<![CDATA[Ara.cat - Portada]]> 10 <![CDATA[Així es decideix si un pres està preparat per treballar en una cuina]]>

A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.

]]>
<![CDATA[Fins a 4.000 presos confinats: el conflicte entre els funcionaris i el Govern s'enquista]]>

El conflicte entre els funcionaris de presons i el Govern s'enquista. I tot i que per aquest dimarts hi ha prevista una treva, que ni tan sols s'estiguin asseient a negociar (els sindicats han plantat contínuament la conselleria de Justícia) encara allunya més aquest conflicte de la seva resolució. Les protestes arran de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric s'han reprès aquest dilluns amb noves mobilitzacions i talls als accessos de totes les presons catalanes. A diferència del que va passar entre divendres i diumenge, però, no s'ha arribat a impedir del tot l'entrada o sortida de cap centre, asseguren fonts del departament d'Interior. Ara bé, no tots els funcionaris han anat a treballar i la situació torna a ser de bloqueig en sis de les nou presons catalanes: hi ha 4.000 interns que no poden sortir de les cel·les.

]]>
<![CDATA[Cops als barrots i torns de 40 hores: com es viu el bloqueig dins les presons]]>

Una advocada arribava avui a primera hora a la presó de dones de Barcelona per parlar amb una presa sobre una futura vista per la seva llibertat provisional. El bloqueig dels funcionaris de presons després de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric en mans d'un pres li ha impedit entrar. S'han pogut trucar, però només vuit minuts i han quedat aspectes importants per tractar. La seva clienta li ha dit que anés a una paret lateral de la presó i, de cop, l'advocada ha sentit: "Soc aquí". Era la presa, que parlava des de la finestra del lavabo de la presó. Cridant, una al carrer i l'altra des d'una petita obertura, han acabat la conversa. Una presó, la de Wad-Ras (la més antiga de Catalunya i que ja està prevista reformar), on les dones han d'anar per torns als lavabos perquè no n'hi ha de propis a les cel·les, un petit espai on fa hores que estan tancades per la falta de funcionaris.

]]>
<![CDATA[Ayuso justifica les amenaces del seu cap de gabinet a una periodista]]>

"Us triturarem. Haureu de tancar. Que us bombin. Idiotes". Aquest és un dels missatges que l'adjunta al director d'Eldiario.es, Esther Palomera, ha denunciat haver rebut del cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, conegut com a MAR. Aquest mitjà va ser qui va destapar dimarts passat que la Fiscalia havia denunciat per frau fiscal el nòvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Alberto González Amador. La conversa entre MAR i Palomera es va produir aquell mateix dia, a la nit.

]]>
<![CDATA[Les primeres enquestes donen la victòria al PSC el 12-M amb Junts en segon lloc]]>

Les primeres enquestes sobre les eleccions del 12 de maig, publicades aquest dilluns a El Español i a La Razón, apunten una victòria clara del PSC, amb una majoria d'entre 36 i 42 escons, i donen el segon lloc a Junts, que passaria per davant d'ERC a les urnes. Segons aquests sondejos, doncs, els de Pere Aragonès serien els principals perjudicats en relació als comicis del 2021. També podrien patir les conseqüències de l'avançament electoral els comuns, protagonistes les últimes setmanes de la legislatura pel seu no als pressupostos. Un tercer sondeig publicat per El Periódico apunta a una disputa entre Esquerra i Junts pel segon lloc, però dona un lleuger avantatge als juntaires, amb un percentatge de vot del 18,5%; els republicans es queden per darrere, amb un 18%.

]]>
<![CDATA[Sis anys més de Putin: què se'n pot esperar?]]>

El 87% de suport que l'autoritat electoral russa ha atorgat a Vladímir Putin en les seves cinquenes eleccions presidencials legitimen el mandatari per continuar en la seva senda de confrontació i repressió. Aquest dilluns, Putin ha estrenat la seva cinquena legislatura i, si no hi ha sorpreses o esdeveniments inesperats, manarà fins, almenys, el 2030, quan haurà completat tres dècades al poder. Tot i que els analistes coincideixen a descriure el president rus com un mandatari imprevisible, sembla clar que cal esperar una intensificació de la seva deriva autoritària i la seva pugna amb Occident.

]]>
<![CDATA[La Fiscalia demana 45 anys de presó per a l'encausat per la violació d'Igualada]]>

La Fiscalia demana 45 anys de presó per a l'home encausat per la brutal violació d'una menor a Igualada i l'intent de matar-la la matinada de l'1 de novembre del 2021, quan sortia d'una discoteca. L'escrit de la Fiscalia, al qual ha tingut accés l'ACN, demana una pena de 30 anys de presó per assassinat en grau de temptativa i 15 anys més pel delicte d'agressió sexual. També reclama que l'acusat no es pugui acostar a la víctima ni comunicar-s'hi per cap mitjà i que quan surti de la presó estigui deu anys més de llibertat vigilada. A més, li demana més de 300.000 euros d'indemnització en concepte de responsabilitat civil.

]]>
<![CDATA["Els fills fan evidents les mancances de la parella"]]>

La sèrie és una ficció, però Marcel Borràs i la seva parella, Aina Clotet, han explicat que parteix d'una experiència viscuda quan van començar a fer una teràpia de criança. Això apareix a la sèrie, però tota la resta s'ho van inventar els guionistes. Quan van rodar les escenes amb la terapeuta, Borràs diu que va tenir la sensació d'estar recreant una cosa que havia viscut de manera bastant similar. Però també diu que, òbviament, amb una càmera sempre es perden aspectes que has viscut.

]]>
<![CDATA['Such brave girls': la nova 'Fleabag' que s'enfot dels traumes i la salut mental]]>

La sortida de l'armari dels problemes de salut mental que s'ha produït en els darrers anys ha donat lloc a tota una nova generació acostumada a anar a teràpia i a compartir els traumes. La comèdia britànica Such brave girls, que s'estrena aquest dimarts a Filmin, s'enfot amb un humor negríssim d'aquesta nova tendència. Les protagonistes de la sèrie són les tres membres d'una família econòmicament precària i clarament disfuncional: la Deb, candidata al premi a la pitjor mare de l'any; i les seves filles, la Josie i la Billie. Les dues noies són un desastre amb potes, cada una a la seva manera. La Billie està disposada a tot perquè el noi que li agrada li faci cas, mentre que la Josie és una indecisa patològica i parla contínuament dels seus traumes i la seva salut mental, un tema que a la seva mare no li interessa gens. De fet, tant la mare com la germana no tenen cap problema per dir-li de la pitjor manera possible que deixi de donar la tabarra amb els seus problemes.

]]>
<![CDATA[Núria Espert regna un cop més al Regne Unit]]>

El Regne Unit, el país que tantes i tantes vegades l'ha aplaudit com a actriu a Yerma, Las criadas, Divinas palabras, Doña Rosita o La Casa de Bernarda Alba, també com a directora de teatre i d'òpera i, alhora, com a inspiradora de noves generacions d'actors i actrius, la premia una vegada més. Ara com a honoris causa per la Royal Central School of Speech and Drama de la Universitat de Londres. Una distinció que li ha "despertat els records tan importants viscuts a Londres, un període molt i molt feliç", en paraules d'una molt emocionada Núria Espert.

]]>
<![CDATA[Pogacar fa un cafè a Tossa de Mar i ja és protagonista a la Volta a Catalunya]]>

Els autocars dels 25 equips que participen a la Volta Ciclista a Catalunya han aparcat al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols abans de la sortida de la primera jornada. I la nau espacial de l’equip UAE Team Emirates de Tadej Pogacar i també del ciclista català Marc Soler és qui més públic ha reunit per esperar la sortida de l’eslovè, que diumenge va arribar a Sant Feliu de Guíxols amb bicicleta. El ciclista va anar amb el cotxe de l’equip des de l’aeroport del Prat –on havia aterrat procedent de Niça després d’acabar tercer a la Milà-Sanremo dissabte– fins a Mataró. I des de la capital del Maresme fins a Sant Feliu de Guíxols pedalant, un easy ride de manual per estirar les cames després d’esprémer-se dissabte a Itàlia, on va acabar tercer a La Classicissima, de 288 km.

]]>
<![CDATA[Algú pot aturar Netanyahu?]]>

La resposta a la pregunta del titular és òbvia. No. Ara com ara, ningú pot, o si pot no vol, aturar Benjamin Netanyahu, el primer ministre israelià que serà recordat per la cruenta venjança i l'assassinat de milers de civils que està fent a la franja de Gaza. Té altres motius per passar a la història, ja que ha estat el primer ministre que més temps ha ocupat el poder a Israel si se sumen els diferents períodes en els quals ha estat al capdavant del país, primer del 1996 al 1999 i després del 2009 al 2021. Per tant, és el responsable últim de la situació actual dels palestins tant a Gaza –la investigació sobre la falta de mesures de seguretat i la relaxació de l'exèrcit que van fer possible l'atac de Hamàs del 7 d'octubre ha quedat posposada– com a Cisjordània, on ha afavorit l'assentament dels colons. També ha estat gràcies a la seva feina que s'han trencat totes les converses de pau intentades els últims anys. I en el terreny intern està pendent encara d'un judici per corrupció i ha apaivagat amb l'actual guerra les protestes ciutadanes contra la seva ofensiva per dinamitar el Tribunal Suprem i controlar així la judicatura.

]]>
<![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb el retorn, Puigdemont no fa prou']]>

Carles Puigdemont anunciarà la seva candidatura a la presidència de la Generalitat aquest dijous a les 7 de la tarda, en una conferència a Elna, al Rosselló, a 38 km de la Jonquera, en un missatge implícit que encara no pot dir “Ja soc aquí” però sí que pot dir “Gairebé soc aquí”.

]]>
<![CDATA[Les borrasques més actives ens esquiven... de moment]]>

La inestabilitat anirà a més aquests dies al Pirineu i zones properes amb alguns xàfecs irregulars. Més calma a la resta del país, amb noves boires i núvols baixos matinals. Les temperatures començaran a baixar, tot i que es mantindran altes per a l’època. Tindrem borrasques actives relativament a prop que, de moment, no ens afectaran, però potser ens visitaran a partir del cap de setmana.

]]>
<![CDATA[Alimentaria&Hostelco 2024 tindrà una participació internacional rècord]]>

Alimentaria&Hostelco, la plataforma de negocis internacional líder en alimentació, begudes, food service i equipament hostaler, tornarà al recinte Gran Via de Fira de Barcelona del 18 al 21 de març en la seva edició més internacional. Hi participaran 3.200 empreses expositores i 900 seran foranes (prop del 30%), unes xifres que confirmen aquesta edició com la més internacional.

]]>
<![CDATA[La Generalitat capta un rècord de 880 milions d’inversió estrangera el 2023]]>

La inversió estrangera captada per la Generalitat de Catalunya ha batut tots els rècords. A través d’Acció, la seva agència per a la competitivitat de l’empresa, ha atret una injecció de 880 milions d’euros d’inversió procedents de l’estranger el 2023. Es tracta d’un 42% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica, que arrenca l’any 1985. 

]]>
<![CDATA[CaixaBank, distingit com el Millor banc del món pel seu suport a la societat]]>

CaixaBank ha rebut per primera vegada cinc premis als Sustainable Finance Awards, organitzats per la revista nord-americana Global Finance, i s’ha convertit en el banc més guardonat a la regió d'Europa Occidental. Ha quedat ratificat com un referent en sostenibilitat i contribució social.

]]>
<![CDATA["Sol passar, quan tens els fills grans, de pensar: «Què faig amb aquesta persona que no em diu res?»"]]>

Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) només dona per acabada una novel·la "quan la següent pica a la porta" i ha de "córrer a posar el punt final perquè l'altra vol sortir". Així que hem d'imaginar que el 2016, quan va publicar el seu tercer títol, Els dies sense glòria, qui li trucava a la porta era la Cèlia Palau, la noieta que havíem conegut a Olor de colònia, el llibre que va suposar el seu debut literari amb 65 anys i li va donar un èxit inesperat: 61.000 exemplars venuts, 15 edicions i una minisèrie emesa a TV3. "No volia fer un Olor de colònia 2", diu l'autora, tot i que en els centenars de presentacions que va fer aquella època algunes lectores l'hi demanessin.

]]>
<![CDATA[Pòdcast: ‘Què significa la victòria de Putin?’]]>

87 per cent dels vots. És el resultat que ha obtingut Vladimir Putin en unes eleccions que no acaben de ser eleccions, contra una oposició que és més aviat comparsa. 

]]>
<![CDATA[L'autèntica pizza napolitana es pot fer amb farina de Banyoles]]>

A Nàpols no estan per bromes. La pizza napolitana té uns estàndards pel que fa als ingredients i al procediment i no en té uns altres. Si no es compleixen, no es pot dir que sigui pizza napolitana autèntica. "Que el pizzaiolo sigui de Nàpols no vol dir que faci pizza napolitana. Vol dir que és un napolità que fa pizzes", afirma contundent Antonio Pace, president de l'Associazione Verace Pizza Napoletana (AVPN). A l'associació hi ha adherides 1.074 pizzeries d'arreu del món. En tots els cinc continents en trobem, n'hi ha a 56 països, especialment als Estats Units, Japó o Brasil. Aquestes pizzeries tenen el segell que certifica que fan la pizza napolitana com s'ha de fer. Però alerta, els van visitant de tant en tant, de manera que si algú es desviés del camí, li retirarien el certificat.

]]>
<![CDATA[El Govern incentivarà els professionals sanitaris perquè treballin en zones rurals]]>

El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.  

]]>
<![CDATA[Per què Puigdemont tria Elna per anunciar la seva candidatura a la Generalitat?]]>

Carles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

]]>
<![CDATA[Què pot fer i què no pot fer a partir d'avui el Govern Aragonès?]]>

Si fa una setmana el Govern encara es mostrava optimista sobre la possibilitat d’aprovar els pressupostos, el president Pere Aragonès firmava aquest dilluns a les 11.18 hores la convocatòria d’eleccions anticipades després del fracàs de la votació dels pressupostos al Parlament. Ha estat en un acte molt breu al Palau de la Generalitat, en què han acompanyat el cap de l'executiu la vicepresidenta, Laura Vilagrà, i el secretari del Govern, Xavier Bernadí. Catalunya s’encamina ara cap a la cita electoral amb tots els partits escalfant motors per a una campanya en què el PSC, Esquerra i Junts competiran per veure qui ocupa la presidència de la Generalitat. Les primeres enquestes ja donen pistes de qui hi pot guanyar i qui hi pot perdre amb la convocatòria anticipada. Però, més enllà de les dinàmiques electorals, l'administració i els serveis públics no s'aturen i obliguen els membres del consell executiu a continuar prenent decisions. Què pot fer i què no pot fer el Govern d'ara endavant, una vegada s'han convocat les eleccions?

]]>
<![CDATA[Collboni confirma el seu pla B si els comuns també tomben els comptes de Barcelona]]>

Era un secret del domini públic, però l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns que se sotmetrà a una qüestió de confiança per aprovar automàticament els pressupostos de la ciutat si aquest divendres els comuns també els tomben al ple. En una jornada organitzada pel diari Expansión, Collboni ha garantit que Barcelona tindrà pressupost encara que l'oposició rebutgi els comptes en el ple. Tot i que no ha parlat obertament d'una qüestió de confiança, aquest mecanisme podria permetre al govern municipal aprovar el projecte de pressupostos.

]]>
<![CDATA[El pare de les nenes mortes a Almeria tenia una ordre d'allunyament de la mare]]>

La policia investiga la mort de dues germanes de dos i quatre anys ahir a la nit a Almeria com un possible cas de violència vicària. Diumenge al vespre, la Guàrdia Civil va rebre la trucada de la mare de les nenes amb l'avís que la seva exparella i pare de les criatures havia enverinat les dues menors i s'havia suïcidat. Segons expliquen a Efe fonts properes a la investigació, va ser la mateixa dona qui, en veure que les nenes no havien tornat a casa a l'hora pactada després de passar el cap de setmana amb el pare, va anar al domicili de l'home i va trobar el cos sense vida de les dues nenes.

]]>
<![CDATA[L'exèrcit israelià assalta un altre cop el principal hospital de Gaza]]>

L'exèrcit israelià ha tornat a assaltar aquesta matinada l'Hospital Al-Shifa a la ciutat de Gaza, el principal complex mèdic de la Franja. Sota la cobertura d'un intens bombardeig aeri, tancs israelians han envoltat el recinte i han disparat contra diversos edificis, inclosa la zona de quiròfans, les urgències i l'entrada principal. Segons dades de l'exèrcit israelià, l'atac ha causat 20 morts i les autoritats palestines afirmen que hi ha hagut ferits -sense concretar-ne la xifra- i que un dels edificis del centre sanitari ha patit un greu incendi.

]]>
<![CDATA[La inserció laboral de la FP continua pujant per tercer any consecutiu]]>

Un estudiant de formació professional (FP) té més punts per trobar feina dins els nou mesos després de graduar-se i aquest nivell d'inserció laboral continua creixent. Així es desprèn de la 17a edició l'estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2023, elaborat per la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya i presentat aquest dilluns en un acte a la Llotja de Mar de Barcelona. Les dades certifiquen que el 54,5% dels alumnes que van triar aquesta via durant el curs 2021-2022 van acabar trobant feina (d'aquests, un 18,7% encara els compaginen amb altres estudis), fet que suposa un increment de 2,5 punts percentuals en aquesta tendència respecte a l'any anterior. En canvi, va caure la proporció d'estudiants que van continuar exclusivament amb la seva formació després de fer una FP, i aquests ara representen el 33,9%.

]]>
<![CDATA[El Govern pot aconseguir més de 600 M€ amb la licitació de la gestió d'Idiada]]>

Més de 600 milions d'euros en 25 anys. Aquest és l'objectiu màxim del Govern amb l'adjudicació del 80% de la gestió de l'Idiada, el centre de proves de l'automoció de Santa Oliva (Baix Penedès), la principal instal·lació de R+D+I del sector de l'automoció de la Generalitat. El Govern ha publicat aquest dilluns al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el plec de bases i les condicions per al procediment de venda del 80% de la societat que gestiona la instal·lació.

]]>
<![CDATA[Iberdrola i Repsol, en peu de guerra: l'elèctrica denuncia la petroliera per 'greenwashing']]>

Guerra oberta entre Iberdrola i Repsol. La principal elèctrica de l'Estat ha denunciat per greenwashing la petroliera que presideix Antoni Brufau, segons ha avançat El Confidencial i confirmen fonts d'Iberdrola a l'ARA. La denúncia és per competència deslleial a través de publicitat enganyosa, i ha estat admesa a tràmit pel jutjat mercantil número 2 de Santander (Cantàbria). Als ulls de l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, Repsol practica el greenwashing, o blanqueig d’activitats o productes, que s’etiqueten com a ecològics, sostenibles o verds quan en realitat no ho són, i ho fa a través de la publicitat per captar clients elèctrics.

]]>
<![CDATA[El vertigen de l'"immigrant" que va crear Mango]]>

És car de veure, tan discret que les fotografies que en tenim arriben amb comptagotes. Tot i ser un dels principals empresaris de Catalunya, no és habitual veure Isak Andic en un escenari com el d'aquest dilluns al campus barceloní de l'escola de negocis Iese. El fundador de Mango ha canviat el seu perfil baix per una audiència plena d'autoritats i altres cares visibles dels negocis per rebre el Premio Reino de España a la Trayectoria Empresarial, un guardó organitzat pel Cercle d'Economia, el Círculo de Empresarios i el Círculo de Empresarios Vascos.

]]>
<![CDATA[En defensa del model penitenciari català]]>

El sistema penitenciari acostuma a ser invisible als ulls de la majoria de la ciutadania i només ocupa les portades quan hi ha alguna desgràcia. Ho hem vist aquests dies arran del tràgic assassinat d’una treballadora a mans d’un intern al centre de Mas d’Enric. Aquest incident no s’hauria d’haver produït mai; és gravíssim i dolorós, i ens consta que s’han obert totes les investigacions per aclarir els fets i per avaluar tots els protocols i circuits. Estem colpits per la situació i volem expressar el nostre condol a la família i la nostra solidaritat i afecte als i les professionals que coneixien la víctima i l’estimaven.

]]>
<![CDATA[La curiosa concòrdia entre espanyols, segons ‘La Razón’]]>  El servilisme cortesà de La Razón genera titulars de portada com aquest: “Felip VI recupera protagonisme i terreny a Catalunya”. En realitat la notícia és que l’empresari Isak Andic rebrà de les seves mans un premi. I, bé, diria que quan algú rep un reconeixement és ell qui ha d’acaparar l’atenció: seu és el mèrit, i no del portador de l’estatueta, diploma, condecoració o taló gegantí. Però resulta que el diari de Planeta instrumentalitza el Premio Reino de España i ho considera una prova irrefutable de la popularitat del monarca en terres catalanes. Home, tenint en compte que és ell qui decideix el destinatari, tampoc n’hi ha per tirar massa coets. Diu el diari que el Procés o l’amnistia “no frena la dedicació del cap d’estat a mantenir i assegurar l’ordre constitucional i la concòrdia entre espanyols”. M’hauran d’explicar molt a poc a poc de quina manera un premi a un líder del sector tèxtil, per merescut que sigui, influeix en la pau social.

]]>
<![CDATA[El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques internes superen la barrera del 15%]]>

La sequera es pot mirar des de molts prismes: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat... En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

]]>
<![CDATA[La vitalitat de la poca-solta (1924)]]>

Columna íntegra de Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967) a La Publicitat (20-III-1924). Va sortir en aquell periòdic demà farà fa cent anys. Era en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera (Jérez de la Frontera, 1870-Paris, 1930) beneïda pel rei Alfonso XIII (Madrid, 1886-Roma, 1941), dos personatges llavors totpoderosos que set anys després fugirien cap a l’exili. La censura de premsa imposada per aquell règim militar sorgit d’un cop d’estat explica la ironia flegmàtica genuïna que destil·la aquesta peça de Soldevila sobretot en les al·lusions al frare vestit de general. Una pensada oportunista –deia el  periodista– en una època com aquella.  

]]>
<![CDATA["A les mil·lennials ens van educar a partir del feminisme optimista del benestar neoliberal"]]>

“Moltes dones brillants han renunciat a queixar-se i, en canvi, han adoptat un to impassible i obscurament còmic quan parlen de feminisme. Presenten fets horripilants sobre lluites femenines amb indiferència i sarcasme. Interioritzen el dolor i l’angoixa existencial amb un somriure còmplice”. El 2019, l’escriptora Emmeline Clein va definir així el “feminisme dissociatiu”. En contra del feminisme hiperoptimista i falsament empoderador que promou etiquetes com #girlboss i #RunTheWorldGirls, el feminisme dissociatiu entén la separació entre la consciència i l’experiència corporal com una resposta al sistema patriarcal. La investigadora cultural Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) aprofundeix en aquest fenomen a Traumacore. Crónicas de una disociación feminista (Cielo Santo, 2023), un assaig a cavall de la teoria cultural, el materialisme gòtic i l’autoficció que desgrana per què “l’experiència alienada i dissociativa és l’experiència per defecte del nostre temps”.

]]>
<![CDATA[15 escenaris de pel·lícula més enllà de Nova York]]>

El castell d’Alnwick, Anglaterra

Harry Potter

Ha aparegut en diverses pel·lícules de Harry Potter,al film Robin Hood: Príncep dels lladres i també a les sèries Downton Abbey o L’escurçó negre.

]]> <![CDATA[La tradició ocupa Cervera per explicar i entendre la música clàssica]]>

El Festival de Pasqua de Cervera, que aquest celebra a la capital de la Segarra la seva 14 edició (del 21 al 30 de març), s’encamina aquesta vegada cap als clàssics dels clàssics. Busca “les mirades que els compositors i intèrprets fan de les nostres tradicions musicals, com s’hi inspiren, les reinterpreten i les transformen, i finalment quin resultat obtenen d’aquestes relectures”, argumenta Jordi Armengol, el director artístic del festival. Es tracta de catorze concerts en sis dies i cinc espais diferents de la ciutat, amb la tradició com a principal fil conductor. “Una bona manera de saber l’estima que un poble té per la seva cultura és observar de quina manera s’encara amb la seva pròpia tradició”, afegeix Armengol.

]]>
<![CDATA[D'una petició de 10 anys a una condemna de 40 hores: la sentència del protagonista d''El juego del calamar', O Yeong-su]]>

No és la primera vegada que un actor d'una de les produccions sud-coreanes més exitoses dels últims temps està implicat en escàndols d'abús sexual. L'últim de tots l'ha protagonitzat O Yeong-su, un dels protagonistes de la sèrie El juego del calamar i guanyador d'un Globus d'Or a millor actor, quan divendres es va emetre la sentència per abús sexual a una dona per uns fets ocorreguts l'any 2017. El jutjat del districte de Suwon, al sud de Seül, ha rebaixat els 10 anys de presó que demanaven a canvi que l'actor assisteixi a un programa de rehabilitació per a abusadors de 40 hores i a una potencial pena de presó.

]]>
<![CDATA[La ruta de Dua Lipa per Barcelona durant el rodatge del seu videoclip (i un barnús molt especial)]]>

Aquest cap de setmana Dua Lipa ha tornat a escollir la capital catalana per passar el cap de setmana i també per rodar el seu pròxim videoclip per a l'àlbum Radical optimism, que sortirà a la venda el 3 de maig. Tot i el secretisme que ha volgut mantenir sobre les localitzacions del videoclip, sota els ulls dels més avesats a la ciutat no han passat desapercebuts els restaurants, museus i piscines olímpiques triats per la cantant d'èxit. L'albanesa ho va deixar brodat al seu barnús: Barcelona i Dua Lipa s'estimen.

]]>
<![CDATA[Així s'ha convertit la Volta Ciclista a Catalunya en una de les millors proves del món]]>

Cada any, el cartell de la Volta Ciclista a Catalunya millora. La seva 103a edició, que es disputarà entre el dilluns 18 i el diumenge 24 de març amb un exigent recorregut de set etapes entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, tindrà com a cap de cartell el doble vencedor del Tour de França Tadej Pogačar, que lidera una participació estel·lar amb noms com Sepp Kuss, Egan Bernal, Geraint Thomas o Simon Yates. L’eslovè, un dels ciclistes més carismàtics de la seva generació, debuta a la prova catalana buscant el relleu del seu compatriota Primož Roglič, vencedor de l'última edició.

]]>
<![CDATA[Xavi no té tanta carta blanca com Vinícius: els apunts en calent de l'Atlètic-Barça]]>

Amb el convincent triomf a casa de l'Atlètic de Madrid (0-3), el Barça tanca una gran setmana. El conjunt de Xavi Hernández marxa endollat a l'aturada de seleccions després d'haver eliminat dimarts el Nàpols i d'haver recuperat la segona posició de la Lliga.

]]>
<![CDATA[El Barça martiritza Simeone i s'il·lusiona amb una exhibició (0-3)]]>

Somia, aquest Barça. S'engresca, ara que per fi aconsegueix que els fets donin la raó a Xavi, amb bon joc i resultats. Després de la dolça ressaca europea, l’equip blaugrana va saquejar el camp de l’Atlètic de Madrid amb una facilitat un xic inesperada, ja que ningú hi havia guanyat fins ara, al Metropolitano. A vegades, els equips de futbol necessiten rebre cops per fer-se forts, com aquest Barça, que no deixa de perdre jugadors per lesió, però no afluixa, ja que els joves de la Masia sempre sumen. I amb Lewandowski repartint regals, el Barça va estirar les orelles d'un Simeone que encara no ha derrotat a Xavi, i es va entestar de pas a perseguir el somni, segons alguns factible, segons altres encara utòpic, de guanyar la lliga i la Champions.

]]>
<![CDATA[L-2. La línia que havia de defensar Catalunya]]> <![CDATA[Agramunt. El record d’un 5 d’abril fatídic]]> <![CDATA['A la contra', per Ferreres 19/03/2024]]> <![CDATA['De fit a fit', 19/03/2024]]> <![CDATA[La vinyeta de Manel Fontdevila 17/03/2024]]> <![CDATA[Ara que no s'ofengui ningú, 16/03/2024]]> <![CDATA[Pòdcast: ‘Què significa la victòria de Putin?’]]>

87 per cent dels vots. És el resultat que ha obtingut Vladimir Putin en unes eleccions que no acaben de ser eleccions, contra una oposició que és més aviat comparsa. 

]]>
<![CDATA[Pòdcast: ‘It’s a sin’ i la cara B dels Oscars]]>

Aquest divendres a Molta sèrie i poc sabó parlem de parelles visibles i invisibles dels Oscars i d’una sèrie que aterra a TV3 aquesta setmana: It’s a sin.

]]>
<![CDATA[Pòdcast: ‘Equador, per què arrasa la violència dels narcos?’]]>

Ja fa un mes del segrest a punta de pistola i en directe a la televisió pública d’Equador. El país continua amb toc de queda i el president ha declarat la guerra al crim organitzat. Avui a l’ARA en parlem amb la investigadora sènior del CIDOB per a l’Amèrica Llatina, Anna Ayuso.

]]>
<![CDATA[Pòdcast: ‘Equador, per què arrasa la violència dels narcos?’]]>

Ja fa un mes del segrest a punta de pistola i en directe a la televisió pública d’Equador. El país continua amb toc de queda i el president ha declarat la guerra al crim organitzat. Avui a l’ARA en parlem amb la investigadora sènior del CIDOB per a l’Amèrica Llatina, Anna Ayuso.

]]>
<![CDATA[Pòdcast: ‘Realment podem educar el cervell?’]]>

Segons el diccionari, el cervell és la part més voluminosa i complexa de l’encèfal que en l’ésser humà ocupa gairebé tota la caixa craniana, però David Bueno, professor i investigador de la UB, especialista en genètica i neurociència, afegeix que també és l’òrgan que ens permet entendre el nostre entorn per decidir què fer. Avui a l'ARA parlem amb David Bueno sobre si el cervell es pot educar i com es pot fer.

]]>
<![CDATA[Per què les dones tenen més malalties autoimmunes? Un estudi apunta al cromosoma X]]>

Les dones tenen moltes més probabilitats que els homes de ser atacades pel seu sistema immunitari, i això es tradueix en una sèrie de malalties denominades autoimmunes, com el lupus i l’esclerosi múltiple. Un estudi publicat recentment ens en dona una explicació basada en el cromosoma X.

]]>
<![CDATA[Per què agrada tant l'aiguagim, la classe sempre plena del gimnàs?]]>

“Fa trenta-cinc anys que imparteixo classes d’aiguagim. És un esport que ha evolucionat molt, tant amb els materials que fem servir com amb la incorporació de música i coreografies que el fan molt dinàmic i distret i, sobretot, amb el tipus de practicant”, explica Núria Serra, nedadora, socorrista i instructora d’aiguagim.

]]>
<![CDATA[Fumar debilita el sistema immunitari fins i tot anys després de deixar-ho]]>

La pandèmia de covid-19 va posar en evidència entre la població general una cosa que els metges sempre han tingut clara: el sistema immunitari dels humans és molt variable. ¿Com pot ser que un virus causi els símptomes d’un refredat en una persona i, en canvi, enviï a l'UCI la del costat, si l’agent infecciós és el mateix i els mecanismes bàsics de defensa del cos també?

]]>
<![CDATA[Per què som impacients?]]>

The waiting is the hardest part” (l'espera és la part més difícil), cantava el 1981 el grup de rock estatunidenc Tom Petty and the Heartbreakers, una de les principals bandes de heartland rock, a la tornada de la cançó The waiting (l’espera).

]]>
<![CDATA[Cinc motius pels quals la teva parella et treu el son]]>

Roncar: un malson per qui ronca, per la parella o per tots dos?

La roncopatia (com anomenem al fet de roncar) és causada per obstruccions parcials del pas de l’aire en la part posterior del nas i la boca. Aquesta obstrucció fa que l’aire passi amb més dificultat, provocant aquest so tan característic (i molest). Roncar pot influir significativament en la qualitat del son, tant per a la persona que ronca com per al seu company de llit. Quan la teva parella ronca fort o amb regularitat, els roncs poden ser molestos i interrompre el teu descans, i es converteix en un dels principals problemes de dormir en parella.

]]> <![CDATA[“Fes cas i porta’t bé”: és bo ser massa obedient?]]>

“Aquest llibre me’l devia a mi mateix”, em confessa el psicòleg Xavier Guix, que considera que tota la vida ha estat un nen bo i ho ha patit. Un nen que ha sabut reconèixer després d’anys de rebre pacients a la seva consulta que també havien caigut en la trampa de ser “massa bons”.

]]>
<![CDATA[Missatge a les grans elèctriques: "Les fanfarronades no són recomanables"]]>

Teresa Ribera és vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Atén el diari ARA des de Tarragona, després de reunir-se amb el conseller Mascort i l'endemà de la convocatòria electoral a Catalunya.

]]>
<![CDATA[Fuites, fraus i errors de comptadors: el 23% de l'aigua potable a Catalunya es perd]]>

Si la històrica sequera que està vivint Catalunya ha posat en relleu alguna cosa és que cada gota d'aigua compta. No obstant això, no tota l'aigua que circula per la xarxa d'abastament dels municipis s'aprofita. Dit d'una altra manera, el país perd, de mitjana, gairebé el 23% de l'aigua potable, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Ara bé, segons apunten fonts del departament d'Acció Climàtica, el percentatge no només inclou pèrdues per fuites, sinó que també cal afegir-hi els fraus, els errors dels comptadors que no estan ben calibrats i l'aigua que forma part dels usos urbans del municipi (per exemple, per a reg de jardins i neteja de carrers).

]]>
<![CDATA[Totes les dates clau fins a la investidura del nou president]]>

Catalunya ja està en mode eleccions. El president Pere Aragonès ha signat aquest dilluns el decret de convocatòria dels comicis, que tindran lloc el diumenge 12 de maig, i posa en marxa tota la maquinària electoral. Quin és el calendari fins a la investidura del nou president? Aquest mateix dimarts es publicarà el decret al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), es dissoldrà el Parlament i el Govern passarà a estar en funcions.

]]>
<![CDATA[La legislatura de la trencadissa]]>

El mandat de Pere Aragonès va arrancar el maig de 2021 amb el suport d'Esquerra, Junts i la CUP i ha acabat amb el president convocant eleccions després de no poder sumar els comuns al pacte amb el PSC per als pressupostos de 2024. Són tres anys marcats per les tensions amb els exsocis de coalició, la geometria variable, el diàleg amb l'Estat i una acció de govern amb llums i ombres. Aquests són els moments clau de la legislatura de la trencadissa.

]]>
<![CDATA[La promesa de Sánchez per al 12-M: reforçar l’autogovern amb Illa com a president de la Catalunya postamnistia]]>

Després de l'amnistia i amb un PSOE amb menys poder territorial que mai, tots els ulls a la Moncloa estan posats en Catalunya de cara al 12-M. Per a molts, en les pròximes eleccions catalanes es decidirà si l'arriscada aposta de Pedro Sánchez amb les mesures de gràcia per superar les conseqüències judicials del Procés servirà o no per posar fi a deu anys de governs independentistes a Catalunya. Sabent tot el que s'hi juga, i més després d'haver deixat caure els pressupostos de l'Estat del 2024, Sánchez ha entrat avui en campanya en la cloenda del congrés del PSC que ha ratificat Salvador Illa com a primer secretari i candidat a la Generalitat.

]]>
<![CDATA[Putin arrasa en unes noves eleccions sense oposició]]>

Amb el rellotge marcant les vuit del vespre a Kaliningrad, tots els col·legis electorals a Rússia han quedat tancats. I immediatament després, els sondejos a peu d'urna ja pronosticaven una victòria aclaparadora per a Vladímir Putin, amb gairebé el 88% dels vots, una xifra que confirmen els resultats oficials. Amb un tots els vots escrutats, el president guanya amb un 87,28%, informa l'agència TASS. Les úniques incògnites d'aquestes eleccions eren els percentatges de participació i de suport a Vladímir Putin. I totes dues dades han acabat sent xifres de rècord. La participació oficial s'ha situat al 74,2%, mentre que als anteriors comicis va ser del 67,5%.

]]>
<![CDATA[Núria Espert, al discurs d'agraiment del doctorat honoris causa]]> <![CDATA[Putin després del gran plebiscit]]>

Gairebé totes les previsions dels resultats sobre les eleccions presidencials russes han saltat fetes a miques. El Centre Levada d’estudis sociològics –l’únic independent– fa unes setmanes assegurava que el suport social a Putin s’enfilava al 80%, però no preveia que els vots al president arribarien a més del 87% amb una participació del 74%. Fets a miques, repeteixo, els càlculs de qui prevèiem que Putin podia treure un 75% dels vots i que la participació en les eleccions no aniria més lluny del 67%. I així, l’entramat propagandístic-patriòtic muntat per l’estat policial revestit de sufragi universal va mutar en gran plebiscit. El vot de la por, la intimidació i la resignació ha guanyat a Rússia i ha posat a l'abast de Putin els seus plans també intimidatoris.

]]>
<![CDATA[El pres que ha mort la cuinera de la presó complia condemna per l'assassinat d'una dona]]>

L'intern que ha mort la cuinera de la presó i després s'ha suïcidat complia una condemna d'onze anys de presó per un delicte d'assassinat, segons ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'abril del 2016 va confessar haver mort, també a ganivetades, una prostituta de qui s'havia enamorat a Valls després d'una discussió. L'home acabava la condemna el 2027. Segons va avançar el sindicat CATAC i van confirmar poc després els Mossos d'Esquadra, el reclús hauria assassinat la dona a ganivetades cap a les 17 hores. Fonts del centre penitenciari expliquen que una càmera de seguretat hauria captat com l'home agafava un ganivet per cometre l'agressió, que no ha sigut gravada perquè s'hauria produït dins d'una cambra frigorífica, en el mateix punt de la presó és on els treballadors han trobat els dos cossos sense vida.

]]>
<![CDATA[Mas d'Enric plora l'assassinat de la Núria]]>

No hi haurà dimissions ni cessaments al departament de Justícia pel cas de la cuinera assassinada a mans d'un pres a la presó de Mas d'Enric. Després d'un divendres de bloqueig a la majoria de presons catalanes per part de treballadors i sindicats com a protesta pel cas, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha comparegut acompanyada del secretari de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, per confirmar que, de moment, no hi haurà dimissions. "Per responsabilitat, és la nostra obligació gestionar la situació que tenim per davant. Seria molt més fàcil plegar. Però no seria la decisió més encertada", ha defensat Ubasart. La consellera, que aquest migdia ha estat plantada pels sindicats, ha apel·lat a "la responsabilitat i a la necessitat de normalitzar el servei", en referència al bloqueig que ha fet que aquest divendres la majoria de presos no hagin pogut sortir de la cel·la o fer cap activitat a la presó. També ha insistit en la necessitat de "reprendre de forma urgent el diàleg i les negociacions amb tots els sindicats". Pel que fa a les reivindicacions dels treballadors, la consellera ha subratllat que s'hauria "de poder tractar per separat un conflicte laboral legítim i una situació puntual molt tràgica".

]]>
<![CDATA["Ser sorda és com viure al Japó"]]>

A simple vista, Ariadna Cardelús i Tània Galián es comuniquen sense cap dificultat. Parlen i responen en una xerrada àgil. Però totes dues són sordes. La primera ho és de naixement i amb sis dos ja li van posar un implant coclear que li tradueix els sons a través d’impulsos elèctrics. Ara està acabant sociologia a la UAB i li agradaria dedicar-se a la lluita activista pels drets de les persones sordes. El cas de Cardelús és diferent perquè no va ser fins als 26 anys que va notar una pèrdua progressiva d’oïda que, finalment l’ha dut a dur dos discretíssims audiòfons. Graduada en ciències polítiques, i amb un màster, no renuncia a tocar el piano amb un programa d’audiòfons per a la música. 

]]>
<![CDATA[Ferrovial es queda sense temps per debutar aquest trimestre a Wall Street]]>

A falta de poc més de 10 dies perquè acabi el mes de març, Ferrovial ho té difícil per complir amb la meta que es va fixar aquest gener de debutar a Wall Street durant el primer trimestre d'aquest 2024. El fet és que la constructora ha d'"actualitzar" un seguit d'informació davant el regulador de la borsa dels Estats Units, la SEC, abans de poder fer el salt al parquet nord-americà. Tal com ha avançat Cinco Días i confirmen fonts de la companyia a l'ARA, l'empresa que presideix Rafael del Pino té pendent enviar la informació sobre els comptes anuals del 2023 presentats el 28 de febrer i en els quals va anunciar uns beneficis de fins a 460 milions d'euros, un 147% més que l'any 2022. Això implica actualitzar i adaptar l'informe americà d'auditoria estàndard, conegut com a informe 10F, i que totes les companyies estrangeres que cotitzen als Estats Units estan obligades a presentar. L'última informació que va presentar Ferrovial, el 5 de gener, recollia els resultats del 2022.

]]>
<![CDATA[El desconegut fabricant xinès de bateries que preocupa els Estats Units]]>

Hi ha una nova línia de conflicte econòmic, encara en estat embrionari, entre les dues superpotències mundials. Té a veure amb la carrera mundial per emmagatzemar l'energia neta necessària per impulsar la transició verda i amb una empresa xinesa força desconeguda: CATL, el fabricant de bateries per a vehicles elèctrics més gran del món.

]]>
<![CDATA[Un altre Lara García deixa de ser executiu de Planeta]]>

Des que el 1949 José Manuel Lara Hernández va fundar Editorial Planeta sempre hi ha hagut el seu cognom entre els seus executius del que ara és una multinacional del llibre, la cultura, l'audiovisual, la formació i els mitjans de comunicació. De fet, el seu fill Fernando el va succeir al capdavant de la companyia, primer, i després de la seva mort en accident, ho va fer el seu germà, José Manuel Lara Bosch, fins al seu traspàs el 2015. Llavors va accedir a la presidència del grup el fins aleshores vicepresident, José Creuheras. Però dins de l'estructura hi havia membres de la tercera generació.

]]>
<![CDATA[El fracàs d'Eva Baltasar? Quin fracàs?]]>

Vejam com m’ho faig, això. Llegeixo a l’Ara Llegim la crítica literària sobre l’últim llibre d’Eva Baltasar, a càrrec d’Àngels Cabré, que també és escriptora. Dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere, que, pel que veig, està dedicat a impulsar la presència de dones en la cultura. Suposo que no qualsevol dona. El titular de la crítica és dels més terrorífics que he llegit en molt temps: “El fracàs d’Eva Baltasar”. Vaja. No ho percebia així, esclar. Però és que a ella, la crítica, no només no li agrada l’últim llibre, sinó que li esmena tota l’obra. La primera novel·la li va semblar “suggeridora però deficitària”. La segona la “va defraudar”, i la va “sobtar moltíssim que fos finalista del premi Booker” fins al punt que “vaig resar perquè no l'hi donessin” perquè “li haurien fet un mal servei a l’autora”. Em sembla que la Baltasar li ha d’agrair aquest gest cristià. Jo, esclar, resaria per altres coses, a la vida, però sempre hi ha algú que t’ha de salvar de tu mateixa. La tercera novel·la, ella “no l’hauria publicat”, perquè és fallida. També troba que és una “versió dolenta” d’Un amor, de Sara Mesa. I l’última (que gràcies a Déu no se l’ha copiat de ningú) “no millora el balanç anterior sinó que l’empitjora”. O sigui, millor que no existís la Baltasar. Ho ha fet tot malament.

]]>
<![CDATA[Siri Hustvedt porta bones notícies]]>

Vaig conèixer la Siri Hustvedt fa pocs anys, quan va venir a presentar el llibre d'assajos La dona que mira els homes que miren a les dones (Trad. Ferran Ràfols Gesa; Edicions 62, 2017). Jo moderava una conversa entre ella i una altra escriptora, i estava nerviosa perquè l'admiro molt: em sembla una dona brillant, que no només escriu novel·les que m'han agradat, sinó que també té molts coneixements en matèries com la neurociència o la psicoanàlisi i que sempre té una perspectiva feminista que m'interessa. Aquell dia, em vaig trobar que no només jo estava nerviosa, i, de fet, m'atreviria a dir que l'altra escriptora que participava en la conversa encara ho estava més. És una autora respectada, que també m'agrada molt, i que aquell dia, també per admiració, no acabava d'estar còmoda conversant des de la seva pròpia experiència, d'escriptora a escriptora; només aconseguia adular-la i fer-li preguntes. Hustvedt se'n va adonar, i va tenir una actitud molt generosa: l'escoltava amb molta atenció, intentava estirar-li reflexions pròpies, i celebrava cada aportació seva, afegint després el seu punt de vista. Ho va fer d'una manera molt discreta i elegant, gens paternalista, posant en valor l'altra autora, que a poc a poc es va anar relaxant i entrant en la conversa. No cal dir que, quan es va acabar la trobada, encara l'admirava més.

]]>
<![CDATA[“Em vaig equivocar anant a les llistes del PP, però ja està bé, no em massacreu tant”]]>

En aquesta conversa, Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) parla més clar que mai d’algunes polèmiques que l’han acompanyat aquests últims anys. Haver anat el 2007 a les llistes del PP de Jaume Matas és una llufa que no s’acaba de treure aquesta escriptora que ha venut milers de llibres. Guanyadora del Premi Planeta 2005, la primera novel·la la va publicar quan només tenia 19 anys. És vídua –“una paraula lletja”– des que el 2021 es va morir el seu marit, el doctor Joan Corbella. Ella també és doctora, però en filologia catalana, i continua fent classes a la Universitat de les Illes Balears. L’Alícia, la seva filla de 17 anys, li ha sortit de ciències.

]]>
<![CDATA[Tres mesos per a Laporta]]>

El president Joan Laporta té poc més de tres mesos per demostrar-nos que el seu projecte salvarà el Barça. Quan al juliol el club faci balanç d’aquesta temporada, veurem si l’entitat ha deixat d’estar a l’UCI o segueix pel camí d'una irremeiable transformació, en la qual el soci ja no serà el propietari. La marxa d’executius i directius de primer nivell, l’última la del vicepresident Eduard Romeu, genera molts més dubtes sobre el futur del club. I més quan tota la remor de fons dibuixa un panorama desolador i posa en dubte que les decisions econòmiques preses fins ara hagin servit per tornar a situar el Barça en una situació de relativa calma. A sobre, la classificació per al pròxim Mundial de Clubs, que aportaria una copiosa milionada, s’ha complicat moltíssim. Tanmateix, enmig de la temporada, amb un equip que sembla revifar per moments, s’ha de concedir aquests mesos de treva perquè es tanquin els comptes i es faci un exercici de transparència modèlic. Aquesta temporada ja no valen operacions de maquillatge ni enginyeria financera ni més palanques. Després de tres anys i mig dirigint el Barça, Laporta ha de demostrar que amb la seva activitat ordinària el club va millor del que transmet portes enfora, on sembla que l’entitat vagi ensopegant amb totes les pedres que es troba pel camí.

]]>
<![CDATA[Per què el Barça ha superat el límit de derrotes ximples?: l'Instant Replay de l'ARA]]>

Tot i no aconseguir cap punt en contraatac, el Río Breogán va ser capaç de sorprendre el Barça al Palau Blaugrana (85-88). Roger Grimau va donar descans a Tomás Satoransky, Nico Laprovittola, Nikola Kalinic i Jan Vesely contra el penúltim classificat, però la resposta de l'equip no va ser l'esperada. "No és un tema de noms, sinó de com hem jugat. Hem superat el límit de derrotes ximples", va analitzar l'entrenador, que va qualificar la derrota de molt dura i desastrosa.

]]>
<![CDATA[El 'nou' Espanyol promet coses grans]]>

En una setmana marcada per la destitució de Luis Miguel Ramis i l'arribada de Manolo González a la banqueta del primer equip de l'Espanyol, l'esperança i la il·lusió de l’entorn s'havien renovat. La roda de premsa del tercer entrenador de la temporada havia agradat a l'afició, per la seva decisió i motivació d'afrontar aquesta nova etapa. Contra el Saragossa (0-1), els blanc-i-blaus van exhibir un joc més efectiu en atac i contundent en defensa, tot i que va patir per endur-se els tres punts. L'equip recupera Nico Melamed, que va disputar els últims minuts, però perd Rubén Sánchez i Braithwaite per lesió.

]]>
<![CDATA[El segrestador d’Olot a TV3]]>

El 24 de setembre del 2023, el diari ARA va publicar, en exclusiva, una entrevista a Sebastià Comas, el segrestador de Maria Àngels Feliu, feta per la subdirectora del diari la periodista Carla Turró. Una conversa que es va desenvolupar a casa d’ell. L’entrevista es va oferir als lectors en vídeo i també transcrita en l’edició de paper. 

]]>
<![CDATA[No cal tirar tant de quètxup sobre Donald Trump]]> Els humans som l’única espècie que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra, i els periodistes, tres. Com més avança la campanya, més convençut estic que Donald Trump serà reelegit president dels Estats Units, perquè la premsa que li és hostil l’erra de nou en l’estratègia. Entenent l’horripilació que provoca, al final tothom balla la seva música folla i li fa el joc, cal suposar que involuntàriament.

]]>
<![CDATA[Cinc sèries d'arguments delirants: una noia que és un 'nugget' de pollastre i una monja contra la IA]]>

En el calendari d'estrenes d'aquest març hi ha un títol que sobresurt pel seu argument delirant: una noia, filla del president d'una companyia tecnològica, entra per error en una estranya màquina i acaba convertida en un nugget de pollastre, un dels menjars més populars a Corea del Sud, on senten devoció pel pollastre arrebossat i fregit. El pare i un becari de l'empresa que està enamorat de la protagonista faran mans i mànigues per protegir-la i aconseguir que recuperi la seva forma humana. Nugget de pollo s'estrena aquest divendres a Netflix i pel que s'ha vist al tràiler tindrà un sentit de l'humor que farà que la sèrie sigui candidata a raresa de l'any.

]]>
<![CDATA[Ungles extremes, un boom a cada cantonada]]>

Amb degradats, bicolors, elements 3D, estampats animals, purpurines o psicodèliques... No hi ha límits a l’hora de decorar-se les ungles. Des de fa un temps, sembla que, com més extremades siguin, millor. Tan sols cal fixar-se en personatges com Rosalía, Dulceida i Nathy Peluso per fer-se una idea de fins a quin punt avui hi ha una autèntica bogeria per guarnir-se les ungles. Programes com Èpic nails a TV3 també són testimoni d’aquesta tendència, que als carrers es transforma en una aparentment desproporcionada oferta de locals on es poden fer manicures a qualsevol hora del dia per preus que oscil·len entre els 7 i els 25 euros. Una indústria que, segons la plataforma Statista, supera els 14.000 milions d'euros de facturació en l’àmbit mundial.

]]>
<![CDATA[Llista d'espera per un rellotge de 60.000 euros: la nova moda dels més rics]]>

El temps és or, sens dubte, i si es vol un Rolex per mesurar-lo, encara més. I per raons no només relacionades amb el preu, que també, sinó, literalment, pel temps que podeu trigar a comprar-vos-en un de nou. Això, si us el podeu arribar a comprar mai. Perquè encara que tingueu tots els diners del món, ser-ne propietari no és tan senzill com bufar i fer ampolles. No és possible, per exemple, entrar en una de les botigues distribuïdores oficials a Barcelona, al passeig de Gràcia, o a Bond Street, al centre de Londres, i sortir-ne amb 9.000, 30.000 o 60.000 euros menys al compte corrent –depèn del caprici– però, almenys, lluint un Rolex al canell.

]]>
<![CDATA[Una sèrie sobre l'11M i el millor xuixo de Catalunya: què no et pots perdre aquesta setmana]]>

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Aniré a veure Stop making sense al cinema Verdi, l'única sala de Barcelona juntament amb el Phenomena- que s'han animat a projectar aquesta joia del cinema musical. Obra de l'oscaritzat Jonathan Demme, és la filmació d'un concert de la històrica gira Speaking in Tongues dels Talking Heads, una aproximació futurista del que havia de ser el xou en directe canònic de les noves generacions i que, quaranta anys després, continua vigent. Ara remasteritzat i en 4K.

]]> <![CDATA[La casa de Cara Delevingne queda completament calcinada: "No m'ho puc creure"]]>

La mansió de l'actriu i model Cara Delevingne de Los Angeles ha quedat completament calcinada per l'incendi que es va produir la matinada de divendres. Si bé l'actriu no estava a casa en el moment dels fets, una persona del personal d'assistència de la mansió sí que es trobava a l'interior de l'habitatge i ha patit una inhalació de fum. Un dels bombers desplaçats també ha estat traslladat a un hospital per cremades lleus.

]]>
<![CDATA[Si Elisabet II aixequés el cap...]]>

En relació amb la desaparició de Kate Middleton, comentàvem en aquesta humil pàgina dominical fa dues setmanes que semblava difícil gestionar-ho tot tan malament. Però aquella impressió que teníem era falsa perquè, un cop més, estàvem subestimant el poder dels Windsor de reaccionar a les crisis que ells mateixos es provoquen de manera fatídica: fent-les encara més grosses. Oblidàvem que són capaços d'abocar a una profunda espiral de desgràcia tot allò que els envolta, inclosos ells mateixos.

]]>
<![CDATA[La periodista Laia Ferrer parla de la malaltia que l'ha apartat de la televisió temporalment]]>

A principis d'aquest any, la periodista Laia Ferrer tornava a TV3 després de dos mesos de baixa. Llavors ja va avançar a les xarxes socials que s'havia apartat de la televisió per motius mèdics, però ara n'ha donat més detalls en una entrevista al programa Planta baixa. Ferrer, que va començar la seva carrera televisiva a l'espai Tvist i va continuar amb les retransmissions de la Fórmula 1, ha explicat que la causa de la seva desaparició de les pantalles ha estat unes migranyes incapacitants que l'han obligada a aturar la seva vida per un temps.

]]>
<![CDATA["El món seria molt diferent sense làsers"]]>

Al món de la ciència hi ha moltes coses que passen per casualitat. Ara bé, per aprofitar-la es necessita iniciativa i una sòlida base de coneixement. Això és el que va donar lloc a una de les aplicacions més conegudes de la recerca de la física canadenca Donna Strickland, per la qual va guanyar el premi Nobel de física el 2018.

]]>
<![CDATA[El 'misteri' de la Julieta: "No s'assembla a ningú"]]>

"Crec que la Julieta no se m’assembla gens. El gran misteri és a qui s’assembla: no s’assembla a ningú!", explica Laia López Arboleda de la seva filla. Tampoc al seu pare, Álvaro Negrón, que és peruà. "Sempre parlem del gran misteri de la Julieta perquè té unes faccions molt curioses que, a priori, podria semblar que provenen de la banda del Perú. La gent, d'entrada, no saben que té un pare del Perú, però quan ho saben diuen: "Ah, d’acord". Però després veus l’Álvaro i, justament, no té cap facció de la Julieta d’aquestes que podrien ser més exòtiques", afegeix.

]]>
<![CDATA[Les astronautes d'Hypatia tornen al Mart simulat]]>

Entre el 2 i el 15 de febrer del 2025, la segona tripulació íntegrament femenina aterrarà a la Mars Desert Research Station, l'estació analògica als Estats Units que simula les condicions a la superfície de Mart. Ariadna Farrés, Anna Bach, Helena Arias, Marina Martínez, Mònica Roca, Jennifer García, Estel Blay, Laura González i Lucía Matamoros són els noms de les nou científiques que conformen l'Hypatia II, la segona edició d'una iniciativa catalana que fa recerca espacial, la divulga i crea referents per a noies i nenes. Dues de les integrants són enginyeres aeroespacials i dues més són matemàtiques; una és geòloga, i també hi ha una enginyera mecànica, una enginyera en telecomunicacions, una nanotecnòloga i una publicista. Totes elles impulsaran projectes de recerca per conèixer més sobre la potencial vida al planeta vermell, set de les quals des de les instal·lacions ubicades al desert de Utah.

]]>
<![CDATA["El mal del 99% dels escriptors catalans ve del fet que són purs aficionats", deia Armand Obiols]]>

Armand Obiols (1904-1971) ha estat un dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, però va morir sense haver publicat cap llibre. "Va ser algú que al llarg de la vida es va dedicar a perdre coses", assegura Quim Torra, que acaba de publicar l'assaig biogràfic Armand Obiols, d'una fredor que crema (Empúries). "Armand Obiols havia de ser un gran poeta, però va abandonar els versos molt aviat. Es va convertir en un crític literari prestigiós i molt temut, tot i que també ho va deixar per convertir-se en analista polític. D'allà va passar a Acció Catalana, el partit dels intel·lectuals, on hi havia Carles Riba, Eugeni Xammar i Josep Maria de Sagarra, entre altres", afegeix Torra. Les idees catalanistes, liberals i republicanes que Obiols defensava se'n van anar en orris a partir de l'esclat de la Guerra Civil. El 1939 es va exiliar i mai més va tornar a trepitjar Catalunya.

]]>
<![CDATA["Quan van matar el meu millor amic em vaig adonar que la vida no segueix cap lògica"]]>

Conegut pels seus reportatges a la revista The New Yorker, Hua Hsu (Illinois, 1977) ha amagat un llibre a dins seu des de fa més de dues dècades. Era Sigues tu mateix (Navona, traducció de Jordi Mas), en què reconstrueix la temporada que va passar a la Universitat de Berkeley estudiant ciències polítiques, i hi va fer un molt bon amic, en Ken, que va ser assassinat una matinada d'estiu quan encara no havia fet 21 anys. Sigues tu mateix va merèixer el premi Pulitzer de no-ficció 2023, i l'autor hi traça amb meticulositat les afinitats i les diferències entre ell i en Ken, retrata les particularitats de créixer als Estats Units tenint arrels asiàtiques i evoca un món, el de la generació Z, marcat per la mort de Kurt Cobain, els fanzins i l'arribada d'Internet.

]]>
<![CDATA["Amb els amics hem passat de parlar d'on comprar coca a on ingressar els pares"]]>

Aquests dies, els carrers de Barcelona s'han omplert de cartells amb la cara de l'escriptora Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973). La dotzena d'actes en llibreries i biblioteques espanyoles s'anunciaven com si es tractessin d'una gira de Metallica, Nick Cave & The Bad Seeds o Mayhem, per citar tres grups que l'autora escolta des de fa dècades. Enriquez no hi presenta cap disc, sinó el seu últim recull de contes, Un lugar soleado para gente sombría (Anagrama), que arriba quatre anys després de la celebrada novel·la Nuestra parte de noche, amb la qual va guanyar el premi Herralde. Traduïda a una vintena de llengües, Enriquez és ara mateix un dels referents més internacionals de la literatura argentina gràcies a una aproximació al gènere de terror que combina elements sobrenaturals amb apunts sociohistòrics, l'influx de les llegendes i la santeria amb un detallisme realista sovint esfereïdor.

]]>
<![CDATA[L’optimisme educatiu]]>

Estaven fatal, però tenien il·lusió. Creien en l’educació com l’eina central de progrés, d’igualtat d’oportunitats, de civilitat. Enmig d’una societat polaritzada i violenta, enfront d’unes escoles autoritàries i mal dotades, al tombant del segle XIX al XX persones com Rosa Sensat, filla d’una brodadora de puntes de coixí i d’un mariner del Masnou, es van tirar de cap a l’aventura de crear una escola nova i, malgrat els entrebancs de tota mena, no van defallir. Tenien fe en el seu ideari renovador. Aquella experiència de canvi ha seguit marcant durant més d’un segle l’afany de millora de l’educació a Catalunya. Avui, en un moment d'angoixa educativa, val la pena tornar a les bases. Potser així trobem la manera de sortir del cercle de pessimisme, enfrontaments i desorientació en què estem instal·lats.

]]>
<![CDATA[Carta a la família que va donar el cor de la seva filla]]>

Estimada família,

]]>
<![CDATA[Cinc propostes de llegums per als més petits més enllà de l'amanida]]>

Que complicats són de donar els llegums a la canalla: no ajuda ni la seva forma (aparentment poc amiga d'empassar-se), ni el seu gust rústic ni tampoc la seva pell, sovint aspre i, segons com, una mica indigesta. Aquestes llavors poc agraciades no són un cavall guanyador en la gastronomia infantil, en què la pasta a la bolonyesa i el pollastre fregit solen endur-se la millor fama. Ara bé, també és culpa de com els adults hem preparat sempre aquests ingredients, amb tendència a l'avorriment i a una posada en escena que ve poc de gust. I no es tracta exactament de fer ara que els llegums siguin el plat més sexi d'Instagram o el més viral de TikTok, però certament tenen més possibilitats de les que els acostumem a donar i, sobretot pel que fa a la canalla, es poden degustar de maneres més divertides, emmascarades i especialment saboroses. Com a mínim que no sigui dit que no hem intentat introduir-los un aliment ple de nutrients i proteïnes tant o més interessants que les de la carn.

]]>
<![CDATA[Per què els infants no han de tenir pantalles al llit?]]>

Una bona part dels pediatres aconsellen que, durant els primers mesos, la criatura dormi amb la mare o la persona que en pot tenir cura. Fent collit s'aconsegueixen tot un seguit d'avantatges per a la criatura. Però gairebé mai es té en compte que la mare o els pares tenen el costum de consumir pantalles de nit, al llit. Per tant, si es fa collit, la criatura està envoltada de pantalles: els mòbils, la tablet, el portàtil o l'smart TV dels pares, mentre s'adorm o quan està al pit de la mare, o quan ja està adormida.

]]>
<![CDATA["Caguen molt, mengen molt i són perillosos"]]>

Alan Roocroft ha passat gairebé més temps entre elefants que entre persones. Va entrar a treballar al zoo de Manchester amb només 14 anys i més de mig segle després s’ha convertit en un dels principals experts en la gestió d'elefants als zoològics. La mort de cuidadors el va empènyer a repensar tot el sistema que hi havia fins als anys 90 i és pioner del “contacte protegit”, un sistema que ha creat per atendre les necessitats socials i biològiques dels animals i garantir alhora la seguretat dels cuidadors. L’ha implantat en 130 zoos, entre els quals el de Barcelona. 

]]>
<![CDATA[Caminant amb Virginia Woolf: visitem el Sussex de l'escriptora d''Orlando']]>

"¿Per què no ens quedem aquí per sempre més, gaudint d’aquest ritme immortal en què tant l’ull com l’ànima estan en repòs?". Aquesta invitació a deixar-se endur per un estil de vida tranquil és una de les moltes reflexions que l’escriptora Virginia Woolf va escriure en els seus diaris durant les seves estades a Sussex, on ella i el seu marit van adquirir una casa d'estiueig que pràcticament es va convertir en la seva residència habitual. Caminant pels prats i els pobles d’aquesta zona és fàcil entendre perquè Woolf hi trobava la pau d’esperit de la qual molt sovint se sentia mancada.

]]>
<![CDATA[Les bicicletes impossibles del projecte Velocipèdia]]>

L'any 2009 Gianluca Gimini va començar a demanar a coneguts i desconeguts que li dibuixessin una bicicleta d'home, de memòria. El resultat —passats els anys— va ser una extensa col·lecció de dibuixos d'alguna cosa que semblava una bicicleta normal, però que s'allunyava de ser un prototip d'un vehicle que pogués circular. L'any 2016, Gimini, va renderitzar la col·lecció, en què hi ha una increïble diversitat de noves tipologies que sorgeixen d'aquests errors tècnics, en l'inici del projecte velocipèdia.

]]>
<![CDATA[Però on va aquesta vestida com si fos jove?]]>

L'1 de març moria la dissenyadora Iris Apfel als 102 anys i ho feia engalanada, fins a l'últim moment, de creativitat, fantasia i desacomplexament, desafiant una de les normes estètiques no escrites que regeixen la nostra concepció de la moda: a certa edat, hem de desaparèixer visualment. Aquest fet és una conseqüència del marcat edatisme que estructura la nostra societat, que associa indefectiblement la gent gran amb la malaltia, la incapacitat, la dependència, la solitud, la involució i el deteriorament físic i intel·lectual. Tan sols hem de veure els anuncis de publicitat, on apareixen persones madures tan sols per parlar de colesterol, pèrdues d’orina, cuidadors, dentadures postisses i polsadors d’emergències. Arribats a aquest punt, no és estrany que ja els hàgim exclòs de ser considerats bells, desitjables i sexualment actius.

]]>
<![CDATA[Quan penses que ningú no et farà mal]]>

Hi ha una pel·lícula que ha passat molt desapercebuda a la cartellera. Potser perquè és la recuperació d’un film rodat fa cinquanta anys i, a més, és un exercici incòmode. No obstant això, és molt revelador. Not a pretty picture ja ens avisa amb el títol que el que veurem no és bonic ni serà fàcil. La directora Martha Coolidge la va rodar el 1975 gairebé com un experiment terapèutic. Aleshores tenia vint-i-vuit anys i la pel·lícula li servia per afrontar i entendre la violació de la qual va ser víctima quan anava a l’institut. Va triar amb molta cura els dos protagonistes (Michele Manenti i Jim Carrington) perquè la interpretessin a ella quan tenia setze anys i al seu violador. Amb ells i uns quants actors més recrea el context i la seqüència de l’agressió sexual que va patir una nit del 1963 a Nova York. La pel·lícula és un híbrid entre el documental i la ficció. El film es va aturant per conversar amb els actors sobre la violació. S’inclouen les intervencions de la directora i mostra la seva reacció quan reviu l’escena traumàtica. L’actriu protagonista que fa d’ella amb setze anys també va patir una violació a l’institut i això permet aprofundir més en les sensacions i els pensaments que envolten la situació. La reconstrucció és incòmoda, però molt valenta. I el testimoni de l’actor Jim Carrington, que interpreta el rol del violador, expressa el que li genera un personatge violent en un context tan desagradable.

]]>
<![CDATA[Valentí Massana: “A l'esport professional, la precarietat és absoluta”]]>

L’exatleta olímpic Valentí Massana recorda la seva infantesa per explicar l'origen de la seva família: “Vaig néixer a Viladecans i el meu pare tenia dues feines per poder-nos mantenir. Érem set a casa i ell era l’únic que treballava”. Des de ben petit, Massana va començar a practicar marxa atlètica, una disciplina que es va convertir essencial en la seva carrera esportiva i laboral. “Vaig iniciar-me en aquest esport a través de l’escola, com molts altres marxadors olímpics, perquè Viladecans ha estat el bressol de molts atletes d’aquest món”, destaca.

]]>
<![CDATA[El Cafè de l'Òpera, l'oasi de la Rambla]]>

És possible prendre un cafè per menys d’un euro a Barcelona? Segurament sí, en força llocs encara, però no en moltíssims. Us quedareu de pedra si us dic que en plena Rambla hi ha un lloc on el cafè val vuitanta cèntims. Al Cafè de l’Òpera, sí, a l’històric Cafè de l’Òpera de la Rambla, 74, el cafè val vuitanta cèntims.

]]>
<![CDATA[Així serà el futur de la televisió, segons Rakuten TV]]>

Si mirem pel retrovisor, costa de creure la rapidesa amb què ha canviat la manera com consumim la televisió. S'ha passat de l'antena a l'streaming –televisió a través d'Internet– en temps rècord, i més enllà dels telenotícies, la majoria d'usuaris consumeixen contingut audiovisual a través de plataformes com Netflix, HBO, Amazon Prime, YouTube, Rakuten TV o plataformes que les mateixes cadenes han creat per no perdre quota de mercat; a Catalunya mateix en tenim l'exemple recent de TV3 amb 3Cat.

]]>
<![CDATA[Gillette, el socialista utòpic que es va fer ric afaitant barbes]]>

Avui dia, quan un home, una dona o una persona no binària s’atansa a un supermercat per proveir-se de fulles d’afaitar, el més probable és que hi trobi un espectacle desolador, del tot allunyat dels principis de l’economia de mercat, com és la manca de competidors en l’àmbit dels estris per afaitar-se. En altres paraules, la multinacional Gillette –ara en mans del gegant Procter & Gamble– ha deixat un mercat erm, on els escassos competidors (l’alabesa Lea, la britànica Wilkinson Sword i poques més) són a una distància sideral de la seva potència quasi monopolista.

]]>
<![CDATA[Com parlar de diners en una entrevista de feina?]]>

Tinc una entrevista de feina la setmana vinent i per ara no hem parlat de diners. Quin sou he de demanar respecte al que tinc ara?

]]>
<![CDATA[Així és un àpat al Noma, abans no sigui massa tard]]>

El Celler de Can Roca, l’Osteria Francescana i el Noma. Durant molt de temps han estat la Santíssima Trinitat dels millors restaurants del món. Tant, que els encarregats de fer el rànquing de The Wolrd's 50 Best els van crear una categoria honorífica a banda per deixar lloc als que venien, de la mateixa manera que els pretendents esperen darrere uns matolls a la cançó Benvolgut, de Manel. Dels tres restaurants, el Noma és el que ha viscut canvis més profunds, i afronta ara mateix per decisió pròpia una metamorfosi que no han acabat de concretar. De veritat han decidit tancar o serà un mer canvi de pell? Val la pena que correm a menjar-hi abans no sigui massa tard, no fos cas que ens passi com amb El Bulli? Viatgem a Copenhaguen per buscar respostes.

]]>
<![CDATA[Xurros salats, molta proteïna i cervesa amb maduixa: les novetats d’Alimentaria]]>

Alimentaria demostra una vegada més que la indústria s’afanya a cobrir les tendències que hi ha al mercat, i també que té la capacitat d’innovar per captar més sectors als quals encara no havia arribat. Després del gran boom de l’alimentació vegana i ecològica, enguany totes dues es mantenen i se n’hi afegeix una altra: els aliments altament proteics, com ara iogurts i embotits. I enmig queden uns aliments clàssics que també arriben a la fira d’alimentació amb novetats, que consisteixen a afegir una gamma més de gustos. Per continuar, si hi ha una tendència en què sí que coincideixen la majoria de les marques d'alimentació és a donar-ho tot fet al consumidor, que només s'hagi de preocupar d'obrir i menjar. A qui no tingui temps de cuinar, la indústria alimentària l'hi prepara tot perquè no s'hagi d'amoïnar.

]]>
<![CDATA[De Girona a Corea: el puré de fruites que ha seduït el món]]>

Un noi de Girona va anar a fer la mili a Lleida i es va enamorar de la noia que li venia els ous a la parada. D’això fa més de cinquanta anys. Ara tenen set fills, catorze nets i una empresa que exporta a vint-i-cinc països. Aquesta és la història de l’Esteve Bosch i la Teresa Farré i és també la llavor d’Anela Fruits, una empresa familiar amb seu a Campllong (Gironès) que defensa que la fruita es pot prendre amb cullera.

]]>
<![CDATA[Cinto Carafí: "Cuinar amb cava no només és bo, sinó que també és útil"]]>

Com a cuiner, sigui als fogons o al plat, et deus trobar força amb el vi.

]]>
<![CDATA[Inventen a Montmeló unes xips fetes només d'ou]]>

Cada cop es veuen més compradors al supermercat escrutant etiquetes. Tot i que la majoria de gent topa amb molts ingredients que no saben què són, hi ha una línia mestra claríssima: com més llarga la llista, pitjor. Així que el que és sorprenent d’aquest nou snack que presenta la marca de patates fregides Torres és que gires l’embolcall per mirar la llista d’ingredients només hi posa "ous".

]]>
<![CDATA[Aquests són els cotxes més fiables del mercat segons l'OCU]]>

Adquirir un vehicle és una decisió molt important a nivell econòmic, i més si tenim en compte l'enorme increment de preus que ha experimentat el mercat els últims anys. És per aquest motiu que molts usuaris opten per solucions com el rènting o la subscripció, però encara resisteixen alguns que quan es canvien de cotxe volen que sigui de la seva propietat i, per tant, el paguen sencer. Per aquest motiu a tots els usuaris, però especialment a aquests últims, els interessa saber quins cotxes són els més fiables del mercat.

]]>
<![CDATA[Dodge Charger 2024, així és el primer 'muscle car' elèctric de la història]]>

Quan es diu que l'electrificació està arribant al món de l'automoció s'acostuma a parlar de vehicles normals o industrials, però generalment costa referir-se a vehicles esportius. I és que tradicionalment aquests cotxes sempre han equipat motors de combustió, sovint molt potents i amb molts cilindres. Però el que resulta evident és que, si no ho evita qualsevol font d'energia alternativa, tots aquests vehicles també hauran de ser elèctrics si volen sobreviure.

]]>
<![CDATA[Maserati presenta el GranCabrio 2024, un descapotable elegant, esportiu i fins i tot elèctric]]>

Uns quants mesos després de presentar el GranTurismo, Maserati acaba de mostrar al món com serà el seu nou descapotable, el GranCabrio. Pot semblar un llançament sense gaire més importància si tenim en compte que respecte la versió cupè tan sols aporta un sostre de lona extra, però resulta especialment rellevant veient que l'anterior model va estar a la venda des del 2009 fins a gairebé l'any 2020. Es tracta d'un període de temps molt llarg per a un vehicle, de manera que totes les mirades estaven posades en el seu successor per esbrinar si també seria capaç de vendre's durant més d'una dècada.

]]>