Investigador mil al sincrotró Alba
La instal·lació s’amplia amb dues noves línies de llum dedicades a biomedicina i nous materials
BarcelonaEl sincrotró Alba està de celebració. A les seves instal·lacions acaba de registrar-se l’usuari número mil. És Manuel Vázquez, investigador d’un centre del CSIC a Madrid. Tot i que el sincrotró no ha pogut desplegar totes les línies de llum al ritme que s’havia estipulat a causa de la crisi, la celebració va acompanyada d’una altra novetat: es reactiva la construcció de línies, que s’havia paralitzat. A les set que ja tenen, se n’hi afegiran dues més que estaran a punt entre el 2016 i el 2018. Una ja s’ha començat a construir. Això ha estat possible gràcies als estalvis aconseguits pel centre amb mesures d’austeritat, explica Caterina Biscari, directora del sincrotró Alba, i a una ampliació de la participació de les administracions.
A les noves línies, no els falta demanda. Des que es va inaugurar el sincrotró el maig del 2012, aquest miler d’investigadors han participat en 267 experiments aprovats pel comitè científic del sincrotró. Però el nombre de propostes rebudes és molt superior. En l’última convocatòria se n’han rebut 250, el triple de les que han pogut absorbir, diu Imma Ramos, cap de l’oficina de l’usuari.
El tipus de línies que es construiran s’han definit basant-se en la demanda detectada entre la mateixa comunitat científica. “Sabem que tenen al darrere una comunitat d’usuaris”, afirma Biscari. De fet, fa uns mesos es va fer una enquesta entre els investigadors del sud d’Europa per determinar quin tipus de línies serien adients per a la recerca.
Un Ferrari que dóna per a més
El sincrotró és un gran anell on s’acceleren partícules a gairebé la velocitat de la llum per convertir-les en rajos que permetin veure l’interior d’estructures molt petites i els investigadors puguin observar així les parts més minúscules de la matèria. Té aplicacions en disciplines com la física, la química, la ciència de materials i la medicina.
Des de la direcció del sincrotró es valora aquest primer any i mig de funcionament molt positivament. “Mil usuaris és la fita que ens havíem marcat en un any”, diu Biscari. El sincrotró dóna per a més, però. Actualment, “ja som com un Ferrari que circula a 120 per hora”, afegeix. Encara hi ha un gran marge fins a desplegar les 30 línies que hi caben.
En finalitzar les obres del sincrotró el 2012, les administracions van mantenir el pressupost dedicat a manteniment, però no hi va haver més diners per a construcció. Ara, el mateix sincrotró assumirà les despeses de construcció, tot i que les administracions assumiran els costos de contractació dels nous tècnics que hi treballaran. “Volem que a partir de l’any vinent el ritme d’ampliació sigui de dues línies per any”, diu la directora, tot i no comptar de moment amb cap increment de pressupost per part de les administracions implicades: Generalitat i Estat. “Confiem en fons propis i fons estructurals, i també estem buscant finançament d’altres països”, explica Biscari. S’han iniciat converses amb els responsables de ciència de Turquia perquè hi construeixin una de les línies i la puguin utilitzar els seus centres, i amb Mèxic, que vol construir en un futur un sincrotró propi però que podria estar interessat a tenir una línia aquí per formar els seus tècnics.
Tres quartes parts dels usuaris actuals pertanyen a institucions espanyoles. I, d’aquests, gairebé la meitat són catalans. L’altra quarta part prové d’Europa, sobretot, Itàlia, França i Portugal, i una petita part de la resta del món: Taiwan, Estats Units, Argentina i Rússia.
Fonts privades
Un altre dels èxits del sincrotró ha estat incrementar els usuaris d’empreses privades, que ja hi fan un 3,5% dels experiments. La majoria són farmacèutiques, indústries químiques i d’automoció, interessades en el desenvolupament de nous fàrmacs, detergents i materials. “Som una institució pública per a investigadors públics, però és molt bo tenir usuaris privats, perquè donen ingressos”, explica Ramos. Encara hi ha marge per augmentar els usuaris privats, pels quals s’ha reservat un 5% de totes les hores de llum. Cada hora de llum costa 495 euros.
