GASTRONOMIA
Diumenge Ara Tu 16/02/2014

Em faig el pa cada dia

Cada cop són més les persones que opten per fer el pa a casa. La periodista Núria Ferré va adoptar aquest hàbit fa cinc anys, i ara ja és tota una mestra fornera

Trinitat Gilbert
3 min
Núria Ferré només ha de barrejar els ingredients | FRANCESC MELCION

La flaire de pa acabat de fer, tan indescriptible com bona, et rep tan bon punt poses el peu a la porta de la casa de la periodista Núria Ferré. Ja fa anys, la Núria va sucumbir a una febre tan encomanadissa com saludable: fer a casa, amb les seves pròpies mans, el pa que consumeix tota la família. Un costum que, més que una moda, s'ha convertit en un hàbit saludable cada dia amb més adeptes.

En el seu cas, els inicis van ser més o menys així: un dia, fa cinc anys, va rebre un regal inesperat, una porció de massa mare. "Me la va donar la meva cunyada Agniezska, polonesa, que sempre ens preparava mil i un pans quan anàvem a casa seva". Com que la Núria sempre hi posava interès i li preguntava com els feia, l'Agnieszka li va voler oferir la possibilitat de fer-los ella mateixa. I aquell pot amb una tapa plena de foradets que contenia una mena d'esponja de color beix trufada de bombolletes va ser l'origen de tot.

"Em trobo tan bé des que preparo jo el pa que menjo!", diu la periodista. La Núria tenia digestions molt pesades causades pel blat. No n'és al·lèrgica, però menjar-ne no li provava. "Quan vaig començar a consumir els meus pans fets amb farines d'espelta, sègol o civada, em va canviar tot".

I mentre ho va explicant, va somrient. "És que fer el pa per a tota la família em dóna benestar". Vagis on vagis del pis, en sents l'olor. Fins i tot al lavabo. I és que la Núria acostuma a fer el pa a la nit, i com que a casa seva la cuina és oberta, sovint el fa al lavabo per evitar que el soroll de la panificadora molesti els seus fills, el Pau, de 10 anys, i el Joel, que en té 7.

A l'hora de relatar la recepta que segueix, la Núria explica que és anàrquica, que no segueix cap fórmula, sinó que es deixa portar per la necessitat d'innovar. "Ara uns amics mallorquins m'han enviat farina de xeixa, un cereal de l'illa, i m'estan sortint uns pans boníssims". A la pràctica, això vol dir que la periodista té un calaix ple de farines diferents, "sempre ecològiques", de moltes varietats. "Tinc clar que fent-me el pa no estalvio, perquè hi poso tants ingredients, l'enriqueixo tant amb carbassa, llavors i tants d'altres, que barat, el que es diu barat no em surt". Ara bé, tenir un bon pa és com tenir mig preparats tots els àpats del dia.

I el millor de tot. Allà on va la Núria l'acompanyen els pans i la panificadora. A l'estiu i a les vacances viatgen junts. I durant tot l'any, a dins de la seva bossa n'hi ha una bona mostra. "Sempre que algú veu el pa que menjo, té interès a saber com és exactament, perquè és diferent dels habituals".

És evident, i ella ho confirma, que la periodista està atrapada per la màgia del pa. Això sí, ara ja no treballa amb massa mare fresca (que s'ha de desar a la nevera i s'ha d'anar alimentant amb un pessic de la massa de cada pa que es prepara), sinó que la compra deshidratada en un forn de pa de confiança. Però mai deixa de pensar en innovacions i noves receptes. "Quan rumio què em passa amb el pa, crec que he connectat amb una força ancestral", diu.

"Esclar -diu la professora d'alimentació Núria Bàguena-, el cereal va ser la primera planta domesticada per l'home durant el neolític, i des de llavors, des de les primeres civilitzacions, hi ha hagut pa". A l'Antiga Grècia, Demèter era la deessa dels cereals i alhora la forjadora i protectora de la humanitat. Després els romans sofisticarien la tècnica i en farien de tants tipus com necessitats: pans segons la cocció, pans segons la farina, pans que rebien el nom del lloc on havien estat fets, pans dedicats a oficis, pans enriquits per a ofrenes...

Per explicar les passions que el pa ha despertat al llarg de la història i el seu paper cabdal dins de la dieta, Núria Bàguena indica que a l'Antiga Grècia es menjava amb figues i oli per convertir-lo en un aliment complet, i a l'Edat Mitjana se'n podia arribar a consumir un quilo diari per persona per beneficiar-se dels seus efectes saciadors. I ara són moltes les persones que, com la Núria Ferré, es fan el pa a casa cada dia.

stats