A MESURA QUE ELS MEUS FILLS I ELS DELS MEUS AMICS ES VAN FENT GRANS, els amics em pregunten una vegada i una altra què preferiria que consumissin: alcohol o marihuana? La primera resposta que se m’acut, evidentment, és “ni una cosa ni l’altra”, però cap pare me l’accepta. Es dóna per segur, amb raó, que la immensa majoria d’adolescents provaran una d’aquestes dues substàncies en algun moment, especialment quan vagin a la universitat. Així doncs, els pares em collen perquè vagi més enllà.

La resposta fàcil és demonitzar la marihuana. Al capdavall, és il·legal. A més, se’n coneixen bé els efectes nocius potencials. Els TAC cerebrals mostren que el consum de marihuana està associat amb canvis potencials al cervell. Se’l vincula amb un increment del risc de patir psicosi i podria estar relacionat amb alteracions de la funció pulmonar o un augment del risc de patir càncer a llarg termini, malgrat que cada vegada més proves indiquen que això és improbable. També pot afectar la memòria, està associat amb un pitjor rendiment acadèmic i el seu consum es relaciona amb una vida adulta menys reeixida.

Però tot això són associacions, no seqüències causals confirmades. Podria ser, per exemple, que les persones que tenen una predisposició a la psicosi tinguin més tendència a consumir cànnabis. No ho sabem del cert. D’altra banda, tots aquests perills potencials ens semblen terribles només quan els considerem de manera aïllada. Si els comparem amb els de l’alcohol, tot plegat cobra un altre aspecte.

Com que la marihuana és il·legal, el primer que em ve al cap abans de contestar la pregunta és la delinqüència. En molts estats nord-americans, que t’agafin amb marihuana és molt més greu que no pas que t’enxampin amb alcohol sent menor d’edat. Però fer cas omís de la relació entre l’alcohol i la delinqüència és un greu error. El Consell Nacional de l’Alcoholisme i la Drogodependència dels Estats Units indica que el consum d’alcohol és un factor present en el 40% dels delictes violents que es cometen al país i, dins d’aquesta categoria, el consum d’alcohol es dóna en un 37% de les violacions i un 27% dels delictes d’agressió greu.

No s’ha trobat cap associació d’aquesta mena relativa als consumidors de cànnabis. Per bé que hi ha estudis que poden relacionar la marihuana amb la delinqüència, gairebé tots se centren en la distribució il·legal d’aquest producte. En general, els que estan col·locats no cometen actes violents.

Alguns potser argumentaran que el consum esporàdic no és cap problema, que el que és preocupant en termes de delinqüència és l’abús. I tindran raó, però en referència a l’alcohol. Un estudi pediàtric recent ha investigat els factors associats amb la mort de delinqüents menors d’edat. Els investigadors han descobert que prop del 19% dels joves delinqüents i l’11% de les joves delinqüents tenen dependència de l’alcohol. És més, han observat que, fins i tot cinc anys després de la seva detenció, els que són alcohòlics presenten un risc 4,7 vegades més alt de morir per causes externes, com ara un homicidi, que els que no presenten cap dependència de l’alcohol.

L’ALCOHOL MATA MÉS

Quan em plantejo com respondre a la pregunta, també penso en la salut. Un cop més, no hi ha punt de comparació. El consum desenfrenat de grans quantitats d’alcohol en un període breu és responsable de prop de la meitat de les més de 80.000 morts relacionades amb l’alcohol que es van registrar als Estats Units el 2010, segons un informe del 2012 dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties nord-americans. Es va estimar que els costos econòmics associats al consum excessiu d’alcohol als Estats Units ascendien a 225.000 milions de dòlars. A més, aquest consum excessiu (que es defineix com la ingesta de quatre o més consumicions seguides per a les dones i cinc o més per als homes) no és un fenomen excepcional. Més del 17% dels nord-americans beuen alcohol d’aquesta manera, i més del 28% dels joves d’entre 18 i 24 anys. I és més freqüent entre els membres de famílies amb uns ingressos d’almenys 75.000 dòlars [anuals]. És un problema assentat que afecta la classe mitjana.

La marihuana, per la seva banda, pràcticament no mata a ningú. El nombre de morts atribuïdes al consum de cànnabis és pràcticament zero. Un estudi en què es va fer un seguiment de més de 45.000 suecs al llarg de 15 anys no va detectar cap increment de la mortalitat entre els consumidors de marihuana, després de neutralitzar altres factors. En un altre estudi publicat a l’American Journal of Public Health, es va fer un seguiment de més 65.000 nord-americans i es va concloure que el consum de marihuana no té cap efecte sobre la mortalitat d’homes i dones sans.

Em pregunto quin dels dos productes és més perillós si el seu consum es combina amb la conducció. Un estudi de casos i testimonis del 2013 va revelar que el consum de marihuana implica un augment del 83% de les probabilitats de patir un accident de trànsit mortal. Però si, a més de drogues, s’ha consumit alcohol, les probabilitats augmenten més d’un 2.200%. Un estudi més recent ha revelat, després de neutralitzar altres factors, que la presència en sang d’una quantitat detectable de THC, l’ingredient del cànnabis amb efectes psicotròpics, no incrementa el risc de veure’s involucrat en un accident. Tanmateix, un grau d’alcoholèmia d’almenys el 0,05% fa augmentar un 575% les probabilitats de tenir un accident de trànsit.

Em pregunto quina substància posa els joves més en risc que algú altre els faci mal. En aquest punt, el contrast entre les dues substàncies esdevé encara més cru. Als Estats Units, només el 1995, els estudiants universitaris van denunciar més de 460.000 incidents violents relacionats amb l’alcohol. Un estudi prospectiu del 2011 va revelar que els dies en què els estudiants universitaris beuen es produeixen més casos de maltractament psicològic o físic en cites o al si de la parella. D’altra banda, un estudi del 2014 que examinava el consum de marihuana i la violència contra companys sentimentals durant els primers nou anys de matrimoni va constatar que la incidència d’aquesta mena de violència era menor entre els consumidors de cànnabis. En efecte, els homes que més marihuana consumien eren els menys propensos a agredir la seva parella.

La majoria de persones que han experimentat amb aquestes substàncies a la universitat no en són dependents més endavant, però algunes sí. Així doncs, m’he plantejat quina de les dues té més probabilitats de desembocar en una dependència. El cas és que, fins i tot en aquest sentit, l’alcohol surt perdent si el comparem amb la marihuana. Mentre que el 9% dels consumidors de cànnabis acaben desenvolupant una dependència, més del 20% dels que consumeixen alcohol n’acaben sent dependents. En un estudi de The Lancet que se cita freqüentment malgrat haver suscitat un debat acalorat, es va puntuar i classificar una llarga llista d’estupefaents en funció del perjudici que causen al consumidor i als altres. Si bé l’alcohol va quedar com a primer classificat, es podria esgrimir que l’heroïna, el crac (una forma de cocaïna) i la metamfetamina serien pitjors si fossin legals i se n’estengués el consum. En qualsevol cas, és difícil imaginar-se que el cànnabis pogués avançar l’alcohol, fins i tot si fos universalment legal. Malgrat que comprar-ne i consumir-ne és il·legal, el consum de cànnabis no és infreqüent. Gairebé la meitat dels nord-americans d’entre 18 i 20 anys l’han provat.

D’altra banda, no puc passar per alt el que he vist com a pediatre. He sigut testimoni de com portaven joves a urgències amb una intoxicació etílica per haver consumit massa alcohol. Passa milers de vegades a l’any. Fins i tot hi ha joves que moren. I quan el meu fill gran vagi a la universitat en un futur no gaire llunyà, pensaré el següent: cada any moren més de 1.800 estudiants universitaris a causa d’incidents relacionats amb l’alcohol. Uns 600.000 pateixen lesions mentre estan sota la influència de l’alcohol, prop de 700.000 són víctimes d’agressions i gairebé 100.000 d’agressions sexuals. Uns 400.000 mantenen relacions sexuals sense protecció i 100.000 estan massa beguts per saber si hi van donar el consentiment. Les xifres relatives al cànnabis ni tan sols competeixen a la mateixa lliga.

INFORMACIÓ PER REDUIR EL RISC

Sóc pediatre i també pare. Suposo que puc demanar als meus fills i als joves que veig al centre mèdic que mai no incorrin en conductes de risc. Però això no funciona. Molts, per exemple, mantindran relacions sexuals per molt que els digui missa sobre el risc d’embaràs o de contreure una malaltia de transmissió sexual. Per aquest motiu, hi converso sobre com reduir el risc prenent decisions informades. Si bé no practicar sexe és preferible a practicar-ne sense protecció, també ho és practicar-ne amb preservatiu. Que els informi que si fan servir el preservatiu correran menys riscos no implica que els digui que mantinguin relacions.

Així mateix, cap dels arguments que he exposat és favorable al consum de cànnabis. Dit d’una altra manera: no estic dient que els adolescents hagin de consumir-ne sense preocupar-se per les conseqüències. No hi ha dubte que el consum de marihuana comporta riscos per als consumidors, així com per al país. El nombre de persones a qui perjudicarà, que faran mal a tercers, per a qui esdevindrà una dependència i per a qui tindrà conseqüències negatives és de ben segur més alt que zero. Però fixar-se només en aquests perills, com negar-se a afrontar-los en el context del consentiment implícit al consum d’alcohol entre els joves que impera en la nostra societat, és irracional.

Quan algú em demana si preferiria que els meus fills consumissin marihuana o alcohol, després de repassar tots els estudis i totes les dades, continuo dient que “ni una cosa ni l’altra”. Normalment, ho dic més d’una vegada, però, si m’obliguen a triar, la resposta és: “Marihuana”.

Aaron E. Carroll és professor de pediatria a la Universitat d’Indiana.