ELECCIONS AL PARLAMENT
Dossier 26/11/2012

Mas perd l'aposta i complica el camí cap a l'estat propi

El sobiranisme guanya un escó, però acusa el càstig a CiU

Toni Soler
4 min
Mas perd l'aposta i complica el camí cap a l'estat propi

BarcelonaTOTES LES DADES DEL 25-N, PER DEMARCACIONS, PER POBLES, PER PARTITS

Artur Mas tornarà a ser president de la Generalitat, però la seva posició i la de CiU s'han afeblit de manera considerable després de perdre 12 escons en un sufragi que va deixar en evidència tots els sondejos, inclosos els que es van fer ahir mateix a peu d'urna. L'impuls independentista se l'ha apropiat ERC, que dobla els seus resultats -passa de 10 a 21 escons- i s'ha convertit en segona força, per davant de PSC i PP: un fet inèdit, que pot ser important per al futur del sobiranisme i de l'esquerra catalana.

En total, el bloc favorable al dret a decidir obté una majoria sòlida al nou Parlament català, amb 87 escons (comptant-hi els 13 d'Iniciativa, que en puja 3, i els 3 novells de les CUP), però aquest notable èxit queda amortit pel fet que Artur Mas no només no ha satisfet les seves expectatives, sinó que ha compromès seriosament el lideratge d'un procés que es preveu ple de dificultats.

La pròxima legislatura, que es viurà en un context de crisi, serà difícil de gestionar. No hi ha hagut tsunami independentista, però els partits que s'oposen al dret a decidir no avancen -de fet, la suma de PSC, PP i Ciutadans perd un escó respecte al 2010-, tot i la virulència d'una campanya centrada en la por i el joc brut contra l'actual president. Mas resta afeblit, però té el doble d'escons que els seus perseguidors. No hi ha cap opció alternativa.

Mantindrà Mas el full de ruta? La convocatòria d'una consulta sobre l'estat propi és en el seu programa electoral, i també en el d'ERC, però el president no s'ha cansat de dir que el procés demanava un govern fort i una majoria excepcional. Ho deia perquè sabia que es toparia amb dificultats importants a Brussel·les, a Madrid, a Catalunya i fins i tot entre els seus aliats d'Unió.

Ahir Mas va mostrar-se seriós i realista en afirmar que la consulta serà més difícil de convocar i que caldrà fer un esforç suplementari per sumar adhesions al projecte d'estat propi. També va afirmar que CiU ja no pot ser "l'única responsable de la governabilitat del país". El president va afegir, a més, que CiU no té prou força per tirar endavant "el procés" en solitari. Per tant, va demanar a "altres forces" que reflexionin sobre el seu paper en el pròxim mandat. Això sí: no va esmentar-ne cap en concret.

En les pròximes setmanes sabrem si és possible articular una majoria que, a més de perfilar l'horitzó sobiranista, permeti a Mas governar en un context de fortíssima contenció de la despesa pública. No és un panorama fàcil ni per a CiU ni per a ERC, que segurament haurà de prendre decisions importants sense tenir temps de celebrar el seu èxit electoral.

Però ahir a Madrid i a les principals capitals europees la percepció era que el procés català ha perdut pistonada, cosa que va provocar un enorme alleujament, especialment en el govern espanyol, que va atacar durament Mas, i també en els sectors més durs de la dreta mediàtica -els autors dels informes falsos-, que anit van presumir impunement d'haver influït de manera decisiva en el resultat electoral.

Però ni el PSC ni el PP van tenir una nit especialment lluïda. Els socialistes continuen baixant esglaons i han perdut la condició de segona força, per primer cop des de la seva fundació. Curiosament, al carrer Nicaragua hi havia certa satisfacció perquè, per enèsima vegada, el vot ocult va desmentir les enquestes més catastrofistes.

És probable que el socialisme català s'enfronti a un altre procés de renovació interna, quan les ferides de l'últim congrés encara no han cicatritzat. El partit ha patit una fuga espanyolista cap a Ciutadans, i una altra de catalanista cap a ERC, ICV i les CUP. Pere Navarro té un escenari complicat, però disposarà d'una oportunitat si els sectors més moderats de CiU s'espanten davant de la possibilitat d'una coalició amb Oriol Junqueras.

El sostre del PP

Pel que fa al Partit Popular (PP), la patacada de Mas els va alegrar la nit molt més que els seus propis resultats. Un escó més -19- marca un sostre força clar per als populars, que no han tret profit ni de la mobilització de l'espanyolisme, ni de la caiguda del PSC, ni del tracte preferent que CiU els ha dedicat en un intent de bipolaritzar la campanya a l'entorn de l'eix nacional.

Part de culpa és d'Albert Rivera, el jove líder de Ciutadans, que ha aconseguit una veritable proesa passant de 3 a 9 diputats i capitalitzant del tot el desgast socialista. La seva omnipresència mediàtica a Madrid, certament, hi ha tingut a veure. Però Rivera ha sabut fer-se un espai amb gran habilitat. Ciutadans ha consolidat la seva posició i garanteix una oposició combativa a l'independentisme majoritari.

Iniciativa (ICV) ha aconseguit un resultat meritori. En unes eleccions tan emocionals i amb tant de contingut identitari, Joan Herrera ha insistit a fer present l'agenda social i se n'ha sortit prou bé, sense renunciar a la reivindicació del dret a decidir. El vot d'esquerres i independentista més irrenunciable se l'han endut, però, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que entra per primer cop al Parlament amb 3 escons, després d'anys de feina en molts ajuntaments del país i amb l'impuls dels moviments populars de base que han florit com a reacció a la crisi i les polítiques d'austeritat.

Els focus sobre Junqueras

Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va entrar a la cambra fa dos anys sota el lideratge de Joan Laporta, desapareix de l'arc parlamentari i clarifica l'espai netament independentista a l'entorn del lideratge indiscutit d'Oriol Junqueras, flamant cap de l'oposició i, possiblement, un dels catalans que rebrà més trucades telefòniques en les pròximes hores.

Catalunya ha parlat. Però no es pot dir que hagi parlat clar. El nou Parlament és un trencaclosques que reflecteix la pluralitat del país i les dificultats que això suposa a l'hora d'afrontar grans reptes col·lectius. Artur Mas va pensar que ell ho podria aconseguir, que podria reunir darrere seu la voluntat d'un poble. Però a partir d'ara queda clar que no ho podrà fer tot sol.

TOTES LES DADES DEL 25-N, PER DEMARCACIONS, PER POBLES, PER PARTITS

stats