Foto: PERE TORDERA"Hola! Com estas? En què puc ajudar-te? Sóc un assistent virtual, un programa d’ordinador basat en el programari de reconeixement del llenguatge humà. Puc donar-te la informació que necessites i respondre a milers de preguntes per segon, les 24 hores del dia”. Així és com es presenta l’assistent virtual que l’empresa catalana Inbenta ha desenvolupat per a empreses com el BBVA, Iberia, Carrefour i Fnac, així com per a la Generalitat de Catalunya. La intel·ligència artificial va ser una de les apostes de l’última edició del Mobil World Congress, en part pel capritx anunciat per Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, que va fer pública la intenció de fabricar-se el seu propi majordom virtual.

La capacitat d’aprenentatge de les màquines s’estudia i es desenvolupa des dels anys 70. De fet, el concepte d’intel·ligència artificial suscita la seva pròpia controvèrsia, perquè, a part de tenir diverses branques, hi ha veus crítiques que sostenen que molts dels projectes que grans multinacionals tecnològiques venen com l’última novetat en intel·ligència artificial no ho són. Per a alguns, la capacitat de processar el llenguatge natural i d’entendre conceptes senzills no es pot considerar intel·ligència artificial. Per a d’altres, en canvi, que un ordinador sigui capaç de fer això i, a més, aprendre a través del processament de grans quantitats de dades és clarament intel·ligència artificial.

Enmig d’aquesta controvèrsia l’informàtic català Julio Prada i el seu soci, Jordi Torras, van adonar-se que la intel·ligència artificial era tot un món per explorar i un negoci amb moltes oportunitats. En aquest punt tenien clar que saber idiomes és el primer pas per tenir èxit a nivell global. “Potser hi ha moltes empreses que fan el mateix que nosaltres, però només en anglès. Som d’arrels catalanes i això dels idiomes ho tenim per la mà”, explica l’informàtic Julio Prada, fundador i director general d’Inbenta.

Els dos informàtics van començar treballant per a una empresa holandesa que ja es dedicava al reconeixement de llenguatge natural,a través del qual implementaven sistemes diversos d’assistència virtual en empreses de tota mena. “Fèiem d’integradors d’aquest programari, però vam veure que la manera com el sistema desxifrava el llenguatge natural era molt ineficient justament quan s’havia d’implementar en altres llengües. “Es basava en models gramàtics complexos, s’havia d’ensenyar a la màquina la gramàtica de la llengua d’una manera molt costosa”, aclareix Prada. Aleshores, el 2005, l’equip d’Inbenta, que tenia unes 15 persones, compartia oficines amb aquesta companyia holandesa, que va ser absorbida per Oracle.

Un negoci en paral·lel

Quan els treballadors d’Inbenta es van adonar d’aquesta mancança van començar a desenvolupar un programari similar però millorant la capacitat d’adaptar els sistemes de processament de llenguatge natural a diferents idiomes. Així va néixer Inbenta, com una companyia que desenvolupa assistents virtuals en diferents formes basats en la capacitat d’entendre el llenguatge humà i de processar conceptes bàsics. I els alumnes van superar el mestre. Un cop van tenir el software desenvolupat, el 2008, Inbenta va prendre el seu propi camí, i segons explica Julio Prada van acabar atraient els clients de l’altra companyia. Però just aleshores esclatava la crisi a Espanya i els dos fundadors van veure clar que l’única sortida per al seu producte era a l’estranger. “El Jordi va agafar les maletes i va marxar a Silicon Valley a buscar oportunitats de negoci, però el mercat és immens i després de tres anys picant pedra només cremàvem diners, per això vam començar a buscar inversors”, reconeix.

Ni a Europa ni a Espanya van trobar el que buscaven. “Vam quedar decebuts, perquè els inversors europeus només busquen que, sense fer res, se’ls multipliqui la inversió en cinc anys. Busquen el pelotazo, trobar una empresa que no faci res, capti molts usuaris i que, tot i que no facturi, es pugui vendre per una milionada”, remarca. En el seu cas, diu el Julio, com que els clients d’Inbenta són empreses i no usuaris, la internacionalització és més costosa. Però van captar l’atenció d’un grup inversor xilè, Scale Capital, que aquest any també ha subscrit una segona ampliació de capital, liderada pel fons de Nova York Level Capital i el fons Amasia, especialitzat en l’expansió d’empreses nord-americanes al mercat asiàtic. Amb aquesta última ampliació han atret 12 milions de capital purament estranger.

Però aquesta injecció de fora ha tingut conseqüències. Tot i que Inbenta manté les dues oficines que té a Barcelona amb 80 treballadors, com que els inversors són americans l’empresa ha traslladat la seu social a San Francisco. No és un cas aïllat, les empreses tecnològiques de nova creació que neixen a Catalunya i Espanya és habitual que acabin emportant-se la seu als Estats Units o a d’altres capitals europees un cop agafen envergadura perquè els grans inversors són estrangers.

Per a Julio Prada aquest no és un símptoma de debilitat de l’ecosistema català. “És un moviment lògic: si el mercat nord-americà és enorme i els nostres plans d’expansió són allà, té sentit que l’empresa fiscalment i legalment sigui allà”, diu Prada, que al mateix temps nega que Catalunya sigui vista com la fàbrica d’enginyers barats dels Estats Units: “Barcelona és una ciutat amb molt talent, amb capacitat d’atracció i amb uns costos més baixos, perquè allà la competència és altíssima i l’oferta és baixa”. Prada explica que els inversors nord-americans són conscients del potencial de Barcelona. “Si vas a Silicon Valley no diguis que véns d’Espanya, sinó que véns de Barcelona”, ressalta. El director general d’Inbenta assegura que la R+D continuarà fent-se des de Barcelona, on tenen el gruix de la plantilla, però que d’ara en endavant l’objectiu és conquerir el mercat nord-americà i ampliar-hi la seva presència. A més de la desena de treballadors a Silicon Valley, Inbenta té oficines a Holanda, França, el Brasil i Xile. Ara la companyia té l’objectiu posat en el mercat asiàtic i també a Mèxic.

Per a Inbenta és un moment clau. Aquest any Facebook ha obert la porta a la possibilitat que Messenger tingui una capsa de veu, i WhatsApp ha afegit una clàusula que permetrà que les empreses utilitzin l’aplicació, principalment en l’àmbit de l’atenció al client. Segons Prada, el futur de l’atenció al client passa perquè cada usuari utilitizi diversos canals: Twitter, WhatsApp, mail o telèfon segons les seves necessitats. “Nosaltres hem desenvolupat comptes de Twitter que responen a consultes automàtiques per missatge directe per a algunes empreses”, explica. D’altra banda, Prada explica que són conscients que una eina com la seva acabarà amb la feina dels call centers d’atenció al client com els coneixem fins ara, però defensa que són feines amb molt marge de millora si es té en compte el cost i l’eficiència de la tasca. “De cada 100 preguntes que reben aquestes operadores telefòniques, 80 són recurrents i la tecnologia ha avançat prou per optimitzar-les”, explica el fundador d’Inbenta. “Quan es van eliminar les perforadores que feien els forats a les plaques de memòria dels ordinadors moltes treballadores es van quedar sense feina, però es va crear de zero tota una nova indústria, la dels sistemes d’emmagatzematge computacional”, conclou l’informàtic. 

Intel·ligència artificial ‘made in Catalonia’

L’empresa catalana Inbenta va néixer el 2008 com una start-up que desenvolupa assistents virtuals d’atenció al client, ja sigui en forma humana o en forma de missatge de Twitter. Inbenta va ser fundada per dos informàtics a Barcelona i ara ja té 120 treballadors a tot el món. Entre els seus clients hi ha el BBVA, Iberia, Carrefour i Fnac, però també la Generalitat de Catalunya. Segons els fundadors de la companyia, els seus assistents virtuals responen a preguntes senzilles, que són un 80% de les que reben els treballadors dels centres d’atenció al client via telefònica. Actualment, però, la intel·ligència artificial i el reconeixement del llenguatge natural permeten automatitzar aquestes tasques. Això és el que fa Inbenta, que fins ara ha aconseguit 14 milions d’euros en capital estranger. Inbenta té 80 treballadors a Barcelona i oficines a Holanda, Xile, el Brasil, San Francisco i França.