Publicitat
Publicitat

TENDÈNCIES

'Attrezzo' eròtic

Són una quinzena de dones, estan al voltant de la quarantena i es coneixen a través de l’escola dels fills. És dissabte i s’han reunit per sopar en un petit restaurant de Barcelona que ha obert aquest vespre especialment per a elles i que els ofereix un menú assequible, intimitat i, de postres, una sessió de tapersex. Gema Rivera ha desplegat tot l’assortiment de productes que carrega en una maleta amb rodetes i els explica les beceroles de les joguines eròtiques. Elles l’observen, li fan preguntes (“No fa rampes?”), es passen els productes de mà en mà, tasten els que són per llepar, palpen els que es belluguen, es fan fotografies amb els més espectaculars (triomfa un vibrador cactus de triple estimulació de color rosa i amb llumetes) i sovint esclaten en riallades estrepitoses, com quan la Gema els ofereix peta zetas per fer més explosiu el sexe oral. “Per als homes hi ha poca cosa”, afegeix, mostrant-los un parell de masturbadors. “Pobres –se’n compadeixen elles–. Que bàsics que són!”

La sessió dura un parell d’hores, el que triga la Gema a exhibir tot el mostrari, explicar com cal utilitzar cada joguina i donar-los uns quants consells. Va començar fa sis anys, després d’assistir a una sessió que feia una coneguda, i es nota que li agrada i és veterana. Té una feina fixa però es treu un sobresou amb el tapersex, que fa tant a casa de les clientes com al restaurant, propietat d’una amiga, i que difon ja a través d’un blog (jocssecrets.blogspot.com.es). Assegura que amb la crisi li han baixat les vendes –de fer dues sessions al mes ara en fa una per trimestre– i s’ha incrementat la competència: moltes noies s’han posat a fer el mateix per arribar a finals de mes. Per això, el pacte és que cada clienta compri almenys una joguina, sigui la que sigui. El seu producte estrella és un estimulador de clítoris tan petit i bellugadís que se’l coneix com la bala i que ven a 35 euros. Però avui el negoci és fluix: la majoria opten per endur-se un masturbador, ja sigui perquè és més econòmic o perquè al final es compadeixen dels marits que s’han quedat a casa de cangur.

Descobrir la sexualitat

“El món del sexe en la dona s’ha alliberat molt, però no està prou obert encara, perquè encara ens fa vergonya”, explica la Gema. No ho sembla, al restaurant. Les amigues xerren sense pudor, amb complicitat i desinhibició. Alguna ja ha estat en altres trobades similars i almenys un parell disposen de joguines que els han regalat els marits. “Aquest s’assembla al meu, però el meu vibra més”, comenta una mentre sospesa la “màquina papallona” de la Gema. Una altra els explica que posant-se al clítoris “una goteta de la mida d’un granet d’arròs” d’un gel vasodilatador tindran orgasmes intensos i repetits. “És una passada”, diu.

Els temps han canviat molt des que, fa més de dues dècades, un televident va demanar ajut a la psicòloga Elena Ochoa per localitzar el clítoris de la seva dona i un entrevistat va afirmar que la cosa més rara que havia sentit sobre el sexe era “allò de ficar el penis a la boca, segur que s’agafa una malaltia dolenta”. Elena Ochoa i el programa Hablemos de sexo, emès al llarg del 1990, buscava informar i trencar mites i estereotips. “La informació no fa mal, el que sí que fa mal és la falta d’informació o la informació deformada”, va afirmar el primer dia que es va emetre. Per Adeline Aránega, propietària de la joguineria eròtica Kitsch de Barcelona (www.kitsch.es), el programa va inaugurar una època. “Elena Ochoa va mostrar a tothom que es podia parlar de sexe sense tabús”, apunta. “A partir de la dècada dels noranta, hi va haver el gran boom de dones que volien conèixer la seva sexualitat per elles mateixes i no a través dels marits o dels companys”. La doctora Ochoa va obrir el camí i la van seguir la periodista Isabel Gemio (Esta noche, sexo, Antena 3, 1995) i la sexòloga Lorena Berdún (En tu casa o en la mía, 40 Principales, 1998; Me lo dices o me lo cuentas, Telemadrid, 2002, i Dos rombos, TVE, 2004). Ja a principis d’aquest segle, la sèrie Sexe a Nova York va popularitzar i buidar de les botigues el conillet vibrador que fa les delícies del personatge que interpreta Kristin L. Davis.

Adeline Aránega va sortir en alguns d’aquests programes i es una veu molt escoltada en el sector. No és només una veterana, també és una pionera: el 1978 va obrir el primer sex shop de l’Estat. Filla de catalans establerts a França, tenia només 21 anys però ja havia treballat en una botiga eròtica de Perpinyà a l’època en què els espanyols s’hi desplaçaven per veure com Marlon Brando untava de mantega el cul de Maria Schneider a L’últim tango a París. “Hi havia unes cues impressionants a la botiga”, recorda. Però amb la transició cap a la democràcia va arribar el destape a l’Espanya postfranquista, el negoci a França va afluixar i va decidir instal·lar-se a Barcelona. Eren uns temps en què estava molt mal vist i la clientela eren homes a la recerca de preservatius i revistes pornogràfiques.

I s’hi va fer la llum

Els tapersex van ser segurament el primer contacte de moltes dones amb les joguines eròtiques. Les dones ni s’atrevien encara a entrar als sex shops ni s’hi sentien còmodes, i les poques que ho feien, recorda l’Adeline, eren casades que sospitaven que el marit les enganyava i buscaven alguna cosa per recuperar-ne l’interès. “Va ser la gran preocupació dels 80”, afirma. Eren tots locals foscos, de llargs passadissos, amb cabines de peep show, amb una certa connotació “pecaminosa”. Per a la psicòloga i terapeuta sexual Elena Crespi, subdirectora de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella de Barcelona, el canvi va tenir lloc fa cosa d’uns cinc o sis anys, “quan hi va entrar la llum”. Pionera també en això, l’Adeline va introduir els tapersex al programa d’Isabel Gemio i el 1996 va canviar el concepte de sex shop en treure’n el videoclub i convertir la botiga en una ludoteca sensual per a adults. 

El tapesex segueix sent avui dia per a moltes dones la via més fàcil i lúdica d’entrar en contacte amb l’attrezzo sexual, com l’anomena Crespi, sobretot si és el primer cop. N’hi ha d’amateurs, com el de la Gema, i de professionals, com els que organitza l’Adeline a la seva botiga. Si en aquests l’objectiu és també assessorar en sexualitat, els de la Gema i altres freelances busquen més entrar-hi en contacte i divertir-se.

“A les dones encara ens costa entrar als sex shops, a més, molts els porten homes. Amb dones soles és diferent, pots preguntar. A vegades faig reunions mixtes i la complicitat mai és la mateixa”, apunta. Les seves clientes són sobretot grups d’amigues, celebracions especials o comiats de soltera. Quan el que predomina són les ganes de festa, hi aporta elements més picants, com un boy . L’últim va arribar al restaurant vestit de guàrdia urbà, va picar a la porta, va preguntar què feia el local encara obert i va amenaçar de multar els cotxes mal aparcats. “Es van espantar, fins que ell es va començar a despullar”, recorda rient. “Es van posar a cridar com unes boges”.

Kitsch és ara un comerç de referència visitat per tot tipus de clientela. De dones, diu l’Adeline, n’hi van moltes, ja sigui soles, en parella o amb amigues. El sexe no té edat i també la visiten senyores grans, vídues la majoria, “que arriben en taxi i amb bastó per comprar-se alguna joguina per divertir-se soles”. S’hi arriben també pacients derivats de consultes professionals, com la d’Elena Crespi, per solucionar anomalies, ja sigui la disfunció erèctil o el vaginisme. Aquest és el cas d’un client d’avui, d’una setantena llarga, a la recerca d’alguna cosa que l’ajudi a superar les seqüeles del temps (“Tot s’encongeix”) i faci disfrutar la seva nova parella, una vídua igual que ell. “Aquesta va molt bé per a les senyores. És una joguina molt bonica per fer pessigolles i estimular la zona que vulguem”, li recomana l’Adeline. També hi arriben parelles amb problemes, tot i que tant l’Adeline com l’Elena avisen que si la base de la sexualitat a dos no és bona, la joguina no hi ajudarà gaire.

L’Adeline té de tot, tant joguines lúdiques com terapèutiques. A la botiga hi ha del més típic i tòpic al més professional i si alguna cosa sorprèn és l’enorme diversitat de productes, adaptats a tots els gustos, fantasies i necessitats. Des dels consoladors més realistes a vibradors gairebé futuristes passant per boles anals, olis de massatges i lubricants comestibles. Té també un masturbador masculí camuflat com una llanterna negra de mida considerable que la llegenda diu que es va dissenyar expressament per als soldats nord-americans desplaçats el 2003 a l’Iraq. La tendència ara, assegura, és innovar, experimentar i provar-ho tot.

El que sembla evident recorrent la botiga és que la joguineria eròtica és de gènere femení. Com en el cas de la Gema, que assegura que el majorista on compra té tres naus per a dones, la gran majoria d’aparadors de Kitsch són productes pensats per a elles. I això per un motiu molt simple: l’attrezzo eròtic per a dones és més variat perquè la sexualitat de la dona també és més variada.

L’Adeline i l’Elena coincideixen que també els gustos i l’estimulació són diferents: les dones són més fantasioses, els homes més visuals. A ells el sexe els entra pels ulls, a elles per la imaginació. “Per això no ens agraden els vídeos, el sexe explícit no ens va ni ens ve”, diu l’Adeline. Elles són més erògenes, ells més genitals. Això en les joguines es tradueix en el fet que ells es decanten pels vídeos, la llenceria i estris per fer massatges que es puguin introduir a la vagina i, entre tota l’oferta, pels que més s’assemblen al penis. La mida els segueix important molt, tot i que sigui un factor secundari per a les dones. Elles, en canvi, trien els de disseny i colors més extremats i opten pels vibradors petits que tenen com a objectiu estimular.

L’attrezzo eròtic ha evolucionat molt, tant en el disseny com en els materials, però el sector necessita encara fer una petita revolució. Elena Crespi afirma que encara que a Barcelona estan florint les botigues enfocades a les dones, els productes són sovint “per fer gaudir els homes”. El mateix opina l’Adeline, que cada any visita una fira especialitzada de Berlín a la recerca de productes fets per i per a les dones. “La joguina d’avui en dia està pensada per a la dona, però sovint està dissenyada per homes, i això és una problema –subratlla–. Encara li falta delicadesa”.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT