“Gràcies a Google o als nous telèfons intel·ligents, la gent ha redescobert els mapes”, afirma Jordi Hernández, cap de la unitat de vols de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Ens ho explica a l’aeroport del Prat, a l’hangar que l’Institut té just al davant dels avions privats dels grans empresaris catalans -i alguns de forans-, i just abans que pugem en un vol productiu. En diuen així perquè serveix per agafar les dades del territori que després s’utilitzaran per produir els mapes.

El Cartogràfic porta gairebé 30 anys fent aquest tipus de vols. Tenen 3 avions, que volen unes 4 hores al dia en funció dels encàrrecs. “A l’estiu podem volar unes 8 hores, aprofitem el bon temps”, diu el Jordi. A bord, un pilot professional i un geògraf de l’Institut, el Jordi o l’Ignasi Aragonès. Tots dos fa més de 20 anys que s’hi dediquen i parlen apassionadament d’aquesta feina. “A vegades, fins i tot, volem de nit... Les empreses ens contracten perquè amb la càmera tèrmica detectem per on perden calor les fàbriques i així milloren l’eficiència energètica”, assegura l’Ignasi.

Avui s’enlairaran dos dels tres avions. El primer de sortir és un Cessna Caravan 208B -una avioneta no pressuritzada-, que sobrevolarà diferents municipis de la província de Girona: Anglès, Sant Gregori, Celrà i Sant Julià de Ramis. Vola a una mica més d’un quilòmetre d’altitud. D’aquesta operació en diuen fer nuclis. “El territori va canviant constantment i la Diputació de Girona necessita tornar a refer la cartografia”, diu el Jordi mentre puja els aparells de mesura a bord.

La Diputació de Girona els ha fet un encàrrec. L’Institut és un recurs propi de la Generalitat, però també té diferents clients per als quals sobrevola cada dia Catalunya. Si una altra administració o una empresa privada volen cartografiar un territori, poden contractar directament els serveis de l’ens. “Hem treballat a Sud-amèrica, a França o per a Espanya, amb els nostres avions o amb els nostres sensors”, explica Ernest Bosch, el cap de l’àrea de Geodèsia. També han cedit dades a Google, “perquè és una gran plataforma i així la informació arriba al ciutadà”, assegura.

DELS PIRINEUS A PALS

L’altre dels avions, un Beechcraft B200GT, pot volar a 10.600 metres d’altitud i és el que avui calibrarà alguns dels aparells que prenen dades del territori. “Aquests avions porten, entre altres aparells, sensors hiper-espectrals, això vol dir que mesuren tot l’espectre visible en lloc de només tres bandes. Els utilitzem, per exemple, en agricultura de precisió per determinar quines zones del camp necessiten més nitrogen i poder-les adobar de manera més eficient”, aclareix l’Ernest. Aquests estris són tan sensibles que necessiten ser reequilibrats sovint. “És com quan el mòbil et demana que facis el símbol de l’infinit per tornar a ajustar la brúixola, doncs fem el mateix amb els avions”, explica David Torrents, pilot i director d’operacions de l’Institut. Aquesta avioneta, molt més estable que l’altra, arriba als Pirineus en menys de mitja hora. Dels Pirineus al cap de Creus, i Pals, en poca estona, traçant un número 8 imaginari diverses vegades, perquè els estris de mesura es puguin reequilibrar.

Amb Jordi Castellano, de l’Ara Vídeos, ens repartim els vols. Ell pujarà a l’avioneta no pressuritzada que rastrejarà els nuclis urbans de la província de Girona. Jo, més afortunada, a l’avió estable i pressuritzat que anirà fins a la frontera francesa. Abans de pujar, ens espanten una mica: “Agafeu una bossa de plàstic, per si de cas”, ens diu l’Ignasi. Tots dos ens preparem per a un vol convuls o d’acrobàcies aèries... Res més lluny de la realitat. És un vol plaent. El dia és radiant, fred i sec, un dia de tramuntana a l’Empordà.

El Jordi i l’Ignasi es consideren uns privilegiats: “L’avantatge que tens volant cada dia és que aleshores entens el perquè de moltes coses, com ara el perquè del traçat de les carreteres”, exclama l’Ignasi. Són uns enamorats de Catalunya i del seu paisatge. El Jordi revela que des de Manresa estant es pot veure tot el país: “Som un país petit, des d’allà veiem els Pirineus, la Costa Brava i el Delta, tot a la vegada”.

Quan l’avió torna a terra, els geògrafs han de portar personalment les dades a la seu de l’Institut Cartogràfic a Montjuïc. Són dades digitals d’altíssima resolució que es traslladen en uns discos d’estat sòlid, especials per aguantar les alçades i les vibracions. Al centre de càlcul, es fan les còpies de seguretat. Un cop als servidors corporatius, els cartògrafs ja podran disposar d’aquestes imatges i dades per elaborar els mapes. Han sigut unes 4 hores de vol, en fan 1.000 cada any.