COM SERÀ LA TERRA AL SEGLE XXII? L’exposició Experiment 2100, al Cosmocaixa, que es pot visitar fins al gener del 2016, mostra els diferents escenaris en els quals hauran de viure les generacions futures. Serà un món superpoblat, amb megaciutats i amb falta de recursos. Fins a quin punt es pot predir la magnitud de tot plegat? Observant el present, els científics i diferents organitzacions internacionals han definit les megatendències que perfilen diferents escenaris. “Predir el futur és difícil, la ciència-ficció imagina futurs possibles, però no hi ha res que garanteixi que es compleixin. Ni el tarot ni altres arts endevinaires ho poden fer. I la ciència? ¿Es pot predir amb el mètode científic?”, plantegen els comissaris de l’exposició, Miquel Barceló, enginyer expert en ciència-ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Josep Perelló, físic i professor de la Universitat de Barcelona, també expert en ciència i art i ciència ciutadana. De prediccions errònies se n’han fet, i moltes. Com a exemple, la de Thomas Watson, que el 1943, quan era president d’IBM, va afirmar amb contundència que al món hi havia mercat per a potser uns cinc ordinadors, no més. El divulgador i científic Dani Jiménez explica com fa prediccions la ciència. “La prospectiva treballa amb models matemàtics, amb estadístiques, amb projeccions i estimacions -diu-. Ho podem anomenar megatendències”, afegeix.

SUPERPOBLACIÓ

Aquesta és una de les megatendències més clares per als científics. Segons dades de les Nacions Unides, avui al món hi ha més de 7.000 milions habitants. En un futur serem més, viurem més anys, serem més vells i consumirem més. Els avenços en medicina i les millores en salut pública als països més pobres permetran reduir la mortalitat a tot el món. D’aquí al 2050, la natalitat haurà baixat als països rics però continuarà augmentant als més pobres, fet que, segons les estimacions de l’ONU, farà que assolim els 9.600 milions d’habitants. Ara bé, entre el 2050 i el 2070 és possible que aquest creixement s’alenteixi davant un possible retrocés de la natalitat també als països pobres. Es preveu que abans d’arribar al 2100 la mitjana de naixements sigui d’1,8 fills per dona, segons dades de l’exposició.

Altres projeccions pinten un escenari més extrem. Segons un estudi de les Nacions Unides i la Universitat de Washington, la reducció de les taxes de fertilitat als països en desenvolupament serà tan lenta que el 2100 ja s’hauran assolit els 11.000 milions d’habitants sobre la Terra, segons un estudi publicat a Science. L’altra tendència és l’envelliment de la població. En molts països rics, més d’una tercera part dels habitants tindran més de 65 anys el 2050. Una anècdota il·lustra aquesta tendència: actualment al Japó, el país amb l’esperança de vida més alta del planeta -de 83 anys-, ja es venen més bolquers per a gent gran que per a infants.

VIURE EN MEGACIUTATS

Actualment, més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, una fracció que el 2050 arribarà a tres quartes parts. La previsió és que hi hagi cada cop més megaciutats, és a dir, metròpolis on visquin més de 10 milions d’habitants. No serà el cas de Barcelona, que es preveu que el 2100 allotgi 3,8 milions d’habitants, davant els 1,6 actuals. Actualment, al món hi ha 29 megaciutats. El 2025 es preveu que n’hi hagi 37. La gestió de l’entorn urbà és un dels gran reptes. El consum d’aigua, la qualitat de l’aire, l’abastiment d’aliments, els residus o la gestió del transport són alguns dels gran reptes.

MEGACONSUMIDORS DE RECURSOS

Segons els càlculs de Thomas Malthus, considerat un dels primers demògrafs, al seu Assaig sobre el principi de la població, la població creix en progressió geomètrica, mentre que els recursos alimentaris augmenten només en progressió aritmètica. Per això, la humanitat està condemnada a la pobresa i a l’extinció. Ell va predir el col·lapse de la humanitat cap al 1880. Encara no hi hem arribat. ¿Es va equivocar del tot o tan sols en la data? Les megatendències que dibuixen les Nacions Unides i la Unió Europea no són tan catastrofistes com la predicció de Malthus, tot i que albiren grans problemes. Fins ara s’ha pogut evitar la catàstrofe perquè s’han ampliat les fonts de recursos, s’ha augmentat la productivitat agrària i energètica. Però on és el límit?

El 85% de l’energia que consumim a escala mundial procedeix de recursos no renovables que ja mostren signes d’esgotament. Va ser a mitjans dels anys setanta quan el món va entrar en dèficit ecològic, és a dir, quan la humanitat va passar a consumir cada any més recursos dels que el planeta pot produir per ell mateix. Exactament, avui dia els humans utilitzem 1,5 vegades la capacitat de la Terra per produir recursos. El 2050 necessitarem tres Terres per satisfer la necessitat de la població mundial. L’exposició posa especial èmfasi en la dependència del petroli. En un segle s’ha consumit gairebé la meitat del petroli que la Terra ha trigat milions d’anys a produir. L’esgotament també afecta altres recursos, com el gas o el carbó.

Una altra de les megatendències és l’acceleració tecnològica. Segons la coneguda llei de Moore (formulada per Gordon Moore, cofundador d’Intel, el 1965), la potència dels processadors es duplica cada dos anys. I continuarà així, ja que, tot i que el silici està arribant als seus límits, s’investiga amb alternatives com la computació quàntica.