Un personatge amb vocació de torero es va ficar dins el recinte dels lleons del Zoo de Barcelona i en va sortir considerablement rapinyat. Li desitgem una ràpida i prompta recuperació, però només podem dir que els animals varen fer el que saben fer. Els encarregats de seguretat dels Serveis Municipals de Barcelona també havien fet el que els pertoca: recloure les feres dins un espai tancat que tothom pot entendre que no s’ha de traspassar per no prendre mal. Aquell dia el sol també va fer la seva feina, que és il·luminar el cel i donar escalfor a la terra amb més o menys intensitat, segons el moment de l’any. Els ocells també varen cantar, aquest diari va sortir com ho fa cada dia (per això en diem diari ), els polítics varen dir les seves coses i els taxistes varen engegar els seus vehicles. Va ser, en definitiva, un dia normal.
Excepte per una cosa. A un geni se li va acudir ficar-se dins el susdit recinte dels lleons del Zoo de Barcelona, perfectament delimitat i aïllat perquè tothom pugui contemplar els grans felins sense prendre mal. I va succeir una cosa curiosa: que als lleons no els devia acabar de fer gràcia la intromissió, i que varen tenir un tracte lleugerament aspre amb l’invasor. Ves quines coses, et fiques dins una gàbia de lleons i en surts malferit. Qui ho havia de dir.
Es podria afirmar sense gaires dubtes que el protagonista de la proesa no hi deu ser tot. Sobretot si hi afegim que no fa gaire es va penjar a la façana de la Pedrera de Gaudí, al centre de Barcelona, amb una pancarta que comparava nazisme i avortament. Tot plegat dibuixa un perfil mental especialment privilegiat. Tornem a dir que es recuperi aviat i bé de les seves ferides, però li aconsellaríem que quan torni a voler cridar l’atenció es compri un globus d’aquests que tenen forma de salsitxa.
Dit això, es veu que hi ha gent que demana responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona pel que li ha passat a aquest senyor. Suposo que troben que haurien d’haver esdentegat els lleons, perquè no mosseguessin, i fer-los la manicura, perquè no esgarrapessin. Suposo que aquestes persones sensibles, que no tenen cap motivació política, troben d’allò més raonable que un subjecte es fiqui pel seu propi peu dins el cau dels lleons, qui sap si per proclamar el seu amor a la natura salvatge o la seva homenia a prova de bomba. Esclar, les institucions s’han de fer càrrec de les mesures necessàries perquè ningú faci el gamarús i posi en perill la seva pròpia vida o la dels altres. No en faltaria d’altra.
Albert Einstein, que era un senyor prou intel·ligent per no ficar-se dins un recinte de lleons, ho va resumir a la perfecció: “Només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana”. Es va oblidar d’esmentar el cinisme i la mala bava, que potser no són infinits però que poden arribar a ser còsmics. Però ni ell, que va calcular la velocitat de la llum, podia arribar a calcular ni preveure segons quines bajanades. Posats a fer peticions, que ningú molesti més els lleons del Zoo, sisplau.
