Publicitat
Publicitat

La revolució de l'Interludi

El Festival de Calonge ha viscut des de l'última edició una petita revolució. Després de dècades d'estar dirigit per prohoms del poble, n'ha agafat les regnes un grup de gent jove capitanejat per Albert Fort, director musical, i Núria Vidal, directora artística. Ell, de 37 anys, és promotor musical i tècnic de joventut de l'Ajuntament de Calonge. Ella, de 36, és una ambientòloga sense cap relació prèvia amb la música. Han batejat el festival amb el nom d'Interludi i han obert la programació al jazz, al pop i al folk, a més de la música clàssica i el flamenc que es feien fins ara, a preus sorprenentment populars.

"Volem trencar una mica l'encarcarament, sense descuidar el soci ni la filosofia. Vam entrar amb una mica de por però estem satisfets", explica Vidal. El festival va néixer el 1968 i és el més antic que se celebra de manera ininterrompuda a Catalunya. El va impulsar la parròquia municipal per finançar-ne les reformes i es va convertir de seguida en punt de trobada degovernadors civils i empresaris que estiuejaven a la Costa Brava. "S'hi acudia més per l'acte social que per amor a la música. Sovint a la mitja part desapareixien per fer negocis. I la gent del poble hi venia per veure com vestien els rics", reconeix Fort.

Tot això ha canviat avui dia de manera radical. El cartell es dissenya exclusivament en clau cultural. Programen cantants i grups que estan de gira però també intenten incloure-hi alguna actuació diferent, encara que suposi un gran esforç omplir la plaça d'armes del castell de Calonge, amb capacitat per a 500 espectadors. "Sílvia Pérez Cruz [que obre el festival] ja està exhaurida", explica Fort. "Sabem que el guitarrista Peter Bernstein, per exemple, ens costarà molt però sempre hi haurà algú que ho valorarà i això ens compensa".

El Festival de Calonge es diferencia també pel seu acte de clausura: una vetllada de maridatge entre música i enologia sota el nom de Nit Gin Jazz que va tenir una gran acceptació l'any passat. L'experiment uneix un sommelier, que ensenya a preparar dos gintònics perfectes, i un trio de jazz, que toca dues peces diferents inspirades en les begudes. "Una nit molt especial en un entorn espectacular", coincideixen.

Cíclicament se'ls planteja el dilema sobre si créixer o no. S'hi resisteixen. "No podem ni volem competir amb els grans festivals. Créixer generaria també una sèrie d'obligacions que ens farien perdre aquest caràcter íntim que ens agrada", valora Vidal.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT