Publicitat
Publicitat
La varietat d’escenes i ambients és una de les grandeses del reportatge de Berenguer sobre el Molino. La seva relació amb el coreògraf cubà Negrito Poly (aquí retratat amb gorra) li va obrir les portes de tots els racons de la sala. Es va fixar en el que passava a l’escenari, l’espai on els artistes obrien fissures en la rigidesa moral de l’època, però sobretot en la vida als passadissos i camerinos. Allà hi va captar la intimitat de personatges com el popular transformista  Gran Johnson, fotografiat a mig vestir per sortir a actuar; va mostrar la feina entre caixes dels treballadors més anònims, com les costureres, i es va fixar en detalls exemplificadors del context repressor de l’època, com el cartell sobre normes de conducta entre artistes i públic que prohibeix el contacte físic.  La majoria de les 65 fotografies que inclou el llibre A chupar del bote son inèdites. Una és aquesta de la vedet Christa Leem, que va ser musa de Joan Brossa i de la intel·lectualitat barcelonina dels setanta i que, com Berenguer, també va morir prematurament.

40 anys a la cambra fosca

Surt a la llum l’obra de Ximo Berenguer, fotògraf de la Transició oblidat durant quatre dècades. Un llibre i una exposició reivindiquen la vàlua d’un autor mort prematurament que va deixar un valuós assaig gràfic del xoc entre dictadura i democràcia

1 Comentaris

“Espanya ha perdut pes al món”

ENTREVISTA

Javier Solana: “Espanya ha perdut pes al món”

Entrevista al polític espanyol d'èxit internacional que ha rebut el premi Dret i Societat

30 Comentaris

UNA FUGIDA EUROPEA

Una fugida europea

El 1940, amb el rei belga rendit als nazis i Espanya preparada per rebre amb honors Heinrich Himmler, el cap de les SS, es va produir a Barcelona una fuga de pel·lícula protagonitzada pel primer ministre belga Hubert Pierlot i el seu ministre d’Exteriors, Paul-Henri Spaak. El protagonista d’aquesta perillosa aventura va ser un belga resident a la ciutat, la família del qual ha recuperat la seva història

1 Comentaris

“Ens hauríem de centrar més en  el que tenim en lloc d’emmirallar-nos en el que tenen els altres”

Rosa Maria Malet: “Ens hauríem de centrar més en el que tenim en lloc d’emmirallar-nos en el que tenen els altres”

Entrevista a l'exdirectora de la Fundació Miró de Barcelona, que ha exercit aquest càrrec durant els últims 37 anys

2 Comentaris

La passió dins l’ànima

La passió dins l’ànima

Durant tot el mes de juliol, Andorra és la seu d’un nou espectacle del Cirque du Soleil. L’han titulat ‘Stelar’ i és un compendi de les qualitats humanes i artístiques d’aquest projecte que té espectacles per tot el món. Entrem al seu ‘backstage’ poc abans de l’estrena

Il·lustració

Què ens fa humans?: Les bases genètiques de la singularitat humana

Les diferències genètiques entre els ximpanzés i els humans només oscil·len entre un 10% i un 15%

8 Comentaris

Explica  Carles Domingo, responsable de l’empresa Creuers del Port de Barcelona, que els passatgers dels creuers sumen uns 2,68 milions, però només 1,3 milions s’animen a baixar a la ciutat per fer la visita, com els que es poden veure a la imatge.  L’arribada i sortida dels creuers al port de Barcelona és una operació molt complexa que requereix una coordinació i una gestió mil·limetrada. Tot ha d’estar a punt perquè els milers de passatgers puguin desembarcar i embarcar dels vaixells de manera ordenada, ràpida i eficaç. Mar Pérez (pàgina anterior, a l’esquerra) és la responsable del departament de creuers de Port de Barcelona i explica que prioritzen els creuers que tenen com a base la ciutat, és a dir, que hi comencen o hi acaben els seus viatges, ja que són els que reporten més beneficis a la ciutat. Carles Domingo (pàgina anterior, a la dreta) és el màxim responsable de Creuers del Port de Barcelona, l’empresa que gestiona cinc de les sis terminals de creuers. Explica que els creueristes representen només el 3% dels turistes de la ciutat. Video

Creuers: el gran desembarcament

Quan Barcelona tot just comença a llevar-se, una ciutat flotant (o cinc) arriba a port per formar part de l''skyline' de la capital durant unes hores que esdevenen frenètiques. Amb ordre gairebé militar, es carreguen i es descarreguen passatgers, equipatges, subministraments i mercaderies, en una operació en què tot està mesurat

“Tothom ha de saber genètica.
  No hi ha cap altra opció”

ENTREVISTA

Siddhartha Mukherjee: “Tothom ha de saber genètica. No hi ha cap altra opció”

Entrevista al metge, genetista i investigador en oncologia a la Columbia University de Nova York que va guanyar el Pulitzer de no-ficció del 2011

5 Comentaris

Els germans Salabura es passen la primavera recorrent les finques d’Eivissa i Formentera per xollar les ovelles amb la tècnica Tally Hi, que millora el procés. La fotògrafa Eva Parey ha seguit el seu recorregut al llarg de dos anys per les dues illes. D’esquerra a dreta: Catalina de Can Raconada amb un munt de llana; Andrei Salabura escollint ovelles en una finca de Formentera; els dos germans, Andrei i Jan, en un descans durant la seva estança a la petita Pitiusa; veïns de la finca d’Arenals, a Migjorn de Formentera, mirant la feina dels xolladors; Andrei fent servir la tècnica australiana per xollar ovelles, i una ovella que ja ha passat per les seves mans.

Els germans que mai van deixar de comptar ovelles

Cada primavera els germans Salabura recorren les Pitiüses xollant ovelles. En passen fins a 5.000 per les seves mans i el seu secret és el Tally Hi, una tècnica importada d’Austràlia. Sense voler-ho, són el testimoni del descens gradual del bestiar oví en l’última dècada

4 Comentaris

Mai un cotxe tan petit ha tingut tanta capacitat per encabir persones i paquets. Dintre del 600 s’hi arribaven a ficar fins a sis persones amb totes les seves pertinences. Eren temps en què les normes de seguetat eren més laxes i la comoditat no es valorava tant com la mobilitat. A l’esquerra, el 600 D el 1963 amb Montserrat al fons.  En la seva millor època, la planta de la Seat a la Zona Franca va arribar a tenir 25.000 persones en nòmina, una xifra que es devia en molt bona part a l’èxit del 600. L’empresa va ser en gran part pública, depenia del hòlding industrial estatal Instituto Nacional de Industria (INI) fins que el 1986 es va vendre al Grup Volkswagen. A les imatges es poden veure imatges de la fàbrica de la Zona Franca en què es fabricava el 600 i anuncis dels anys seixanta i setanta de promoció del cotxe, el primer utilitari familiar d’èxit.

El 600: icona d’un temps, d’un país

El 27 de juny de 1957 sortia a la venda el primer Seat 600, el primer vehicle de masses de què van gaudir els espanyols. Tot i els seus 60 anys, encara se’n troben circulant per les carreteres i la seva imatge s’ha convertit en el símbol nostàlgic d’una època

4 Comentaris

Narconegoci: el món sense fronteres

Narconegoci: el món sense fronteres

Si sumem tota la població d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, surt la xifra anual de consumidors de droga al món. El volum de consum s’ha estancat, però les conseqüències per a la salut global són encara devastadores

4 Comentaris

Joseph Stiglitz, el dia de l'entrevista amb l'ARA

Joseph Stiglitz: "Barcelona ja experimenta la part negativa de ser un lloc de moda"

Conversa amb el premi Nobel d'Economia de l'any 2001, una veu crítica amb la globalització i les teories del lliure mercat

5 Comentaris

Balenciaga cent anys i El misteri perviu

Balenciaga: cent anys i el misteri perviu

Tres exposicions pràcticament simultànies, a París, Londres i Getaria, celebren el centenari de l’obertura del primer ‘atelier’ a Sant Sebastià del dissenyador, el més influent del segle XX

2 Comentaris

La cooperació catalana, en xifres

ARA DATA

La cooperació catalana, en xifres

L’ajuda oficial al desenvolupament, que va patir una retallada dràstica amb la crisi, s’ha començat a recuperar, però l’esforç de Catalunya continua lluny del que fan altres comunitats, segons l’últim informe d’Oxfam Intermón

Archidona és una gran taca blanca vist des del turonet on hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia, patrona del poble. A baix, la Lola Salazar a l’interior de la capella amb quatre dels cinc nets que l’han acompanyat en el viatge.

Que venen els 'indepes'!

Més de mig segle després de l’emigració a Barcelona d’una parella d’un poble de Màlaga, tres generacions de la mateixa família hi tornen. La incomprensió sobre les demandes catalanes evidencia que la distància entre desig i una realitat ben concreta és molt superior als mil quilòmetres que hi ha als mapes

29 Comentaris

Els iranians són una gent acollidora que rep amb un somriure els visitants. A dalt, el mausoleu del poeta Ferdousi, mort el 1020 i autor d’una poesia èpica molt valorada pels perses. És a Tus, molt a prop de la ciutat santa de Meixad. A la pàgina anterior, un dels patis del santuari de l’imam Reza, a Meixad, ple de fidels que celebren el Now Ruz, l’Any Nou Persa. A sota, les tombes reials de Naqsh-e Rostam, prop de Persèpolis. A la foto gran, una parada d’espècies del basar d’Isfahan, una ciutat que es va enriquir gràcies a la Ruta de la Seda i que encara manté la seva esplendor amb mesquites, ponts, places i palaus bellíssims.

Iran: benvingut al país dels poetes... i els mocadors

Malgrat la mala fama exterior, i la pressió de la policia moral sobre la població, l’Iran és un país fascinant, amb magnífiques ciutats antigues i una gent encantadora que et somriu pel carrer

9 Comentaris

La forense Immaculada Gràcia, del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, parlant amb col·legues en una sala d'autòpsies de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)

Diari d'una forense: el que la mort t'ensenya

Dilluns es va estrenar a TV3 la segona temporada de ‘Nit i dia’, protagonitzada per la forense Sara Grau. Passem una guàrdia de 24 hores amb Imma Gràcia, metge forense a la vida real

1 Comentaris

Islàndia : l'illa de gel fascina el món

Islàndia : l'illa de gel fascina el món

El 2017 s’espera que el país més despoblat d’Europa rebi dos milions de turistes, set per cada un dels seus habitants, que hi arriben atrets per un paisatge extrem que captiva tant a l’estiu com a l’hivern

2 Comentaris

L'home que parla a les coses

Perejaume: l'home que parla a les coses

Un recorregut per l'obra i la trajectòria de l'artista poeta de la mà del director de la Fundació Tàpies, còmplice del treball de l’artista al llarg dels anys

La mirada  de la Frida

KNOCKOUT

La mirada de la Frida

"Estiu 1993 et commou profundament i, de tant en tant, et fa somriure"

2 Comentaris

Travessar el desert al llarg de 650 quilòmetre per una carretera on circulen ben pocs cotxes és una experiència úncia

Xina - Taklamakan: el desert on entraràs però no en sortiràs

A la regió autònoma de Xinjiang, entre Mongòlia i el Tibet, hi viuen els uigurs, una ètnia de religió musulmana que ha conservat la seva identitat enmig d’un paisatge de llegenda

3 Comentaris

Cantonada dels carrers Tàpies i Abat Safont amb els jardins de Sant Pau del Camp, on hi havia el Tropezón.

CAPS I PUNTES

La vida a cantonades

"Les coses canvien a tot arreu, però a ciutat encara és més visible aquesta condició mutant de la vida"

PUBLICITAT
Joui Una cursa per  la superació

Joui: Una cursa per la superació

Abdelkadous Mouj Nia ha aconseguit formar part de l’elit de l’ultraesport malgrat tenir-ho tot en contra. Veí del Vendrell des de fa 13 anys, diu que “les barreres hi són per trencar-les”

2 Comentaris

Les imatges més conegudes de Weegee són les que tenen a veure amb l’entorn criminal i mafiós del Nova York dels anys quaranta. Arribava abans que ningú als llocs perquè tenia autorització per tenir una ràdio de la policia i, com que anava per lliure, les venia de seguida als diaris i revistes de l’època. A l’esquerra, imatge titulada El revòlver segueix apuntant al mort, boca terrosa, a la vora, datada cap al 1941. A dalt, al peu de foto hi va posar: “Aquests homes importants amb les seves sabates de xarol s’amaguen del fotògraf amb l’ajuda del seu barret”, i té data del 1941. A sota, el peu diu: “Aquest home ha matat un policia i l’han escorcollat de dalt a baix abans d’anar cap a la presó de Sing Sing”, i data del 1939.  No tot era crim en la fotografia de Weegee. Els rics i famosos també hi tenien un lloc. A dalt, la imatge titulada La senyora G.W. Cavanaugh i una amiga arriben a l’òpera del Metropolitan, del 1943.   Weegee assegut en un tamboret, escrivint a màquina al maleter del seu Chevrolet mentre fuma un cigarret, del 1942. A dalt, portada del llibre Naked city, de Weegee, publicat per Essential Books a Nova York el 1945.

Weegee: Flaixos ràpids com bales

Les imatges en blanc i negre més crues i directes de la història del fotoperiodisme arriben a la Fundació FotoColectania de Barcelona directament des de la col·lecció M. + M. Auer de Suïssa

A l’esquerra, el cementiri indígena on estan enterrats els yàmanes a Bahía Mejillones, a l’illa Navarino, el lloc d’on van ser expulsats el 1960 i al qual ara volen tornar. A la dreta, a dalt, imatge de la Bahía Mejillones; al mig, Cristina Calderón, l’útima yàmana, amb una neta, i a baix una casa típica de Villa Ukika, a Puerto Williams (Xile).

Els últims yàmanes

A l'arxipèlag de la Terra del Foc hi viu Cristina Calderón, considerada Tresor Viu de la Humanitat per ser l’última descendent i parlant de l’idioma yàmana

OMNICONNEC TATs

Omniconnectats

El món digital ha canviat la manera com escrivim i com pensem, una omniconnexió que afecta la nostra relació amb la realitat

Il·lustració

El cul i el poder

Oferim un avançament editorial d’un dels articles que obren el tercer número d’‘El Món d’Ahir’, una revista creativa que combina la història, el periodisme i la literatura

12 Comentaris

Jeroni Alomar Poquet L’assassinat del capellà rebel

Jeroni Alomar Poquet: l'assassinat del capellà rebel

El 7 de juny es compleixen 80 anys de l’afusellament de Jeroni Alomar (1894-1937) l’únic eclesiàstic jutjat i afusellat a Mallorca pels franquistes durant la Guerra Civil

E  n  t  r  e  v  i  s  t  a

Shukri MabKout: "La Bíblia és més violenta que l'Alcorà, el problema no és l'Islam"

Entrevista a l'escriptor tunisià que ha assolit fama internacional des que el 2015 va guanyar el premi Booker

18 Comentaris

Internet: el negoci de la teva vida

Internet: el negoci de la teva vida

Facebook, Google i Amazon ho saben tot de nosaltres. Saben amb qui parlem, on som, cap on anem, qui som i qui ens agradaria ser. I no ho saben perquè ens espiïn, sinó perquè els hi diem. Internet havia de matar la ràdio, la premsa i la televisió, però la seva víctima ha sigut una altra: la privacitat

Felia Allum

Felia Allum: “La Camorra i el crim organitzat són el costat fosc de la globalització capitalista”

Entrevista a l'escriptora britànica que va publicar 'The invisible Camorra: Neapolitan crime families across Europe'

1 Comentaris

A Meghalaya les nenes i els nens estudien igual i no hi ha la discriminació d’altres llocs de l’Índia. A l’esquerra, la Mebadynbha, una estudiant de 12 anys, amb altres companyes de la mateixa edat en un descans entre classes a l’escola de Nongeitiang. A sota, un grup de persones, homes i dones, treballen en la construcció d’un estany que es farà servir com a piscifactoria a Nongeitiang. Cobren 160 rupies al dia, uns dos euros.

Un matriarcat a l'Índia: respectades pel seu cognom

A Meghalaya, al nord-est de l’Índia, hi ha una petita zona on viuen tres tribus on les dones són molt més lliures que a la resta del país: són elles les que passen el cognom als fills i la petita és l’hereva de les propietats familiars que també administra

3 Comentaris

Els escrits de vida  de Carles Capdevila

Els escrits de vida de Carles Capdevila

El director fundador del diari ha escrit més de 2.000 articles, sota l’epígraf 'I aquí', d’ençà que l’ARA va sortir al carrer, el novembre del 2010. N’ha seleccionat 130, amb alguns textos recuperats d’altres mitjans, i els publica al llibre 'La vida que aprenc' (Arcàdia)

3 Comentaris

Natura  L’increïble viatge de la grua

L'increïble viatge de la grua

A la llacuna de Gallocanta, entre Saragossa i Terol, s’hi reuneixen cada primavera milers d’aquests ocells, que van de camí cap al nord d’Europa en un espectacle que atreu gent de tot arreu

La caducitat entre les llums i les ombres Francesca woodman

Francesca Woodman: la caducitat entre les llums i les ombres

Un reportatge sobre una de les fotògrafes més influents de la història

L’autor noruec Jo Nesbo va deixar-se atrapar per l’escriptura fa 18 anys, després d’exercir de futbolista, militar, analista financer i estrella del rock. Les seves novel·les, protagonitzades per un exdetectiu introspectiu i turmentat, han triomfat arreu del món i se n’han venut milers d’exemplars.

ARTICLE DE JO NESBO

'La Set': sobre el fet d'escriure, en Harry i pilotar jumbos

El famós escriptor noruec Jo Nesbo explica en aquest article el seu procés d’escriptura i les claus de la seva nova novel·la, un altre cas de l’inspector Harry Hole que arriba dimecres a les llibreries

3 Comentaris

Avarques: dels pagesos menorquins als surfistes australians

Avarques: dels pagesos menorquins als surfistes australians

L’humil calçat de Menorca s’està convertint en una peça sofisticada i molt cara entre els bojos de la moda d’arreu del món. A les platges d’Austràlia moltes botigues de moda exclusiva les tenen com un dels seus productes estrella

2017: les cites de l’any

2017: les cites de l’any

L'inici de l’era Trump, amb tota la incertesa que implica, marcarà l'any que comencem 

Joan Rocala pressió de ser el número 1

Joan Roca: la pressió de ser el número 1

El millor xef del món assegura que el seu antídot per superar que tot el món es fixi en tu és la família. I també continuar vivint a la ciutat on ha nascut, Girona. Sap que l’èxit té data de caducitat, i està preparat

2 Comentaris

EDICIÓ PAPER 16/07/2017

Consultar aquesta edició en PDF

ESBÓS

'Les guerreres', dibuix del 1919

La segona vida de la pintora Lluïsa Vidal

"A poc a poc, els museus s’afanyen a programar, encara que sigui a la força, alguna exposició d’artistes dones"

2 Comentaris