L’INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA (INE), organisme de l’administració general de l’Estat, ha donat a conèixer les dades provisionals de la despesa del 2013 en R+D a Espanya: 13.052 milions d’euros (empreses + administració pública + ensenyament superior), que equivalen a un 1,24% del producte interior brut (PIB). El col·lectiu espanyol d’investigadors el formen 123.582 persones, una xifra que suposa un 7,2 per mil de la població total ocupada.

Amb aquestes dades, Espanya ocupa el lloc 16 en R+D a la Unió Europea, on l’índex mitjà d’inversió en R+D segueix pujant, tot i la crisi: del 2,01% el 2012 al 2,06% en l’actualitat. Segons el mateix INE, els dos anys anteriors la despesa va ser de 13.392 milions d’euros el 2012 (un 1,30% del PIB, amb 126.777 investigadors) i 14.184 milions d’euros el 2011 (1,33% del PIB, amb 130.235 investigadors). Les xifres no enganyen: només en els últims anys, la inversió i el nombre de científics ha disminuït en 6.653 persones. L’èxode de cervells és la contrapartida més dramàtica de la situació, perquè a més suposa en gran mesura un malbaratament increïble de la nostra pròpia inversió en talent.

Eduquem una part de la nostra joventut i, quan estan en disposició de retornar la inversió feta i la seva translació al desenvolupament i la innovació de la nostra societat i economia, els rèdits van a parar als països i economies que els acullen, que òbviament no han invertit res en la seva formació. Si la situació fos provisional i en un futur no gaire llunyà poguessin tornar, encara estaríem a temps d’invertir aquesta ineficaç reacció en cadena. Però veient aquesta corba clarament descendent no sembla possible. Quin negoci! Estem destinats a ser una societat de serveis, sense gaire valor afegit. Tot plegat, mostra resultats catastròfics per al present i sobretot per al futur d’Espanya en el context de la transició que s’està duent a terme al món davant les oportunitats que ofereix la societat del coneixement. Unes oportunitats que ens estaran vedades. Any rere any, cada vegada som menys competents socialment i menys competitius econòmicament... Com es diria en castellà: “ ¡Apaga y vámonos! ”