Publicitat
Publicitat

La música traspassa fronteres

Una seixantena de persones de 23 nacionalitats diferents formen la Barcelona Coral Àsia, un exemple d'integració a través de la música que ha trencat barreres

La música "és un llenguatge universal, perquè es mou en l'esfera dels sentiments", assegura el professor de cant coral Carles Comalada. Això explica perquè tant ell com Gaëlle Patin Laloy, cap de les comunitats asiàtiques de Casa Àsia de Barcelona, han aconseguit engrescar 60 persones de 23 nacionalitats diferents perquè cada dilluns assagin una hora junts. Són la Barcelona Coral Àsia. "Havíem impulsat anteriorment altres iniciatives amb el mateix objectiu, la cohesió i integració de la comunitat asiàtica, però no ens n'havíem sortit tan bé com amb la del cant coral", explica Gaëlle Patin.

Quan se'ls va ocórrer la idea la primavera passada van rebre una resposta massiva. Un centenar de persones s'hi van apuntar i es va fer una prova de selecció. Ara el grup està format. La majoria són asiàtics -però també hi ha americans i europeus-, d'entre 18 i 45 anys. "Trobar el professor també va ser una sort", diu la Gaëlle, perquè Carles Comalada parla xinès i és llicenciat en estudis de l'Àsia Oriental. Un perfil que s'adiu al projecte com anell al dit.

A l'hora de cantar, en canvi, no tot són flors i violes. El cant coral va néixer a Europa i després es va estendre a la resta del món, però encara avui hi ha cultures que no reconeixen el cant polifònic, com és el cas de l'Índia, la Xina i Corea. Una coral ha de cantar una mateixa cançó amb veus, i aquest és el primer repte. Cal fer-los entendre que tots són importants per cantar una cançó. "Una qüestió que, amb la pràctica i amb els assaigs, han anat entenent", diu el professor.

El segon repte és l'idioma. A la coral conviuen 23 nacionalitats, així que triar un únic idioma per cantar no era la solució. Comalada ha optat per cantar cançons en coreà, en japonès, en xinès, en indi, en català (Que tinguem sort ), en castellà i en anglès. L'altra dificultat és saber-les cantar amb l'accent correcte. "Aquest entrebanc l'hem resolt molt bé", diu Comalada. En funció de l'idioma, la cançó la canta primer un parlant d'aquella llengua i la resta es fixen en la pronúncia. I així amb tot el repertori.

Encara hi ha més esculls que la coral ha superat, com les partitures. Els pentagrames no són universals, de manera que no és una eina que puguin fer servir per treballar les cançons. La veu i la sensibilitat musical és universal, però les partitures no. "A l'Índia, per exemple, tenen inflexions menors que els semitons, que no es poden passar en partitures", diu Comalada. Per això, sovint el mestre opta per no fer-les servir i són els cantants que comparteixen idioma amb la cançó els que les canten primer, perquè la resta s'hi fixin. Un altre cop, s'utilitza l'eina de la imitació.

Cada cultura ho viu a la seva manera

També han optat pel mateix recurs quan els cantants proposen una cançó. La porten enregistrada, per escoltar-la entre tots, o bé la canten ells primers per superar la barrera de l'idioma.

I és que malgrat que Carles Comalada remarca una vegada i una altra que la música és universal, també és cert que cada cultura la viu d'una manera diferent. "A Europa la música l'escoltem, mentre que a Àsia la viuen, forma part de la vida quotidiana". La Barcelona Coral Àsia es prepara per al seu primer concert, el 22 de setembre, després d'haver assajat des del mes de maig. La disciplina, el rigor i la concentració són tres de les característiques de la nova coral: "Reconec que no m'hi havia trobat fins ara amb totes les altres corals que he dirigit i dirigeixo a Catalunya", comenta el mestre. Potser forma part de la cultura europea, argumenta, que és més donada a distreure's. I encara una altra característica, la puntualitat: "Sempre hi ha una mare i un fill, cantants, que arriben abans que jo a l'assaig", conclou Comalada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT