Publicitat
Publicitat
Lita Cabellut disfressada d’un dels personatges que imagina abans d’immortalitzar-los a la tela. L’obra del fons, de tres metres de llarg, s’anomena Sancho Panza 10 i està feta en tècnica mixta.

Lita Cabellut: Un inici trist i molts cops de sort

La pintora catalana establerta a Holanda és una de les més cotitzades del moment tot i que aquí es coneix poc la seva obra, que ara exposarà a la Fundació Vila Casas de Barcelona en una gran retrospectiva

1 Comentaris

caminant cap  a la llum Drogues a Portugal

Drogues a Portugal: Caminant cap a la llum

El 2001 l’estat portuguès va despenalitzar el consum i va passar a tractar els drogoaddictes com a pacients i no com a delinqüents. Avui comença a analitzar les lliçons apreses de les seves polítiques

1 Comentaris

“A l’Iraq vaig comprar una pistola per si havia de matar-me”

Jon Lee Anderson: "A l'Iraq vaig comprar una pistola per si havia de matar-me"

Entrevista a un dels periodistes estrella de 'The New Yorker'

1 Comentaris

Samer al-Afandi i el seu germà bessó fent-se un emotiu petó quan es retroben enmig de la marxa.

Cisjordània: Alliberat en “una presó a l’aire lliure”

El jove palestí Samer al-Afandi va tornar aquest agost a casa seva, un camp de refugiats a Betlem, després de 13 anys i mig empresonat a Israel

La comunitat islàmica de Vilanova i la Geltrú s’ha gastat prop d’un milió d’euros per comprar i arreglar la nau industrial que han reconvertit en un oratori, fent-hi obres i condicionant-la. Preveuen fer-hi encara més millores.

Musulmans catalans contra l'islam 'made in Google'

El president de l’oratori Al-Furkan de Vilanova i la Geltrú defensa que els temples poden ser una vacuna contra la radicalització

1 Comentaris

“La gent no és conscient de les desigualtats i les seves conseqüències”

Kate Pickett: “La gent no és conscient de les desigualtats i les seves conseqüències”

Entrevista a l'epidemiòloga britànica coautora del llibre 'The spirit level'

Romania sense vampirs

Romania sense vampirs

Més enllà de la història de Dràcula que busquen els turistes, a les muntanyes del país centreeuropeu s’hi conserva una vida rural calmanda entre turons verds que fa pensar en altres temps

4 Comentaris

John le Carré, a l’esquerra, durant l’esmorzar conversa amb l’expert en espionatge Ben Macintyre en un hotel de Bristol.

John le Carré: “Ara el que uneix Occident és la por”

El seu tema és l’espionatge. Les seves obsessions són el secret i la traïció. Són anglesos d’un determinat origen, són vells amics i s’admiren mútuament. L’un, John le Carré, escriu novel·les i acaba de publicar ‘A legacy of spies’; l’altre, Ben Macintyre, no-ficció. Una conversa d’espies.

A dalt, el Ramón i la Teresa, dos dels campistes més veterans del 3 Estrellas. Al mig, un nen en un dels carrers del càmping. A sota, la família de l’Encarni i el José María, que es van conèixer al 3 Estrellas, compartint a la carpa exterior la paella.

Històries i records de l’autovia de Castelldefels: els últims campistes

Dels nombrosos càmpings que hi havia hagut al delta del Llobregat en queden pocs, on clients de tota la vida recorden com era el bullici en una via ràpida que va ser un nucli d’oci i turisme

Imatge del 1918 del bolxevic Pavel Dibenko i el líder anarquista Nèstor Makhnó, que va fundar una república llibertària a Ucraïna

L'anarquisme a la Revolució Russa: la tercera revolució fracassada

El número 25 de la revista ‘La Maleta de Portbou’ dedica un extens dossier a la Revolució del 1917. Coordinat per José María Fajardo, obre el focus sobre aspectes poc coneguts d’aquest moment cabdal de la història del segle XX amb treballs de reconeguts historiadors que, explica, coneixen el rus i han treballat amb fonts de primera mà. Oferim un dels articles, centrat en el paper de l’anarquisme el 1917

Després de la massacre de la plaça Rabà al-Adauiya del Caire perpetrada per la policia d’Al-Sissi contra els seguidors del president derrocat Mohammed Mursi l’agost del 2013, es va fer famós aquest símbol de la mà amb quatre dits.

L’islam polític pot reeixir en el món modern?

La revista ‘The Economist’ analitza, amb aportacions dels seus periodistes des del Caire, Istanbul i Tunis, la situació actual dels partits polítics islamistes a la conca mediterrània

5 Comentaris

McEnroe durant la semifinal masculina contra Jimmy Connors a Winbledon, el 1977.

McEnroe: 58 anys i encara no ha perdut el geni

L’extenista acaba de treure un segon llibre de memòries, ‘But seriously’, en què es planteja què pot fer ara que li queda poc per als seixanta anys i ja comença a no poder competir tampoc amb els veterans

Menjar fòssils
 L’ÚLTIMA REVOLUCIÓ GASTRONÒMICA

Menjar fòssils: l'última revolució gastronòmica

Cantautor, actor, escriptor i ara, també, periodista culinari. Albert Pla fa un exercici irònic de reportatge gastronòmic en què barreja veritats i mentides per inventar-se una nova revolució de la cuina catalana que no fa esferificacions, sinó plats amb ossos prehistòrics...

2 Comentaris

Els joves lliures de Sud-àfrica

Els joves lliures de Sud-àfrica

Els joves nascuts a partir del 1991, els de la Generació Born Free, que ja no han viscut l’apartheid, es divideixen entre els que volen seguir lluitant pel somni de Mandela i els que ja parlen d’una utopia impossible

1 Comentaris

Feito i Canogar Supervivents d’El Paso,  memòria viva d’un art i d’un país

Feito i Canogar: Supervivents d’El Paso, memòria viva d’un art i d’un país

Conversa a fons sobre el passat i el present amb dos dels grans artistes que van ajudar a introduir la modernitat en la pintura espanyola durant el franquisme i la Transició

1 Comentaris

A les platges de Castelldefels s'han instal·lat punts de vigilància millorats.

Socorristes: actors secundaris imprescindibles

Els socorristes solen estar en segon pla, i sovint són rebuts amb indiferència o rebuig, però hi ha moments crítics en què la seva actuació és essencial

1 Comentaris

“La tele permet als actors guanyar més que el cangur dels seus fills”

ENTREVISTA

“La tele permet als actors guanyar més que el cangur dels seus fills”

Marc Cartes va ser el Salvador Borés de 'Laberint d’ombres', un dels dolents més cèlebres de la televisió catalana, fa disset anys. El mes que ve torna a la sèrie de sobretaula de TV3 amb 'Com si fos ahir'

2 Comentaris

La Marta Bartra dansant

Balladors: vitalitat al carrer

Els efectes terapèutics del ball estan descrits des dels orígens dels temps. Expressar-se a través del cos té beneficis físics i psicològics i reforça el sentiment de pertinença a una col·lectivitat. Ho saben la legió de balladors que des de fa uns anys omplen els carrers i places de Barcelona i altres ciutats en populars ballades a l’aire lliure

3 Comentaris

El barri Sørenga, amb apartaments moderns

Oslo s'obre al mar

La capital noruega està cansada de ser la ventafocs del nord i inverteix en equipaments culturals que donaran una nova vida al litoral del fiord i canviaran la imatge de la ciutat

2 Comentaris

No se sap ben bé com van arribar les xarxes xineses a la regió de Kerala, però des de fa cinc segles formen part del paisatge de Kochi

Les últimes xarxes de Kochi

La contaminació, la sobreexplotació i el dragatge del canal han fet desaparèixer quasi del tot la pesca a Kochi, al sud de l’Índia, i els pescadors de xarxa xinesa viuen ara de les propines dels turistes

“Molta gent pot fer les coses bé;  molt poca, extraordinàriament bé”

Ferran Adrià: "Es pot ser ambiciós sense ser cabró"

Parlem amb el creador d'El Bulli d’innovació, de creativitat i de talent

10 Comentaris

Agadez  Les llàgrimes del ‘HArmattan’

Agadez : les llàgrimes del ‘harmattan’

Al cor del Níger, a Agadez, el vent que bufa pols durant mesos cobreix les cases dels immigrants que hi fan parada en la seva ruta cap al Mediterrani. Fa segles, però, que la ciutat és lloc de pas

1 Comentaris

A dalt a l’esquerra, La Seine Musicale vist des del pont de Sèvres. A baix, imatge del concert inaugural a l’Auditori i detall de la trena de la paret. A sobre, el petit foyer que hi ha a l’entrada de l’auditori, on es veu l’estructura geodèsica. A sota, el conjunt i l’illa de Séguin a l’època de màxim apogeu de Renault.

Shigeru Ban: l’art de tricotar parets

A l’illa de Séguin, on hi havia hagut Renault, acaba d’obrir un gran equipament escènic que s’avança a tota la remodelació del Sena. És La Seine Musicale, un gran edifici dissenyat per Shigeru Ban

Tot i que és més conegut pel seu estil “praderia”, Wright agafava influències de tot arreu, del Japó als maies. Durant un temps va construir tota una sèrie de cases d’inspiració maia on feia servir uns blocs de formigó que es podien modelar molt fàcilment amb decoracions abstractes. El dibuix correspon a l’Ennis House, a Los Angeles, construïda el 1924 i que ha servit d’escenari per a nombroses pel·lícules. La més famosa és Blade Runner (s’hi van rodar diverses escenes), però també ha estat la inspiració dels interiors del palau de Daenerys Targaryen a Meereen, a la sèrie Joc de trons.  El 1956, enmig d’una gran expectació, Wright va presentar el seu pla del Mile-High, una torre de 1.609,4 metres d’altura -el Burj Khalifa de Dubai, la més alta del món ara, “només” en fa 830- on podrien viure unes 100.000 persones.

Frank Lloyd Wright, el geni arrogant

Aquest any se celebra el 150 aniversari del naixement de l’arquitecte nord-americà més famós de la història. El MoMA de Nova York li dedica una gran retrospectiva recuperant-ne els arxius.

6 Comentaris

El cas de la vaca Margarita es va fer famós fa uns mesos gràcies a un moviment d’activistes que s’oposaven al sacrifici de l’animal. De moment han aconseguit parar-lo, però encara estan pendents de més anàlisis. A la imatge, la vaca Margarita i Elena Tova a La Llar, a Marçà.  A la finca que té llogada Elena Tova a Marçà, al Priorat, s’hi poden trobar tot tipus d’animals, molts d’ells amb malalties o amb alguna deficiència, com és el cas del Fèlix (foto superior a l’esquerra), un xai al qual li han posat unes pròtesis per poder caminar. Elena Tova (foto inferior fa uns mesos) els cuida tots amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la gestió d’aquest santuari d’animals és costós i necessita un pressupost d’uns 10.000 euros al mes.

L’Elena i els animals

Visitem Elena Tova al santuari on conviu amb més de 200 animals de totes les espècies. Gossos, gats, ànecs, gallines, porcs, cavalls, cabres, vaques, ovelles, xais... Una cervatell anomenada Fantasia; el Kat, un garrí, i la Gota, una rata que va morir fa mesos, són alguns dels animals que han format part d’aquesta gran família multiespècie que resideix en una masia de 30 hectàrees a Marçà, al Priorat

Gentlemen’s CLUBs Una hERÈncia del segle XIX

Gentlemen’s Clubs: Una herència del segle XIX

Cultura d’homes i cultura de l’exclusivitat. Els clubs de cavallers, tradició típicament anglesa del segle XIX, gairebé només londinenca, lluita per mantenir un estil de vida adaptant-se a l’entorn del XXI. En visitem alguns dels més famosos de la capital britànica

El samurai de Bowie

El samurai de Bowie

El dissenyador japonès va tenir un paper cabdal en la imatge de David Bowie als anys 70, i part dels seus estilismes es poden veure ara a l’exposició que hi ha al Museu del Disseny

“Les veritables amenaces de l’era Trump són el canvi climàtic i la guerra nuclear”

Noam Chomsky: “Les veritables amenaces de l’era Trump són el canvi climàtic i la guerra nuclear”

Entrevista al científic, lingüista i filòsof, que s'ha convertit en un gran referent de l'esquerra a nivell internacional

12 Comentaris

A dalt, el pont de San Francisco, per on va entrar la Contra el 24 de juliol del 1982.  A baix, un dels cartells al Museu de la Massacre dedicat als 15 morts d’aquell dia: Walter Baquedano, Luis Alberto Espinoza, Hugo Martínez, Justo Espinal, Victorino Espinal, Alfredo Espinoza, Reimundo García, Félix Pedro Sánchez, Ángel Sánchez, Hoduver Evelio Barrera Baquedano, Donald Espinoza, Victorino Centeno, Arístides Moncada, Hugo Lainez i Reynaldo Barrera Carrasco.  El que en el seu moment va ser el comandament que defensaven, avui és un turó verd on s’alça un edifici convertit en biblioteca i museu (foto superior a l’esquerra). A fora, envoltant el prat, 15 sepulcres de pedra pintats de vermell i negre recorden els morts, com el d’Hoduver Evelio (foto inferior dreta). A dalt a la dreta, Máximo Andrade i Timoteo Moreno (esquerra), aquest últim un dels segrestats per la Contra. A baix, a l’esquerra, Tino Espinoza, que va ser cap d’escamot i un dels 25 milicians que van combatre aquell dia en què va morir el seu fill de 14 anys.

La massacre de San Francisco

Els supervivents d’una de les matances més cruentes de la contrarevolució a Nicaragua expliquen la seva història 35 anys després i enmig del desencant per l’evolució del sandinisme

La varietat d’escenes i ambients és una de les grandeses del reportatge de Berenguer sobre el Molino. La seva relació amb el coreògraf cubà Negrito Poly (aquí retratat amb gorra) li va obrir les portes de tots els racons de la sala. Es va fixar en el que passava a l’escenari, l’espai on els artistes obrien fissures en la rigidesa moral de l’època, però sobretot en la vida als passadissos i camerinos. Allà hi va captar la intimitat de personatges com el popular transformista  Gran Johnson, fotografiat a mig vestir per sortir a actuar; va mostrar la feina entre caixes dels treballadors més anònims, com les costureres, i es va fixar en detalls exemplificadors del context repressor de l’època, com el cartell sobre normes de conducta entre artistes i públic que prohibeix el contacte físic.  La majoria de les 65 fotografies que inclou el llibre A chupar del bote son inèdites. Una és aquesta de la vedet Christa Leem, que va ser musa de Joan Brossa i de la intel·lectualitat barcelonina dels setanta i que, com Berenguer, també va morir prematurament.

40 anys a la cambra fosca

Surt a la llum l’obra de Ximo Berenguer, fotògraf de la Transició oblidat durant quatre dècades. Un llibre i una exposició reivindiquen la vàlua d’un autor mort prematurament que va deixar un valuós assaig gràfic del xoc entre dictadura i democràcia

1 Comentaris

“Espanya ha perdut pes al món”

ENTREVISTA

Javier Solana: “Espanya ha perdut pes al món”

Entrevista al polític espanyol d'èxit internacional que ha rebut el premi Dret i Societat

30 Comentaris

UNA FUGIDA EUROPEA

Una fugida europea

El 1940, amb el rei belga rendit als nazis i Espanya preparada per rebre amb honors Heinrich Himmler, el cap de les SS, es va produir a Barcelona una fuga de pel·lícula protagonitzada pel primer ministre belga Hubert Pierlot i el seu ministre d’Exteriors, Paul-Henri Spaak. El protagonista d’aquesta perillosa aventura va ser un belga resident a la ciutat, la família del qual ha recuperat la seva història

1 Comentaris

“Ens hauríem de centrar més en  el que tenim en lloc d’emmirallar-nos en el que tenen els altres”

Rosa Maria Malet: “Ens hauríem de centrar més en el que tenim en lloc d’emmirallar-nos en el que tenen els altres”

Entrevista a l'exdirectora de la Fundació Miró de Barcelona, que ha exercit aquest càrrec durant els últims 37 anys

2 Comentaris

La passió dins l’ànima

La passió dins l’ànima

Durant tot el mes de juliol, Andorra és la seu d’un nou espectacle del Cirque du Soleil. L’han titulat ‘Stelar’ i és un compendi de les qualitats humanes i artístiques d’aquest projecte que té espectacles per tot el món. Entrem al seu ‘backstage’ poc abans de l’estrena

Il·lustració

Què ens fa humans?: Les bases genètiques de la singularitat humana

Les diferències genètiques entre els ximpanzés i els humans només oscil·len entre un 10% i un 15%

8 Comentaris

Explica  Carles Domingo, responsable de l’empresa Creuers del Port de Barcelona, que els passatgers dels creuers sumen uns 2,68 milions, però només 1,3 milions s’animen a baixar a la ciutat per fer la visita, com els que es poden veure a la imatge.  L’arribada i sortida dels creuers al port de Barcelona és una operació molt complexa que requereix una coordinació i una gestió mil·limetrada. Tot ha d’estar a punt perquè els milers de passatgers puguin desembarcar i embarcar dels vaixells de manera ordenada, ràpida i eficaç. Mar Pérez (pàgina anterior, a l’esquerra) és la responsable del departament de creuers de Port de Barcelona i explica que prioritzen els creuers que tenen com a base la ciutat, és a dir, que hi comencen o hi acaben els seus viatges, ja que són els que reporten més beneficis a la ciutat. Carles Domingo (pàgina anterior, a la dreta) és el màxim responsable de Creuers del Port de Barcelona, l’empresa que gestiona cinc de les sis terminals de creuers. Explica que els creueristes representen només el 3% dels turistes de la ciutat. Video

Creuers: el gran desembarcament

Quan Barcelona tot just comença a llevar-se, una ciutat flotant (o cinc) arriba a port per formar part de l''skyline' de la capital durant unes hores que esdevenen frenètiques. Amb ordre gairebé militar, es carreguen i es descarreguen passatgers, equipatges, subministraments i mercaderies, en una operació en què tot està mesurat

“Tothom ha de saber genètica.
  No hi ha cap altra opció”

ENTREVISTA

Siddhartha Mukherjee: “Tothom ha de saber genètica. No hi ha cap altra opció”

Entrevista al metge, genetista i investigador en oncologia a la Columbia University de Nova York que va guanyar el Pulitzer de no-ficció del 2011

5 Comentaris

Els germans Salabura es passen la primavera recorrent les finques d’Eivissa i Formentera per xollar les ovelles amb la tècnica Tally Hi, que millora el procés. La fotògrafa Eva Parey ha seguit el seu recorregut al llarg de dos anys per les dues illes. D’esquerra a dreta: Catalina de Can Raconada amb un munt de llana; Andrei Salabura escollint ovelles en una finca de Formentera; els dos germans, Andrei i Jan, en un descans durant la seva estança a la petita Pitiusa; veïns de la finca d’Arenals, a Migjorn de Formentera, mirant la feina dels xolladors; Andrei fent servir la tècnica australiana per xollar ovelles, i una ovella que ja ha passat per les seves mans.

Els germans que mai van deixar de comptar ovelles

Cada primavera els germans Salabura recorren les Pitiüses xollant ovelles. En passen fins a 5.000 per les seves mans i el seu secret és el Tally Hi, una tècnica importada d’Austràlia. Sense voler-ho, són el testimoni del descens gradual del bestiar oví en l’última dècada

4 Comentaris

Mai un cotxe tan petit ha tingut tanta capacitat per encabir persones i paquets. Dintre del 600 s’hi arribaven a ficar fins a sis persones amb totes les seves pertinences. Eren temps en què les normes de seguetat eren més laxes i la comoditat no es valorava tant com la mobilitat. A l’esquerra, el 600 D el 1963 amb Montserrat al fons.  En la seva millor època, la planta de la Seat a la Zona Franca va arribar a tenir 25.000 persones en nòmina, una xifra que es devia en molt bona part a l’èxit del 600. L’empresa va ser en gran part pública, depenia del hòlding industrial estatal Instituto Nacional de Industria (INI) fins que el 1986 es va vendre al Grup Volkswagen. A les imatges es poden veure imatges de la fàbrica de la Zona Franca en què es fabricava el 600 i anuncis dels anys seixanta i setanta de promoció del cotxe, el primer utilitari familiar d’èxit.

El 600: icona d’un temps, d’un país

El 27 de juny de 1957 sortia a la venda el primer Seat 600, el primer vehicle de masses de què van gaudir els espanyols. Tot i els seus 60 anys, encara se’n troben circulant per les carreteres i la seva imatge s’ha convertit en el símbol nostàlgic d’una època

4 Comentaris

Narconegoci: el món sense fronteres

Narconegoci: el món sense fronteres

Si sumem tota la població d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, surt la xifra anual de consumidors de droga al món. El volum de consum s’ha estancat, però les conseqüències per a la salut global són encara devastadores

4 Comentaris

Joseph Stiglitz, el dia de l'entrevista amb l'ARA

Joseph Stiglitz: "Barcelona ja experimenta la part negativa de ser un lloc de moda"

Conversa amb el premi Nobel d'Economia de l'any 2001, una veu crítica amb la globalització i les teories del lliure mercat

5 Comentaris

Balenciaga cent anys i El misteri perviu

Balenciaga: cent anys i el misteri perviu

Tres exposicions pràcticament simultànies, a París, Londres i Getaria, celebren el centenari de l’obertura del primer ‘atelier’ a Sant Sebastià del dissenyador, el més influent del segle XX

2 Comentaris

La cooperació catalana, en xifres

ARA DATA

La cooperació catalana, en xifres

L’ajuda oficial al desenvolupament, que va patir una retallada dràstica amb la crisi, s’ha començat a recuperar, però l’esforç de Catalunya continua lluny del que fan altres comunitats, segons l’últim informe d’Oxfam Intermón

Archidona és una gran taca blanca vist des del turonet on hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia, patrona del poble. A baix, la Lola Salazar a l’interior de la capella amb quatre dels cinc nets que l’han acompanyat en el viatge.

Que venen els 'indepes'!

Més de mig segle després de l’emigració a Barcelona d’una parella d’un poble de Màlaga, tres generacions de la mateixa família hi tornen. La incomprensió sobre les demandes catalanes evidencia que la distància entre desig i una realitat ben concreta és molt superior als mil quilòmetres que hi ha als mapes

29 Comentaris

Els iranians són una gent acollidora que rep amb un somriure els visitants. A dalt, el mausoleu del poeta Ferdousi, mort el 1020 i autor d’una poesia èpica molt valorada pels perses. És a Tus, molt a prop de la ciutat santa de Meixad. A la pàgina anterior, un dels patis del santuari de l’imam Reza, a Meixad, ple de fidels que celebren el Now Ruz, l’Any Nou Persa. A sota, les tombes reials de Naqsh-e Rostam, prop de Persèpolis. A la foto gran, una parada d’espècies del basar d’Isfahan, una ciutat que es va enriquir gràcies a la Ruta de la Seda i que encara manté la seva esplendor amb mesquites, ponts, places i palaus bellíssims.

Iran: benvingut al país dels poetes... i els mocadors

Malgrat la mala fama exterior, i la pressió de la policia moral sobre la població, l’Iran és un país fascinant, amb magnífiques ciutats antigues i una gent encantadora que et somriu pel carrer

9 Comentaris

La forense Immaculada Gràcia, del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, parlant amb col·legues en una sala d'autòpsies de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)

Diari d'una forense: el que la mort t'ensenya

Dilluns es va estrenar a TV3 la segona temporada de ‘Nit i dia’, protagonitzada per la forense Sara Grau. Passem una guàrdia de 24 hores amb Imma Gràcia, metge forense a la vida real

1 Comentaris

Islàndia : l'illa de gel fascina el món

Islàndia : l'illa de gel fascina el món

El 2017 s’espera que el país més despoblat d’Europa rebi dos milions de turistes, set per cada un dels seus habitants, que hi arriben atrets per un paisatge extrem que captiva tant a l’estiu com a l’hivern

2 Comentaris

L'home que parla a les coses

Perejaume: l'home que parla a les coses

Un recorregut per l'obra i la trajectòria de l'artista poeta de la mà del director de la Fundació Tàpies, còmplice del treball de l’artista al llarg dels anys

D’això no se’n pot parlar

KNOCK OUT

D'això no se'n pot parlar

"Davant de situacions de tensió per divergència d’opinions, no voler discutir-se no ha de ser motiu de dolor. Al contrari, és símptoma d'intel·ligència"

12 Comentaris

ARA SOM  quatra

CAPS I PUNTES

Ara som Quatra

"Qui o què són quatre és tot un misteri, com el nom de la finca o el seu autor"

La nova vida deJon Hamm

La nova vida de Jon Hamm

L’actor que es va fer famós fent de Don Draper a ‘Mad men’ ha iniciat una etapa vital en què s’ha reinventat després de passar per un centre de rehabilitació i reenfocar la seva carrera cap al cinema

Els avis del carrer

KNOCKOUT

Els avis del carrer

Emociona veure’ls. Sortir a la terrassa i observar-los com prenen el sol o pensen o semblen tristos, esperant ves a saber què, uns la família, d’altres la mort

4 Comentaris

El Paral·lel en la imatge d’una postal cap a l’any 1910, quan era el centre de l’oci de la ciutat.

CAPS I PUNTES

El paral·lel d’en Rossend Llurba

Malgrat ser un personatge oblidat, Albertí defensa que Llurba va ser el veritable emperador del Paral·lel, i no pas Alejandro Lerroux

El taxista de New Bond Street

KNOCK OUT

El taxista de New Bond Street

Avui fa 120 anys que es va multar la primera persona per conduir sota els efectes de l'alcohol

1 Comentaris

Espies: torna la Guerra Freda?

PLANETA

Espies: torna la Guerra Freda?

Des de la caiguda del Teló d’Acer, Rússia ha mantingut un perfil baix en espionatge i els EUA s’han centrat a combatre el terrorisme. Incidents recents, però, indiquen que la lluita continua

El menjador del restaurant Casa Leopoldo manté l’antiga decoració i només ha canviat el color de les parets.

CAPS I PUNTES

Un menú per a Casa Leopoldo

"Els sòcols de rajola, les taules d’un blanc immaculat, els cartells de toros"

1 Comentaris

Turisme de masses: l'última revolució

PLANETA

Turisme de masses: l'última revolució

La humanitat viatja des de sempre, primer per supervivència, i a partir del segle XVII per plaer i curiositat només a l'abast dels més rics

1 Comentaris

Un món de color rosa

KNOCKOUT

Un món de color rosa

Tant de bo les nenes s'adonin que són en un món que els distorsiona la realitat amb colors, idees, consignes i imposicions només perquè han nascut nenes. I així, potser, els vindrà de gust canviar-lo

6 Comentaris

Cantonada del carrer Tallers amb Ramalleres, on hi ha el bar Cèntric i molt a prop d’on vivien a principis dels vuitanta l’escriptor Roberto Bolaño i també altres poetes actius aquella època.

CAPS I PUNTES

Alguns poetes a Barcelona

"Tota una ciutat al carrer, alleujada després de la mort del general Franco, que vivia un esclat d’emocions retrobades"

La febre de l’unicorn

KNOCK OUT

La febre de l'unicorn

"La bèstia mitològica en versió infantilitzada ha ocupat totes les piscines del Primer Món"

1 Comentaris

UN ASSASSÍ DESTRALER

EL CRIM NO FA VACANCES

Un assassí detraler

"Tinc un compte pendent amb aquesta història"

La reina de la llar

KNOCK OUT

La reina de la llar

Uns amics italians em demanen la recepta de la crema catalana. “L’autèntica”, volen

4 Comentaris

LA COBDÍCIA
 MATA

EL CRIM NO FA VACANCES

La cobdícia mata

La Barcelona de l’última dècada del segle XIX era coneguda com la Ciutat de les Bombes pels seus atemptats anarquistes

PUBLICITAT
El misteri dels forats  a les samarretes

KNOCK OUT

El misteri dels forats a les samarretes

"Uns forats diminuts, sempre a la part del davant i una mica més avall del melic"

39 Comentaris

JAUME L’ESBUDELLADOR

EL CRIM NO FA VACANCES

Jaume l'Esbudellador

"L’aristocràcia deia que el culpable era un nihilista, el proletariat pensava en una venjança de caràcter sexual"

1 Comentaris

Simfonia contra la misèria

KNOCKOUT

Simfonia contra la misèria

Amb la por d’un contraatac alemany, els músics, morts de gana però vestits de gala, van començar a tocar la 'Simfonia de Leningrad', i van oblidar per una estona la tragèdia i la fam

4 Comentaris

Un cap tallat entre les albergínies

EL CRIM NO FA VACANCES

Un cap tallat entre les albergínies

Pocs crims han sigut tan populars a Barcelona com el que va horroritzar l’opinió pública a finals del 1872

La parella del piano

KNOCK OUT

La parella del piano

Veure György Kurtág tocar el piano acompanyat de la seva dona, Márta Kurtág, és una experiència commovedora

6 Comentaris

Memòria de les  barraques

CAPS I PUNTES

Memòria de les barraques

Es calcula que als anys vint hi havia unes 6.000 barraques, sobretot al litoral i a la muntanya de Montjuïc, als extrems de l’Eixample i als turons de Collserola

2 Comentaris

La noia que comprava llibres a l’atzar

KNOCK OUT

La noia que comprava llibres a l’atzar

Qualsevol història, per intranscendent que sembli, ens pot descobrir un món i canviar-nos la vida

5 Comentaris

La llibreria llibertària i botiga de música i samarretes El Lokal celebra el 30è aniversari.

CAPS I PUNTES

Històries del Raval

Aquesta col·lecció de monografies sobre el barri del Raval ens acosta als diversos enfocaments que pot adoptar la crònica urbana

1 Comentaris

Envoltats de ginys

Envoltats de ginys

Cada cop tenim més tipus de dispositius tecnològics que faciliten la feina i la comunicació però també augmenten el nivell d’ansietat i condicionen el descans

La mirada  de la Frida

KNOCKOUT

La mirada de la Frida

"Estiu 1993 et commou profundament i, de tant en tant, et fa somriure"

2 Comentaris

Travessar el desert al llarg de 650 quilòmetre per una carretera on circulen ben pocs cotxes és una experiència úncia

Xina - Taklamakan: el desert on entraràs però no en sortiràs

A la regió autònoma de Xinjiang, entre Mongòlia i el Tibet, hi viuen els uigurs, una ètnia de religió musulmana que ha conservat la seva identitat enmig d’un paisatge de llegenda

5 Comentaris

Cantonada dels carrers Tàpies i Abat Safont amb els jardins de Sant Pau del Camp, on hi havia el Tropezón.

CAPS I PUNTES

La vida a cantonades

"Les coses canvien a tot arreu, però a ciutat encara és més visible aquesta condició mutant de la vida"

Joui Una cursa per  la superació

Joui: Una cursa per la superació

Abdelkadous Mouj Nia ha aconseguit formar part de l’elit de l’ultraesport malgrat tenir-ho tot en contra. Veí del Vendrell des de fa 13 anys, diu que “les barreres hi són per trencar-les”

2 Comentaris

Les imatges més conegudes de Weegee són les que tenen a veure amb l’entorn criminal i mafiós del Nova York dels anys quaranta. Arribava abans que ningú als llocs perquè tenia autorització per tenir una ràdio de la policia i, com que anava per lliure, les venia de seguida als diaris i revistes de l’època. A l’esquerra, imatge titulada El revòlver segueix apuntant al mort, boca terrosa, a la vora, datada cap al 1941. A dalt, al peu de foto hi va posar: “Aquests homes importants amb les seves sabates de xarol s’amaguen del fotògraf amb l’ajuda del seu barret”, i té data del 1941. A sota, el peu diu: “Aquest home ha matat un policia i l’han escorcollat de dalt a baix abans d’anar cap a la presó de Sing Sing”, i data del 1939.  No tot era crim en la fotografia de Weegee. Els rics i famosos també hi tenien un lloc. A dalt, la imatge titulada La senyora G.W. Cavanaugh i una amiga arriben a l’òpera del Metropolitan, del 1943.   Weegee assegut en un tamboret, escrivint a màquina al maleter del seu Chevrolet mentre fuma un cigarret, del 1942. A dalt, portada del llibre Naked city, de Weegee, publicat per Essential Books a Nova York el 1945.

Weegee: Flaixos ràpids com bales

Les imatges en blanc i negre més crues i directes de la història del fotoperiodisme arriben a la Fundació FotoColectania de Barcelona directament des de la col·lecció M. + M. Auer de Suïssa

A l’esquerra, el cementiri indígena on estan enterrats els yàmanes a Bahía Mejillones, a l’illa Navarino, el lloc d’on van ser expulsats el 1960 i al qual ara volen tornar. A la dreta, a dalt, imatge de la Bahía Mejillones; al mig, Cristina Calderón, l’útima yàmana, amb una neta, i a baix una casa típica de Villa Ukika, a Puerto Williams (Xile).

Els últims yàmanes

A l'arxipèlag de la Terra del Foc hi viu Cristina Calderón, considerada Tresor Viu de la Humanitat per ser l’última descendent i parlant de l’idioma yàmana

OMNICONNEC TATs

Omniconnectats

El món digital ha canviat la manera com escrivim i com pensem, una omniconnexió que afecta la nostra relació amb la realitat

Il·lustració

El cul i el poder

Oferim un avançament editorial d’un dels articles que obren el tercer número d’‘El Món d’Ahir’, una revista creativa que combina la història, el periodisme i la literatura

11 Comentaris

Jeroni Alomar Poquet L’assassinat del capellà rebel

Jeroni Alomar Poquet: l'assassinat del capellà rebel

El 7 de juny es compleixen 80 anys de l’afusellament de Jeroni Alomar (1894-1937) l’únic eclesiàstic jutjat i afusellat a Mallorca pels franquistes durant la Guerra Civil

E  n  t  r  e  v  i  s  t  a

Shukri MabKout: "La Bíblia és més violenta que l'Alcorà, el problema no és l'Islam"

Entrevista a l'escriptor tunisià que ha assolit fama internacional des que el 2015 va guanyar el premi Booker

17 Comentaris

Internet: el negoci de la teva vida

Internet: el negoci de la teva vida

Facebook, Google i Amazon ho saben tot de nosaltres. Saben amb qui parlem, on som, cap on anem, qui som i qui ens agradaria ser. I no ho saben perquè ens espiïn, sinó perquè els hi diem. Internet havia de matar la ràdio, la premsa i la televisió, però la seva víctima ha sigut una altra: la privacitat

Felia Allum

Felia Allum: “La Camorra i el crim organitzat són el costat fosc de la globalització capitalista”

Entrevista a l'escriptora britànica que va publicar 'The invisible Camorra: Neapolitan crime families across Europe'

1 Comentaris

A Meghalaya les nenes i els nens estudien igual i no hi ha la discriminació d’altres llocs de l’Índia. A l’esquerra, la Mebadynbha, una estudiant de 12 anys, amb altres companyes de la mateixa edat en un descans entre classes a l’escola de Nongeitiang. A sota, un grup de persones, homes i dones, treballen en la construcció d’un estany que es farà servir com a piscifactoria a Nongeitiang. Cobren 160 rupies al dia, uns dos euros.

Un matriarcat a l'Índia: respectades pel seu cognom

A Meghalaya, al nord-est de l’Índia, hi ha una petita zona on viuen tres tribus on les dones són molt més lliures que a la resta del país: són elles les que passen el cognom als fills i la petita és l’hereva de les propietats familiars que també administra

3 Comentaris

Els escrits de vida  de Carles Capdevila

Els escrits de vida de Carles Capdevila

El director fundador del diari ha escrit més de 2.000 articles, sota l’epígraf 'I aquí', d’ençà que l’ARA va sortir al carrer, el novembre del 2010. N’ha seleccionat 130, amb alguns textos recuperats d’altres mitjans, i els publica al llibre 'La vida que aprenc' (Arcàdia)

3 Comentaris

Natura  L’increïble viatge de la grua

L'increïble viatge de la grua

A la llacuna de Gallocanta, entre Saragossa i Terol, s’hi reuneixen cada primavera milers d’aquests ocells, que van de camí cap al nord d’Europa en un espectacle que atreu gent de tot arreu

La caducitat entre les llums i les ombres Francesca woodman

Francesca Woodman: la caducitat entre les llums i les ombres

Un reportatge sobre una de les fotògrafes més influents de la història

L’autor noruec Jo Nesbo va deixar-se atrapar per l’escriptura fa 18 anys, després d’exercir de futbolista, militar, analista financer i estrella del rock. Les seves novel·les, protagonitzades per un exdetectiu introspectiu i turmentat, han triomfat arreu del món i se n’han venut milers d’exemplars.

ARTICLE DE JO NESBO

'La Set': sobre el fet d'escriure, en Harry i pilotar jumbos

El famós escriptor noruec Jo Nesbo explica en aquest article el seu procés d’escriptura i les claus de la seva nova novel·la, un altre cas de l’inspector Harry Hole que arriba dimecres a les llibreries

3 Comentaris

Avarques: dels pagesos menorquins als surfistes australians

Avarques: dels pagesos menorquins als surfistes australians

L’humil calçat de Menorca s’està convertint en una peça sofisticada i molt cara entre els bojos de la moda d’arreu del món. A les platges d’Austràlia moltes botigues de moda exclusiva les tenen com un dels seus productes estrella

2017: les cites de l’any

2017: les cites de l’any

L'inici de l’era Trump, amb tota la incertesa que implica, marcarà l'any que comencem 

Joan Rocala pressió de ser el número 1

Joan Roca: la pressió de ser el número 1

El millor xef del món assegura que el seu antídot per superar que tot el món es fixi en tu és la família. I també continuar vivint a la ciutat on ha nascut, Girona. Sap que l’èxit té data de caducitat, i està preparat

2 Comentaris

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF

ESBÓS

'Les guerreres', dibuix del 1919

La segona vida de la pintora Lluïsa Vidal

"A poc a poc, els museus s’afanyen a programar, encara que sigui a la força, alguna exposició d’artistes dones"

2 Comentaris