Publicitat
Publicitat

Greenpeace critica que Catalunya malgasti 78 milions per la gestió ineficaç de les seves costes

L'organització ecologista lamenta que se segueixin "llençant diners al mar" a través de posar "pegats" per "sostenir un model de turisme caduc"

Les diferents administracions han gastat a la costa catalana els últims anys prop de 78 milions d'euros en actuacions com regeneració de platges, reconstrucció de passejos marítims, dragatges i espigons, que segons un informe de Greenpace suposen un "excés" per la mala gestió d'aquestes àrees. "Seguim llençant diners al mar", ha assegurat el responsable de l'àrea de biodiversitat de Greenpeace , Miguel Ángel Soto, en la presentació de l'informe 'Destrucció costi el que costi'. L'organització fa un diagnòstic anual sobre l'estat del litoral i la seva gestió, també des d'un punt de vista econòmic, i amb els efectes que el canvi climàtic provoca en aquests ecosistemes.

L'organització creu que una política de gestió integral de la costa catalana evitaria el malbaratament d'aquests 78 milions destinats a posar "pegats" per "sostenir un model de turisme caduc", ha afirmat.

L'organització ecologista denuncia que l'actual urbanització del litoral català obliga a mantenir amb diners públics els sorrals amb diferents plans d'estabilització que eviten la pèrdua de sorra: com els 33 milions d'euros gastats a les platges de Barcelona, entre 2008 i 2011, o els 23 milions destinats a regenerar les platges del Maresme, amb uns dragatges molt agressius per als fons marins, ha apuntat la delegada de Greenpeace a Catalunya, Ana Rosa Martínez.

Martínez ha advertit a més que la política actual no està tenint en compte l'amenaça del canvi climàtic, una "falta de visió" que suposarà per a Catalunya un cost estimat de 583 milions d'aquí a final de segle a causa de la intensificació dels temporals i les sequeres, així com la pujada del mar.

Greenpeace, que ha utilitzat per al seu informe dades procedents de diversos estudis (del sector turístic, ambiental i econòmic), indica que no es té en compte l'impacte econòmic negatiu de la urbanització ni la pèrdua de capital natural. Un exemple d'aquesta disminució de la qualitat ambiental i paisatgística, des del punt de vista turístic, és que entre 115 destinacions mundials analitzades, la Costa Brava apareix en els últims llocs de valoració.

En aquest sentit, l'organització recorda que un estudi publicat el 2009 quantifica la producció dels ecosistemes del litoral català en 2.573 milions d'euros de benefici a l'any, que perillarien si continua l'actual ritme de destrucció del litoral. Una de les solucions que Greenpeace planteja per revertir les pèrdues causades per la destrucció del litoral és invertir en tota la costa espanyola uns 5.000 milions d'euros en la seva recuperació (que suposa tan sols el 3% del que es genera cada any només en el turisme costaner), una inversió vinculada a una activitat turística de qualitat.

Aquestes inversions servirien per restaurar zones d'alt valor i socialitzar beneficis, "eliminant irregularitats i il·legalitats", i evitant la construcció d'habitatges en primera línia de mar. Un exemple és que la reserva de les illes Medes (Alt Empordà), a través del turisme, produeix cinc milions d'euros a l'any, malgrat ocupar menys d'un quilòmetre quadrat, mentre que el benefici del turisme en el molt més ampli del Delta de l'Ebre és de 100 milions.

Tot i això, Soto s'ha mostrat pessimista davant les modificacions que reculli l'avantprojecte de la reforma de la llei de costes, que es preveu que el consell de ministres presenti demà i que creu que mantindrà o fomentarà el model de "desenvolupisme obsolet", per acontentar la pressió dels "lobis del totxo".

"La reforma hauria de ser una bona oportunitat no per flexibilitzar la construcció, sinó per donar un pas més enllà a la protecció del litoral, i caminar cap a allò que va plantejar la UE: una gestió integrada, vincular el turisme cap a la sostenibilitat i recuperació paisatgística", ha indicat Soto.

Greenpeace aposta per aplicar una fiscalitat verda: "Qui ha de pagar és qui ocupa la costa, qui construeix, qui realitza les infraestructures, posar preu al valor dels ecosistemes".

Aquesta nova edició de l'informe compta amb el testimoni de vint persones que viuen en el litoral, dues d'elles a Catalunya, que mostren com es pot viure (submarinistes, pesca artesanal, turisme sostenible) gràcies a una costa ben conservada i, d'altra banda, com afecta viure al costat d'una costa destruïda.

Més continguts de