responsabilitat i el rigor, conscients que és una eina tan estimada com fràgil, conscients que qualsevol canvi s’ha de fer des del consens i el coneixement, des de l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i escoltant, alhora, les veus a tocar de les necessitats de cada dia, de les quals els mitjans de comunicació tenim una experiència viva. Hem de ser prou lúcids per entendre que mantenir-lo intocable és fer-li un trist favor, i que tocar-lo massa seria afeblir-lo. Cal defugir el debat maniqueu d’altres èpoques. Després d’anys de polèmiques poc productives, potser ja estem en condicions d’abordar la qüestió del català sense dramatismes ni dogmatismes. Serenament. Seriosament.

El català ens identifica com a cultura, defineix la nostra condició de persones que raonen i enraonen, que escriuen i llegeixen, ens permet ser al món des de la nostra singularitat. I precisament per això l’hem de voler fluid, hem de fer que en lloc d’encotillar-nos ens doni ales, que ens permeti enlairar-nos, que ens faciliti expressar-nos còmodament en tota circumstància i realitat. Amb aquest plantejament, des de l’ARA posem avui sobre la taula el debat sobre la normativa, amb la vocació d’acostar la correcció a la intuïció de l’usuari. No pretenem fer cap proposta tancada: senzillament volem contribuir al debat i volem fer-ho sense defugir qüestions incòmodes. El català ha de guanyar-se el futur amb valentia i rigor.