Publicitat
Publicitat

L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR

Jaume Barberà: "O fem periodisme intencional, no neutral, o desapareixerem"

Entrevista al conductor del programa 'Singulars'

___ Felicitats pel llibre S'ha acabat el bròquil.

___ Gràcies. Home, a la portada he sortit com si estigués una mica pàl·lid. Pels colors i pel contrast. No vaig voler-lo titular Broquil is over perquè no em vaig voler apropiar d'una pancarta de la manifestació de l'Onze de Setembre.

___ Al llibre et defineixes com a humanista. Com vols que et presenti: periodista, humanista, periodista humanista?

___ Depèn de com vulguis fer aquesta entrevista. Quina intenció tens? Potser com a periodista intencional.

___ Periodista intencional?

___ Periodista que treballa amb un objectiu. ¿Tu faries articles sense saber més o menys on vols anar? És impossible, no? Si no saps què vols dir, quin article faràs? Jo crec que avui l'únic periodisme és l'intencional. I, sobretot, no neutral. Si no, desapareixerem.

___ Defenses l'humanisme radical. ¿Et puc considerar radical?

___ De veritat que no sóc radical en res. Accepto l'economia de mercat, però no en dic mercat lliure perquè això és una fal·làcia, no? I si no preguntem-ho a Repsol o a Telefónica. Però no sóc antisistema, no sóc antibancs, no sóc antipolítica ni antipolítics. Intento ser clar. De vegades m'equivoco i, si ho sé i me n'adono, demano perdó.

___ Dius que informes per inconformar. ¿Ets un provocador?

___ No. Per a mi notícia és conflicte. I quan hi ha conflicte? Doncs quan s'aprova una reforma laboral que permet l'acomiadament preventiu. Imagina't tu. Com la guerra de l'Iraq. Una empresa preveu que pot tenir menys beneficis i això li permet acomiadar. I a qui acomiada?: la gent que de tant en tant es posa malalta, els que tenim més antiguitat, els de cabells blancs.

___ Et notes més enfadat cada vegada?

___ No. El que passa és que m'he reprimit molt. A mi m'agrada parlar, gesticulo molt i m'apassiono molt, m'apassiona el debat, m'apassiona la discussió. Però s'acaba aquí.

___ Quins valors ha de tenir el periodisme intencional?

___ Es basa en el compromís. Ara ens porten a l'escorxador. Hi ha un activista nord-americà, ho cito en el llibre, que diu: "Tu vas en un tren cap a un precipici i ets periodista. Què fas? ¿Baixes del tren i expliques com cau i tota la gent es mor o t'impliques i intentes trobar el fre d'emergència?" Aquesta és una qüestió que ens hem de plantejar com a periodistes. Què vol, el poder? Els que ens han fet i ens fan tant mal et diran: "El rigor". Bingo! Fem periodisme del rigor. Fem-lo. Quina responsabilitat tenen els bancs en el que ha passat? ¿Han pagat o paguen alguna cosa pel dany que han causat? ¿I els polítics, que han viscut en connivència amb el sistema financer?

"No pot ser que acceptem perdre els drets socials que han aconseguit els nostres pares i avis"

___ Per tant tu decideixes, des del periodisme, salvar el tren.

___ Decideixo intentar explicar als que m'acompanyen què està passant. A Walter Benjamin un dia li van preguntar: "Què és la revolució?" I ell va dir: "La revolució és anar dalt d'un tren i en un moment determinat activar el fre d'emergència". Per entendre'ns: és parar la història. Com a ciutadà, esclar que vull que s'activi el fre d'emergència! Perquè no pot ser que acceptem perdre els drets socials que han aconseguit els nostres pares i avis. Cap a quina societat anem? ¿Anem cap a la societat neoliberal, per exemple? ¿La que vol traslladar la lògica del mercat a la societat? A Margaret Thatcher, que és l'heroïna dels que volen aquesta societat totalment deshumanitzada, un dia li van preguntar sobre la societat. I ella va dir: "Societat? Què és això?" Quan els periodistes publiquem determinades coses, ¿no hi hauríem d'afegir alguna cosa més? ¿Publiquem uns balanços dels bancs quan són legalment falsos, i no hi afegim res més? Quan el Santander, el Bilbao, La Caixa i el sursum corda deien que tenien tants beneficis, ¿no ens preguntàvem a quin preu valoraven els seus actius tòxics? Saps que molts d'aquests actius no tenen preu?

___ Tens solucions?

___ Com a ciutadà, que no com a periodista, demano que els bancs paguin el 10% durant un segle en concepte de reparació pels danys causats a la societat i a l'economia. I que la recaptació es destini íntegrament a les conselleries de Benestar Social. Aquesta gent ha de pagar alguna cosa. No pot ser, això. ¿Saps que pagues més d'impost sobre la renda que un banc? ¿És acceptable que el frau fiscal d'Espanya tingui unes proporcions gegantines, per sobre del 80.000 milions? ¿L'assalariat és el que fa el frau fiscal? Pobret! ¿Amb el programa PADRE de la declaració de renda? Anem cap a una societat on només hi haurà rics, pobres i indigents.

___ El que dius pot ser depriment.

___ No, no, no. Deprimir-nos, no. I res de creure'ns aquestes collonades que diuen que hem estirat més el braç que la màniga, perquè tu també et culpabilitzis. És a dir, quan ets en un camp de concentració també et fan culpable perquè et portin a un forn crematori. Nosaltres sí que hem fracassat, perquè vam pensar que la recuperació de la democràcia era una cosa de quatre anys i no ho és. La democràcia ha legitimat els mateixos que ja vivien durant el franquisme.

___ Parles de castes, al llibre.

___ Sí, sí, la casta. A Catalunya també. N'hi ha que viuen molt bé de la dependència. Els partits majoritaris amb presència a tot l'Estat han legitimat una classe dirigent de la qual ells mateixos formen part, ho han convertit en una empresa de treball temporal.

___ La Transició no es va fer bé.

___ No, no. Ho sento molt pel senyor Miquel Roca, la Transició és una capitulació amb honor. Quan es va acabar la Guerra Civil, ni capitulació ni històries. Tortura, assassinats, repressió i neteja. Això és el que van fer. Entre el 75 i el 78, la mateixa dictadura va pensar que el millor que pots fer a la vida és ser lampedusià. Si vols romandre has de fer veure que canvies per no canviar. Se'ns va concedir una democràcia, no la vam conquerir. Per això en dic capitulació amb honor. És cert que la nostra societat d'avui no té res a veure amb la franquista. Però aquella magnífica Constitució de l'any 1978 que es pot interpretar de totes les maneres que vulguis, als catalans ens empresona i ens condemna per sempre més a perdre qualsevol votació.

___ I ara què ve? Una revolta ciutadana?

___ Hi ha moltes famílies que es troben en una situació desesperada. Hem arribat a un extrem en què, i això ha passat en altres llocs, qualsevol nimietat pot ocasionar uns aldarulls considerables. Veiem els polítics agenollats davant els mercats, i això fa que ens preguntem: "Qui ens defensa a nosaltres?" El que em preocupa és que aparegui el feixisme o el lerrouxisme. Per això, tot i criticar la classe política, dic que no hi ha democràcia sense política. El futur és nostre, perquè crec que hem de tornar a implicar-nos, hem de tornar-ho a fer. Perquè si nosaltres no ens imposem per defensar la societat que ens agradaria, ens la imposaran. I de la mateixa manera que ens diuen, amb aquest cinisme insuportable, que hem estirat més el braç que la màniga, ens diran que valem el que fem.

___ I això com s'aconsegueix?

___ No estic demanant una societat dictatorial o ultraesquerranosa, ni privatització de bancs. Demano, senzillament, sentit comú. Nosaltres vivim en societat perquè compartim. Som els llibres que llegim i els que no llegim, les persones que coneixem i les que no, les pedres amb què ens entrebanquem. Al final, després de totes aquestes experiències, lectures, coneixences, ets tu.

___ Al llibre t'has deixat anar més que a Singulars.

___ El que escric no seria tolerable en una televisió pública. Jo no podria fer això en el programa, no em puc apropiar d'un espai de la televisió pública per abocar-hi les meves fílies i fòbies.

___ Deunidó els personatges que has descobert al Singulars!

___ Hem tingut molta sort. També t'he de dir que som uns malalts de tele, i això ho paguen els teus familiars, perquè hi dediques moltes hores. M'apassiona la meva feina i a sobre em paguen... Fixa't que quan menjar tapes a 100 € semblava la cosa més moderna del món, nosaltres vam sortir i vam dir: "Ei, que el que ve és terrible, ens hem d'abaixar el sou un 20%", i l'Edward Hugh hi afegia: "I els preus un 20%". I la gent em va mirar com si prengués absenta cada dia o tingués un problema. De vegades vas contra l'opinió majoritària i reps insults, o desqualificacions personals. Però és una feina apassionant. La llàstima és que els periodistes que surten ara de les facultats, malgrat ser extraordinaris, com una becària que tenim, estan condemnats a cobrar 400 o 600 euros al mes sense horari.

___ I no tindran la llibertat que tens tu...

___ En absolut. Fa 20 anys no hauria pogut parlar com parlo. D'entrada, perquè sabia menys coses. Els sèniors tenim l'obligació de parlar molt clar perquè la gent que surt ara de les facultats té un futur molt negre. A les facultats s'hauria d'explicar que no hi ha periodisme neutral i que el món que ens espera necessita periodistes que treballin la informació amb rigor i veracitat, que facin servir un codi deontològic, però que diguin les coses i que les busquin, perquè el poder no regala res. Demano veracitat, rigor i que no es faci taquigrafia. M'agradaria ser dels primers a dir que finalment ens en sortirem, de la crisi. Però ¿Espanya té un model de creixement que no es basi en la bombolla?

___ I Catalunya, té model productiu?

___ A veure, la Generalitat què és? ¿Un govern en ple, o una gestoria? La Generalitat ha fet fallida i està intervinguda. Quants diners arriben a la Generalitat sense que se n'expliciti el destí? Som una gestoria amb pretensions. I un Parlament amb pretensions. Som sobirans sense validesa jurídica. I van els altres i ho recorren al Tribunal Constitucional amb l'aval del Consell d'Estat. Qui hi ha al Consell d'Estat? D'entrada hi ha Rodríguez Zapatero (que hauria de passar per la justícia), Rodríguez Ibarra, la De la Vega... Això es pot aguantar?

___ Quant fa que ets independentista?

___ Sempre he tingut un biaix cap a la independència, però jo demanava, i ho tinc escrit, que Espanya fes una reforma molt important de l'economia. Pensa que cada cop que Espanya ha crescut, ho ha fet amb una bombolla de la construcció. S'ha de fer una reforma profunda de l'economia espanyola i crec que només hi ha un camí: la inversió absoluta, radical, extremista, en educació. El nostre model de vida i de societat està amenaçat, entre altres coses, perquè la globalització fa possible que aquest got te'l facin a la Xina.

___ Vols dir que si Espanya no hagués fracassat econòmicament no series independentista?

___ No. Jo dic que Espanya necessita una regeneració: una reforma econòmica a fons i, després, una regeneració democràtica a fons. Jo passo directament a ser independentista quan no es fa cap de les dues coses. El catalanisme sempre ha intentat tenir una alternativa a Espanya que els mateixos espanyols no han volgut. Els dos partits principals d'Espanya, que satisfan els interessos de l'oligarquia de la qual formen part, no estan per fer aquesta feina. Amb la crisi és quan es veu la cruesa d'aquesta situació. Només t'ofereixen dues alternatives, sotmetiment o asfíxia. I davant aquestes dues opcions que em dóna Madrid, jo en trio una altra: independència.

___ Tu la veuràs, la independència?

___ Si nosaltres volem sí. Jo parlo d'independència inclusiva. La meva segona llengua és el castellà i jo no la vull perdre. Tampoc vull perdre la condició que sigui oficial a Catalunya. Que tu neixis en una comunitat bilingüe fa que tinguis una estructura cerebral que et prepara molt millor per a l'aprenentatge. Els pobles aconsegueixen el que volen.

___ La veuràs abans de fer 60 anys?

___ Me'n falten quinze, no?

___ Jo diria que tres, però ja saps que això de les dades depèn de qui les dóna.

___ D'aquí tres anys tindré 60 anys? Que fort! No crec que la vegi d'aquí tres anys. Penso que tampoc és una cosa que s'hagi de fer com si fóssim un grup d'escoltes que anéssim al Tagamanent i declaréssim la independència de Catalunya. El govern espanyol, o les clavegueres de l'Estat, estan fent molt bé la seva feina. Ha estat bastant il·lús per part nostra pensar que això seria una cosa de germanor. Espanya no negocia. Espanya imposa, no té grisos. I Catalunya, com podem veure, està bastant dividida. Si veritablement volem navegar cap a la independència, a les eleccions s'hauria d'haver fet una llista única. O una vegada fetes les eleccions s'hauria d'haver fet un govern de concentració. ¿Creus que podem anar cap a Ítaca amb aquest vaixell?

___ ¿Et veus deixant el Singulars i presentant-ne per a president?

___ No, de cap de les maneres! Primer, m'agrada molt la feina que faig, he après moltíssim en 5 anys, he conegut gent magnífica que he d'agrair que l'hagi pogut conèixer. I tindria una oposició visceral de la meva senyora. Ara, quan em jubilin als 67 anys o quan toqui, o amb un ERO, pensarem si obro un blog i faig les meves coses, o si escric o faig entrevistes personals o... m'implico directament en política.

___ Per què han de tenir paciència la teva parella, la Montse, i els teus fills, l'Oriol i el Marc? Veig que els hi agraeixes a la dedicatòria.

___ Perquè els prenc moltes hores. I el pitjor és quan hi sóc sense ser-hi. Quan et dediques a aquest ofici estàs treballant 24 hores i no pots anar a casa teva deixant la feina al despatx sinó que te l'emportes a casa, i això és un problema. Em pots trobar un cap de setmana a casa tancat 48 hores al meu despatx amb el meu ordinador, i no jugo amb el meu fill.

___ Et veiem molt seriós, però tens sentit de l'humor. Fa anys vas suportar una campanya del Persones humanes que t'anomenava "el megacrac de la comunicació".

___ Sóc un catxondo, estic tot el dia amb bromes amunt i avall.

___ Des d'aquest sentit de l'humor propi no et fa por que el Barberà s'acabi convertint en un predicador que sermonegi més del compte?

___ Estic acostumat a aquests piropos, diguem-ne: que em diguin predicador i coses d'aquestes. La sàtira o la imitació sempre té un punt de realitat; si no, no pots reconèixer la persona que imiten. Recordo un article que em va fer en Pàmies bastant crític i llegeixo pràcticament totes les crítiques -si les descobreixo- perquè sempre n'aprens alguna cosa. He dit el que penso, la gent que em coneix sap que penso això des de fa molts anys, i ho continuaré dient amb tota la passió. També hi ha gent de tota condició social que o bé m'ha escrit, o bé m'ha telefonat, o bé m'ha aturat pel carrer i m'expressa coses totalment diferents del que alguns fan quan posen etiquetes, i aleshores t'adones que allò que has dit o que has fet, a algunes persones els ajuda a complementar una realitat i penses: "He fet la meva feina, he fet de periodista intencional, he tingut un impacte".

___ Posa't l'etiqueta tu, doncs: com et defineixes?

___ Sóc radicalment apassionat, càndid, un malalt del periodisme. Aquesta seria l'etiqueta que em posaria. I innocent.

El perfil

Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) presenta el programa Singulars al canal 33, on ha donat a conèixer personalitats i ha difós dades obre la crisi que han obtingut molta notorietat i han generat debat. Aquest Sant Jordi Edicions B presenta S'ha acabat el bròquil, un llibre en què el periodista es despulla (tot i que es protegeix amb un munt de dades) i esmulla (la crisi, els bancs, la independència, el periodisme...) a partir de les preguntes que li planteja Josep Maria Fonalleras.

"Jo no tenia gaires ganes de fer-lo, però l'editor, Ernest Folch, em va convèncer. No em va pressionar, no és el cas. Ell veia necessari que totes les coses que anaven sortint poguessin posar-se negre sobre blanc. I per això és un llibre-tertúlia. No és un assaig. No pretén res. Senzillament és opinió escrita, pura i dura. Intento argumentar algunes de les coses que penso".

Barberà fa molts anys que és a Televisió de Catalunya: formava part del grup inicial de professionals de la cadena. Hi ha presentat el Telenotícies i també el programa Paral·lel. L'any 2000 va conduir l'espai Cosas que importan aTVE. Fa uns anys era personatge assidu de les bromes del Persones humanes, de Mikimoto, i ara triomfa en paral·lel al Polònia, amb la imitació que en fa Queco Novell.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT