Publicitat
Publicitat

PERFIL

La nova princesa de Hollywood

Qui diu que la vida no pot ser com un conte de fades? I si no que l'hi diguin a Jessica Chastain. Abans de la seva eclosió al Festival de Canes del 2011, pràcticament ningú coneixia aquesta pèl-roja de mirada enlluernadora, més enllà d'alguns fidels seguidors de les sèries Llei i ordre o Urgències .

Un any després, al currículum de Chastain hi trobem una Palma d'Or de Canes ( L'arbre de la vida , de Terrence Malick), una nominació als Oscar de Hollywood (per la pel·lícula Criades i senyores) i un lloc entre les "100 personalitats més influents del món" segons la revista Time . Com s'explica aquesta ascensió fulgurant? La història, pur somni americà, té de tot: orígens humils, padrins de llegenda, triomf internacional i un futur prometedor.

Un somni estel·lar

"No és fàcil assimilar tot el que m'ha passat recentment", reconeixia Chastain, que ens va rebre a la Suite Grace Kelly de l'Hotel Carlton de Canes. "El 2011 vaig arribar a aquest festival com una desconeguda i aquest any a l'aeroport m'esperaven una munió de fotògrafs". L'actriu rememora l'inici del seu somni estel·lar: "Recordo que a la catifa vermella de L'arbre de la vida tremolava de dalt a baix. El Brad [Pitt] i el Sean [Penn] em van ajudar a aguantar-me dreta davant dels fotògrafs. Allà va començar aquest viatge".

Un intens periple fílmic en què Chastain ha estat una angelical figura materna a la Nord-amèrica dels anys 50 ( L'arbre de la vida ), una dona desclassada amb aires de Marilyn Monroe al Mississipí dels anys 60 (Criades i senyores ), l'abnegada dona d'un home trastornat per visions apocalíptiques (Take shelter ), una agent del Mossad ( El deute ) i la Virgília del Coriolà de Shakespeare, dirigit per Ralph Fiennes.

Nascuda al nord de Califòrnia, filla d'un bomber i una xef vegana, Chastain va estudiar teatre a la prestigiosa escola Juilliard de Nova York, on va destacar per la seva entrega i versatilitat. "Al Pacino va ser el meu gran mestre d'interpretació", afirma l'actriu, que va exercir de sensual Salomé per al mític protagonista d' El padrí , primer als escenaris teatrals i després al film Wilde Salome . Més endavant arribaria Terrence Malick: "El meu Tolstoi", admet Chastain. "No he tingut cap altre mestre igual en termes espirituals", diu.

La tríada de referents es completa amb l'actriu francesa Isabelle Huppert: "És la meva heroïna, vaig tenir la sort de conèixer-la i em va semblar una persona meravellosa". En un terreny més íntim, cal destacar que Chastain va dedicar el seu gran dia com a nominada a l'Oscar a un dels seus puntals familiars. "Vaig dur la meva àvia d'acompanyant a la cerimònia", comenta. "Va ser molt emocionant compartir amb ella l'emoció i el glamur de la gala. Quan tenia sis anys, ella em va portar a veure una obra de teatre i aquell dia vaig decidir que volia ser actriu".

Aquest any, Chastain ha anat a Canes per promocionar dues pel·lícules, el western Lawless, que encara no te data d'estrena aquí,i Madagascar 3: de marxa per Europa , que arriba als cinemes catalans el 27 de juliol.

És la seva primera incursió en el cinema d'animació ("M'encanta afrontar nous reptes") i s'estrena posant veu a una atlètica jaguar italiana. "El primer dia vaig anar a la sessió de gravació sense maquillatge i una mica despentinada -explica Chastain-, però vaig descobrir que filmaven tota la sessió per tenir material que pogués ajudar els animadors. Em vaig adonar que tot allò podia acabar als extres del DVD! [riu] Així que vaig decidir no tornar a deixar-me el pintallavis a casa".

Allau de projectes

De cara al futur, malgrat haver renunciat a interpretar Lady Di, Jessica Chastain continua amb el seu particular esprint laboral: "L'endemà dels Oscars vaig agafar un vol cap a l'Índia per rodar Zero dark thirty , la pel·lícula de Kathryn Bigelow (l'oscaritzada directora d'En terra hostil ) sobre la captura d'Ossama bin Laden, i d'aquí poc protagonitzaré una versió teatral de L'hereva a Broadway".

Chastain admet que li encanta treballar amb dones directores: "Vaig aprendre molt d'Ami Canaan Mann [filla de Michael Mann], que em va dirigir al thriller Texas killing fields , i la connexió personal i professional amb la Kathryn [Bigelow] va ser molt intensa, entre altres coses perquè les dues som grans defensores dels drets del animals". Recentment, Jessica Chastain va aparèixer fotografiada passejant un gos a qui es veia que li faltava una pota: "Sí, era el Chaplin, el meu gosset de tres potes".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT