Laboral

Catalunya, líder en creació de llocs de treball el 2023

El 63% dels nous ocupats catalans van ser persones nascudes a l'estranger

4 min
Oficina del SOC del Passeig Valldaura

BarcelonaEl 2023 va acabar amb més ocupats que mai a Catalunya. La xifra de persones que tenen feina no havia estat mai tan alta. Al llarg de l'últim any es van crear 197.600 llocs de treball nous al Principat, i el total ja és de 3.716.600, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, Catalunya és la comunitat on han crescut més els ocupats, tant en valors absoluts com en percentatge, amb un increment interanual del 5,6%. La variació intertrimestral, en canvi, va ser més tímida, d'un 0,01% i 200 ocupats més.

Variació interanual ocupats el 4t trimestre
En percentage

Si fem la comparativa entre les diferents regions d'Espanya, la Comunitat de Madrid va ser la segona en què la creació de llocs de treball es va accelerar més, amb un repunt del 5,03% el 2023 i 160.500 nous treballadors, seguida del País Basc, amb una millora del 5,02% i 47.700 empleats més. Només quatre comunitats autònomes van destruir ocupació en l'últim any: Melilla (-6,94%), Ceuta (-4,7%), la Rioja (-1,85%) i Castella i Lleó (-0,43%).

Evolució del nombre d'ocupats a Catalunya
En milers de persones
Nombre d'ocupats a Espanya
En milers de persones

"Ha estat l'any de l'ocupació a Catalunya", ha dit el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, durant la seva valoració de les dades. El dirigent ha celebrat que, malgrat "la permanent incertesa" en l'àmbit macroeconòmic, les dinàmiques en el món del treball van ser bones i s'ha mostrat confiat "en el que ha de venir" durant el 2024. "Tot i els reptes a escala global, hi ha una base sòlida que ens permet arribar a aquestes xifres", ha destacat.

En un moment en què les competències sobre immigració tornen a estar al centre de l'actualitat, les estadístiques fan evident que els protagonistes de la nova creació d'ocupació el 2023 van ser els nascuts fora de Catalunya i d'Espanya. Al Principat la població estrangera va representar el 63% dels nous llocs de treball, amb un increment de 125.000 persones. En l'últim any, els migrants amb feina han augmentat en un 22%, mentre que els ciutadans amb nacionalitat espanyola van créixer prop d'un 2,5%. Torrent ha reivindicat que aquestes xifres "desmunten molts tòpics i idees prefixades que té el discurs de l'extrema dreta", que intenta vincular el fet migratori a determinats estigmes i conductes criminals. "Catalunya és un país d'acollida i ho ha demostrat sempre en diferents moments de la història", ha afirmat el conseller d'Empresa i Treball.

Les mateixes estadístiques també alerten que l'atur va acabar a l'alça a Catalunya en l'últim exercici. El nombre de treballadors sense feina va ser de 366.300 persones al tancament del desembre, la qual cosa representa un increment de 20.900 persones, un 6,04% més en comparació amb el trimestre anterior. Això situa la taxa d'atur en el 8,97%. Aquest indicador torna a pujar en més de quatre dècimes respecte a l'última EPA, encara que està nou dècimes per sota del tancament del 2022. En els últims 12 mesos el nombre d'aturats a Catalunya va caure en 20.900 persones, una davallada del 5,4%. Des del departament d'Empresa i Treball han destacat que es tracta de la taxa d’atur més baixa en un final d’any des del 2007.

No obstant això, hi ha tres comunitats autònomes que milloren aquesta dada, amb el 6,33% d'atur del País Basc, a molta distància dels nivells de Catalunya. L'indicador també és inferior a Cantàbria (7,48%) i l'Aragó (7,85%). Entre les demarcacions catalanes, les dues cares de la moneda són Lleida i Tarragona: mentre que la primera té una taxa d'atur considerablement baixa, del 5,42%, la segona registra un 14,45%.

En el conjunt d'Espanya, l'atur també ha fet una reculada important en l'últim any. La xifra de desocupats és ara un 6,4% inferior a la de finals del 2022: n'hi ha 193.400 menys i el total se situa en 2.830.600. De fet, es va registrar una reducció dels aturats en 24.600 durant l'últim tram de l'any respecte al trimestre anterior, un 0,86% menys. Pel que fa a la taxa d'atur, a l'Estat va ser de l'11,76%, la més baixa des del quart trimestre del 2007, abans que l'esclat de la bombolla immobiliària dinamités el mercat de treball espanyol.

Any rècord en l'ocupació

Així doncs, l'INE certifica que el 2023 va ser un any potent en la creació de llocs de treball a l'Estat, amb 783.000 nous ocupats i un rècord en el nombre de persones que actualment estan treballant. Ara són 21.246.900, un 3,8% més que un any enrere, tot i les alertes de debilitament de l'economia espanyola que s'han anat repetint al llarg dels últims dotze mesos. Només s'havia generat tanta feina a Espanya durant el 2021 (840.600 ocupats més), però aquesta dada estava força condicionada per la situació de pandèmia i el moment de recuperació després del xoc que va suposar per al mercat laboral. Aquestes estadístiques, però, també revelen que la intensitat de la creació d'ocupació es va anar esgotant cap al trimestre final de l'any, quan es van destruir 19.000 llocs de treball a l'Estat.

En un moment de màxims per al turisme, que s'ha refet del sotrac del covid, no sorprèn que la gran majoria de nous ocupats a Catalunya es generessin en el sector serveis (172.800 persones), mentre que la indústria –l'activitat a la qual es pressuposa més valor afegit– va perdre 5.500 empleats en l'últim any. "Hi ha més ocupació, però la majoria se situa on els salaris són més baixos", remarca Nacho Vendrell, delegat a Lleida del Col·legi de Graduats Socials. L'expert també suggereix que l'increment dels treballadors estrangers va més lligat que en el cas dels autòctons a contractes amb condicions més precàries i retribucions que amb prou feines superen el salari mínim interprofessional (SMI).

stats