Publicitat
Publicitat

EL VIATGE

Cracòvia: poemes a la vora del Vístula

Declarada Ciutat de la Literatura per la Unesco, l'excapital de Polònia vessa passió per les lletres i una hospitalitat que contraresta el fred hivernal

En aterrar a l'aeroport Frédéric Chopin de Varsòvia, la fredor del vent ens anuncia que ja som a Polònia. Més tard, un cop a Cracòvia, excapital de Polònia, l'ús de gorret, guants, bufanda, botes i mitjons gruixuts esdevé obligat. La neu flirteja aquí amb el sol i triga uns dies a agafar. En canvi, a 120 quilòmetres, les muntanyes Tatra ja estan blanques i molts ho aprofiten per esquiar, una de les activitats hivernals preferides als països nòrdics i centreeuropeus.

Els discrets cracovians no solen presumir del fet que la Unesco acabi de designar Cracòvia com a Ciutat de la Literatura. Esclar que aquest vessant literari batega en el seu caràcter i s'aprecia en gestos tan quotidians com en el lirisme amb què preparen i serveixen el menjar o en l'acurada prosa que exhibeixen a l'hora de donar-nos indicacions sobre carrers. També en la suavitat que presideix les seves maneres: aquí no acostumen a cridar o a faltar al respecte. L'educació és el seu vestit.

La ciutat de les lletres

Pàtria de Copèrnic, Chopin, Walesa, Schopenhauer i Heweliusz, Polònia ha vist néixer diversos premis Nobel, entre els quals quatre de literatura: Wislawa Szymborska i Czeslaw Milosz (tots dos per les seves poesies), Henryk Sienkiewicz (autor de Quo vadis? ) i Wladyslaw Reymont ( Els camperols ). Joseph Conrad, el cèlebre artífex d'El cor de les tenebres, també va viure a Cracòvia, i el seu pare, el polonès Apollo Korzeniowski, està enterrat no gaire lluny de la tomba on reposa eternament Szymborska.

Gràcies en part a les infraestructures desenvolupades arran de la celebració de l'Eurocopa 2012, les ciutats poloneses exhibeixen avui una intrigant combinació d'arquitectures de nova i vella factura. Respecte a altres ciutats poloneses, Cracòvia ofereix un plus intel·lectual: s'hi organitzen nombrosos festivals internacionals de literatura. A més, la ciutat també és la seu de la universitat més antiga del país i de múltiples editorials, biblioteques i fundacions de gran relleu. "La literatura és el nostre capital essencial", subratlla amb convicció Urszula Chwalba, que treballa a l'oficina encarregada de programar els festivals a la ciutat. Una xifra anecdòtica corrobora les seves paraules: a Cracòvia les biblioteques deixen en préstec cada any al voltant de tres milions de llibres, tot un rècord a nivell nacional.

Cafès a mitja llum

Però no només de lletres viu l'ésser humà. A més d'intel·lectual, Cracòvia és alegre. Plena d'estudiants tot l'any, la ciutat exhibeix una vigorosa vida nocturna i està esquitxada de cafès amb encant, cabarets i locals com l'Stalowe Magnolie, on els polonesos ballen al ritme d'actuacions en directe que abasten des dels acords dels vuitanta de George Michael fins als purament autòctons.

Polònia és suau, festiva i lírica, sí. Però també seductora. Amb menjars copiosos, a causa d'un hivern en què es poden assolir els 20 graus sota zero. Aquí les viandes són preparades amb cura i amor pel detall. En la coneguda popularment com a "rambla de Cracòvia", el carrer Florianska, pròxim a la plaça Major, s'hi ubica el Kawiarnia Jama Michalika, un cafè freqüentat pels intel·lectuals, on els cracovians també es reuneixen per sopar amb el cabaret de fons i entre una decoració que exhala art nouveau. No gaire lluny, al Pod Baranem, un restaurant de la zona antiga, podem degustar cuina típica polonesa, com la sopa de ceba i bolets o les costelles de porc arrebossades, mentre la poeta Szymborska, que era assídua de l'establiment, ens contempla des d'una foto penjada a la paret. Tant ella com la resta d'intel·lectuals d'ahir i avui són habituals en aquests cafès, a la vora del riu Vístula i amb unes espelmes que il·luminen el te i la xerrada.

L'efecte Schindler

El barri jueu de Cracòvia (el Kazimierz) va ser un dels escenaris escollits per Steven Spielberg per filmar La llista de Schindler, la història de l'empresari txec que va salvar 1.200 jueus dels camps d'extermini nazi fent-los treballar en una fàbrica avui convertida en museu de la Segona Guerra Mundial. Al costat del carrer Józefa Ulica, hi ha un pati antic on se'n van rodar diversos plans i encara es poden apreciar elements d' attrezzo que daten dels dies del rodatge. Després del pas de Spielberg i el seu equip per l'afeblit barri jueu, aquesta zona va començar a revitalitzar-se. Tant és així que avui ha adquirit l'estatus de districte de moda. A la seva plaça Nowy ( nova ), els joves se citen per cruspir una zapiekanka, una espècie de pizza polonesa que costa uns cinc zlotys (1,2 euros).

Un altre punt d'interès és el pujol Wawel, sobre el qual s'alça el castell de la ciutat, una construcció que no amaga cap traça d'ostentació a l'interior. Gairebé es diria que hi ha una mica de malenconia en aquest espai, amb els seus tapissos desgastats i els seus retrats, que encaixonen cares serioses.

Les esglésies cracovianes, especialment la de Santa Maria, també tenen interiors sorprenents. A la ciutat hi ha encara bastants edificis del segle XIII, com el del Piano Rouge, on la decoració és absolutament vintage. En la majoria dels comerços i establiments cracovians, els propietaris sembla que han volgut també treure partit del llegat de les seves àvies: els mobles i els estris d'il·luminació són antics. El propòsit aquí no ha estat, però, anar de modernets i buscar un twist retro. La intenció ha passat per reciclar i preservar objectes d'un passat que tant la literatura com l'arquitectura s'encarreguen d'enaltir diàriament a Cracòvia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT