Publicitat

Les propostes de l'ARA per a Sant Jordi: 5 obres sobre política

Jordi Pujol, Ferran Casas-Joan Rusiñol, Jaume Vicens Vives, Francesc Marc Álvaro, Francesc Canosa

Memòries III. Jordi Pujol. Proa
En el tercer i últim volum de les seves memòries, tots tres escrits amb el periodista d'El Punt Avui' Manuel Cuyàs, Jordi Pujol revisa des de l'òptica de l'actualitat els últims anys de la seva vida política, que va acabar el 2003. L'expresident de la Generalitat aborda la coneguda "dècada de decepcions", tot i que el protagonisme català a Madrid "ha sigut creixent" des del suport de CiU a l'últim govern de Felipe González fins a la "burla" del Tribunal Constitucional per la reforma de l'Estatut, i alerta que la política espanyola porti Catalunya a una situació difícil. Desfilen per aquestes pàgines personatges com José María Aznar, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira i Felipe González.

Començar de nou. Ferran Casas i Joan Rusiñol. Deu i Onze Edicions
Una crònica de la política catalana de l'última dècada i dels reptes de futur: singularitzar-se dins d'Espanya o apostar per la independència. Començar de nou és un relat ple de veus en què s'interpel·la aquesta classe política que no és capaç de satisfer les inquietuds d'una part important de la població, que demana resoldre definitivament l'encaix (o no) amb Espanya.

Espanya contemporània. Jaume Vicens Vives. Quaderns Crema
Vicens va participar a finals dels 50 en un projecte majestuós: una nova història contemporània d'Europa. L'únic historiador de la universitat franquista amb projecció exterior, vocació de modernitat i no contaminat pel règim, va ocupar-se de la part espanyola. Un recorregut per un segle i mig de la història de la Península i els veïns documentat, sintètic, personal.

Entre la mentida i l'oblit. Francesc Marc Álvaro. La Magrana
En aquest recull d’articles publicats a Serra d’Or i a La Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro reobre el debat de la memòria històrica i analitza les tensions entre l’objectivitat que ha de tenir la història i la singularitat i el caràcter subjectiu de la memòria. Des d’aquesta perspectiva, l’autor qüestiona l’existència d’una memòria oficial.

Entre el sabre i la bomba. Francesc Canosa. A Contravent
Francesc Canosa repassa la història d'Unió Democràtica de Catalunya des de la seva fundació el 1931 fins al 1980, posa remei al desconeixement que sovint ha afectat la trajectòria del partit i analitza el seu paper de "frontissa" a la política catalana. "Unió forma part d'aquesta Catalunya iceberg que existeix, però que està submergida", assegura el periodista i historiador.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT